Sylvia Calvo, és l’ànima, l’experta i la referent de la moda ètica, ecològica i sostenible a Barcelona. L’any 2015, va crear la seva marca on fusiona disseny i consciència ambiental, utilitzant un procés de fabricació completament artesanal amb materials orgànics i reciclats per minimitzar l’impacte ambiental, aconseguint així peces úniques i diferenciades. Ella, amb tota la seva història, la seva essència de vida i amb aquesta nova mirada, ha inspirat a molta gent, en esdeveniments de renom com ModaFAD, PIMEC i TEDxEixampleSalon. Escoltar-la és un veritable aprenentatge en temes com la moda i l’economia circular, la innovació tèxtil i emprenedoria sostenible. Amb el seu exemple, únic i admirable, entenem que el futur implica liderar la transformació positiva de la indústria de la moda.
Com
et defineixes?
Soc
emprenedora, curiosa de la vida, amable i innovadora.
Què
és per a tu la llar/la casa?
Per
mi la llar és on l’ànima i la ment descansen, es nodreixen i es regeneren.
Com
vas descobrir la teva vocació i com et vas preparar?
De
petita ja m’agradava cosir. M’encantava veure les revistes de patrons de la
meva mare amb aquells laberints de ratlles de patrons, totes creuades i de
colors, tot i que estava en alemany. Aquelles imatges i línies en fascinaven.
Però vaig fer Filologia Anglesa, ja que els idiomes també és una de les meves
fascinacions. Però tard o d’hora les passions internes afloren. Va ser després
d’escoltar una conferència sobre els afectes negatius de la indústria de la
moda vaig investigar i vaig començar a estudiar tots aquests aspectes de
sostenibilitat pel meu compte. Vaig assistir a unes classes locals de tall i
confecció després de la feina, i vaig crear amb 5 companyes la primera
associació de moda sostenible activa del moment i que vaig presidir per uns
anys.
Com va sorgir la idea de fundar Sylvia
Calvo Barcelona i què va motivar la creació d’una marca de moda ètica i
ecològica?
En
aquella conferència em vaig adonar que el material més sostenible és el que ja
existeix. Em va sorprendre com uns cinturons de seguretat de cotxe vells, es
convertien en una bonica bossa de mà. Volia trobar el meu material de rebuig
per transformar i donar-li una nova vida. Vaig trobar els sacs de cafè. Vaig
començar a investigar i fer proves amb aquest material, fins a la data d’avui.
Intento cada dia aprendre una mica més i millorar en coneixement i pràctica. La
indústria de la moda s’havia de transformar, i vaig voler ser part del canvi i
assolir el repte de fer les coses amb una nova visió.
Quin propòsit tenies?
Voliacrear amb impactes positius, amb
innovació i originalitat amb materials ja existents com són els sacs de cafè.
En vaig preguntar si seria possible posar-los sobre una passarel·la. I sí, vaig
arribar dos cops a la passarel·la d’Eco Fashion Week Austràlia, a on presentaré
novament al proper novembre la nova col·lecció.
Tu ets una precursora i una visionària,
per què al nostre país ningú feia de roba sostenible…
Cert,
que no hi havia gaires marques, però cap feia la transformació d’un material de
rebuig com el que jo en vaig proposar, des de l’emprenedoria, sense fons
d’inversió darrera, i experimentant des d’una aplicació artesanal a una
transformació del material a escala industrial.
Quins són els principis fonamentals de
sostenibilitat que guien el teu procés de disseny i de fabricació?
Aplico els principis d’economia circular que són procurar per la
regeneració de la natura, utilitzar els materials existents de forma eficient,
evitar els residus i elements tòxics.
Produir localment és també primordial per promoure l’economia local, cosa que
és una mica complicat pels costos i habilitats en el tèxtil, que a causa de la
fugida de producció a l’Àsia, s’han anat perdent.
Com t’assegures que cada peça tingui un
estil únic i distintiu dins de l’enfocament de sostenibilitat?
Cada
sac és únic, cada peça és diferent. Cada peça té la seva pròpia identitat, com
cadascun de nosaltres. Un dels lemes de la marca és “Be unique, be you, be
the change”.
Quina és la seva visió del paper de la
moda ètica i ecològica a la indústria de la moda a llarg termini?
Voldriauna indústria regenerativa, amb
impactes positius tant ambientals com socials, amb continues innovacions en
tota la cadena de valor. La cadena ha d’estar connectada per poder ser més
eficient amb els recursos, els processos de creació, reciclatge i regeneració.
Les col·laboracions són essencials, no només a dins mateix de la indústria
tèxtil sinó també entre diferents sectors, com per exemple el que jo he fet amb
el sector del cafè.
Quins han estat els desafiaments més
grans en la integració de la sostenibilitat en el disseny de moda i com els ha
superat tu?
En
el meu cas ha estat adaptació i acceptació del material principal que utilitzo,
els sacs de cafè. L’aplicació de
l’eco-disseny i la contínua investigació i innovació ha ajudat a seguir
endavant i obtenir l’atenció del mercat.
Trobar materials alternatius sostenibles és un dels reptes amb què ens trobem,
junt amb els models de negoci alternatius al “fast fashion” basat
primordialment en materials i mà d’obra barata i un model d’un sol ús.
Com ha estat la seva experiència com a
ponent a esdeveniments de ModaFAD, PIMEC, TEDx Eixample Salon i altres
organitzacions? Quins missatges clau comparteix a les xerrades?
L’experiència
és enriquidora, ja que participant en tots aquests esdeveniments no sols
comparteixo sinó que també aprenc molt. El missatge clau és que hem de canviar
la manera de com dissenyem, produïm, consumim, i regenerem per poder conservar
el planeta entre tots. És un esforç conjunt de les administracions, les
empreses, i els consumidors.
Com ha evolucionat el panorama de
l’emprenedoria a la moda ètica i ecològica des que va fundar Sylvia Calvo
Barcelona el 2015?
Moltes
de les empreses noves que es creen tenen ja la visió de sostenibilitat i
circularitat, però és encara complicat, ja que es requereix tot un ecosistema
que en aquest moment s’està gestant, en molts casos impulsat per les noves
regulacions de la Unió Europea. Hi ha més ajudes per projectes d’economia
circular i innovació tecnològica i digital, però crec que és encara difícil en
el nostre país emprendre, ja que en moltes de les formacions falta el
coneixement des de la pràctica aplicada. Molts formadors encara no tenen els
coneixements o experiència d’emprenedoria dins aquest marc de canvi.
Quins són els vostres projectes futurs o
fites per a la marca en termes de sostenibilitat i creixement?
L’any
passat hem desenvolupat dos projectes, un amb sacs de jute de cafè
transformant-los a través d’un procés industrial amb un nou fil i teixit, i un
altre amb sacs de cotó també de cafè en el qual connectem tota la cadena de
valor i donem difusió a la importància d’estar connectats per l’aprofitament de
materials, i ser més eficients a l’hora d’eco-dissenyar productes i serveis.
També estem mirant a noves innovacions en recerca de materials.
Què és allò que no falta mai a casa
teva?
Un llibre i un racó acollidor per llegir i meditar, així com productes
naturals que ens recordin la cura que hem de mantenir amb la natura i agrair
els beneficis que ens aporta en el dia a dia, avui i que hem de mantenir per
les generacions futures.
Què és el que més valores quan en busques
una?
La
llum natural, l’entorn i la connectivitat.
Et veus deixant la ciutat per viure a
prop del mar o de la muntanya?
Vaig
créixer a la Barceloneta, quan era un barri de veritat de pescadors. M’agrada
molt Barcelona, és part de mi, de qui soc i l’estimo. El mar, l’aigua, ha estat
sempre present a la meva vida. La muntanya m’agrada, però el meu cor està
enamorat del mar.
Els viatges per mar som sempre una aventura, com la vida, moltes vegades
imprevisibles.
Avui en dia visc a Castelldefels, al centre del poble però a prop del mar i del
Garraf, i amb bona connexió amb la ciutat i el món.
Tens una casa minimalista o plena de
mobles?
M’agraden
els espais amplis i poc embotits, però al mateix temps soc presa dels records.
Crec que podria deixar anar algunes coses.
Hi ha algun objecte que sempre t’has
endut amb tu a totes les cases?
Sí,
tinc un baül que m’ha acompanyat a totes les cases i m’ha fet servei de taula a
tot arreu que he anat.
A l’hora de pintar una casa, t’agraden
els tons càlids o el blanc?
A
casa tinc quasi tot blanc, però tinc algunes parets de colors per aportar un
ambient càlid i acollidor.
Tens un racó de la casa on t’inspires per
crear?
Sí,
tinc una butaca que és el meu lloc preferit per pensar, meditar, i inspirar-me.
Ets molt ordenada o tens el teu ordre a
casa?
Necessito
que el meu entorn estigui ordenat per poder pensar. Em costa molt treballar en
un ambient desordenat. M’agrada que les coses tinguin el seu lloc per poder
trobar-les ràpid i funcionar de forma més eficient.
Si tornéssiu a començar, et dedicaries al
mateix i ho faries de la mateixa manera?
Què canviaries?
Totes
les experiències sumen a la vida, i crec que totes les coses venen en el moment
adequat. Moltes vegades passen coses a les nostres vides que sols tenen sentit
en el temps quan les coses i situacions encaixen. I no hauria pogut ser d’una
altra manera.
Els estudis, i l’experiència i coneixements que vaig adquirir quan vaig viure
15 anys als Estats Units, i l’experiència professional que he adquirit en
diferents sectors, m’han servit per ser qui soc avui en dia, per apreciar
moltes coses i moltes persones.
El camí de la vida és una aventura, un aprenentatge, i el que portem a dins al
final sempre acaba sortint. La cosa està a estar atent, reconeix-ho i tenir la
saviesa per prendre decisions.
Què diries als joves que volen ser dissenyador?
Els diria que a l’hora de dissenyar cal tenir present tot el cicle de vida
del producte, els materials, els processos, l’ús, i els impactes que tindran.
Els coneixements ara han d’anar més enllà de l’estètica, que segueix sent
important, però no a qualsevol cost.
Una de les coses que sempre dic és que si la roba que portem té un impacte a la
nostra societat i el nostre entorn, hem de fer doncs una bona elecció perquè
aquests impactes siguin positius.
