Avui tinc el plaer de parlar amb una gran dona que fa molts anys que admiro: ella és l’Ada Parellada. Té un magnetisme que t’atrapa des del primer moment. Escoltar-la sempre t’enriqueix perquè és una persona compromesa amb tot, lluitadora i valenta. S’ha convertit en uns anys en la veu contra el malbaratament, obrint-nos els ulls davant d’aquesta “xacra” del nostre primer món. Gràcies, Ada, per fer-nos millors persones!
Com et defineixes?
Soc una persona treballadora que tinc la sort de treballar fent el que m’agrada.
Què és per a tu la llar?
És l’espai on em trec el davantal, em despullo del personatge i em poso unes sabatilles.
Com és créixer en una família on la cuina és tan important?
És un privilegi aprendre com transformar els aliments per aconseguir gaudir d’allò que és vital: alimentar-nos.
Com van ser els teus inicis? Era la teva vocació?
Vaig estudiar Dret perquè era la il·lusió del pare. Però vaig anar de dret a la cuina perquè era la meva vocació.
El teu pare et va fer un regal que va ser decisiu.
Em van regalar, als 25 anys, un cistell amb tots els ingredients per cuinar unes faves amb una nota que deia “cuina’t sempre tu les faves”. Una bonica manera de transmetre’m que era lliure de fer el que considerés. Una manera de fer-me autònoma i decidir el meu futur.
I va néixer Semproniana. Com et vas sentir en fer-lo realitat?
Vaig treballar molt i vaig lluitar fins l’extenuació per no fallar a ningú i tampoc a mi mateixa.
Parlant de les primeres vegades, com va ser el teu primer dia al Semproniana?
El meu primer dia a Semproniana va ser una bogeria perquè tens traçat un pla, però mai planifiques els imprevistos! Adaptació va ser la paraula que més he fet servir.
Sempre t’hem vist unida a la cultura, a la política, a temes solidaris. Com ho fas per poder compaginar-ho tot?
Viure és compromís. No em sentiria completa sinó m’impliqués en les causes que fan que no tots no tinguem les mateixes oportunitats per desenvolupar-nos o que no siguem curosos amb el que hem rebut.
Aquesta setmana s’ha tornat a celebrar el Gastrorecup. Aquella idea que va néixer fa temps ha agafat embranzida. Com ha estat l’edició d’aquest any?
Ha estat una edició molt emocionant perquè hem endegat una prova pilot amb tres restaurants al territori amb l’objectiu d’animar a molts altres restaurants a unir-se a la lluita contra el malbaratament alimentari.
Les xifres del malbaratament del menjar fan esgarrifar. Com podríem posar-hi solució? Cal un canvi de mentalitat?
Cal un canvi de mentalitat, però també hem d’apel·lar a la responsabilitat de les administracions per accelerar aquest canvi, que creïn marcs reguladors que afavoreixin l’aprofitament i penalitzin el malbaratament a totes les baules de la cadena de valor dels aliments.
Què podem fer els consumidors davant de tot això?
Hem de comprar productes de proximitat i maldar per l’aprofitament total dels aliments que comprem.
Parlant de sobirania alimentària i consum responsable. Penses que hi ha més conscienciació?
S’ha avançat força en la conscienciació, però cal saber que cada vegada que poses un aliment al cistell té un impacte directe en la sostenibilitat medioambiental del planeta; té un impacte en la distribució justa dels recursos econòmics dels productors del nostre entorn i equilibra el territori. Comprar és una decisió política.
Durant la pandèmia vau ser un sector molt afectat. Us ha fet replantejar noves vies o altres solucions?
Vam sobreviure, cercant alternatives quan vam tenir els establiments tancats al públic. Molts restaurants ens vam adaptar a la situació i vam aprendre per implementar sistemes de treballar per servir a domicili o per endur. Aquells aprenentatges ens han fet resilients.
La innovació a la cuina té uns límits, doncs?
No, la innovació és adaptació i és inherent a la condició humana. Sempre estem innovant, però no partim del no res sinó de l’herència dels aprenentatges dels nostres avantpassats. No som prou conscients de tot el que els devem als que s’han equivocat i han resolt problemes abans que nosaltres.
Què és la cuina estètica?
És aquella cuina feta amb l’objectiu de ser fotografiada. Però no mengem fotografies, gaudim del sabor, els aromes i, el més important, ens emocionem quan recuperem plats enyorats. El poder evocador de la cuina és fonamental i sovint és el que més ens nodreix.
Tens un gran sentit de l’humor i ets molt propera. Creus que és una característica que et defineix?
El sentit de l’humor és una estratègia per compensar els tràngols, a vegades tan insignificants (o tan dramàtics) com que se’t cremi un rostit.
És cert que ets el que menges?
Si fóssim el què mengem, jo seria un conill. No, no som el que mengem, però el que mengem ens pot ajudar a ser millors.
Parlant de tu, has viscut a moltes cases? Quins records guardes de cada una?
Les cases són importants perquè són els contenidors on hi guardes la teva vida. És inevitable no associar els records a les cases on has viscut.
Com és la casa de l’Ada?
Ha passat per diverses etapes. Quan la vam estrenar volíem una casa bonica, després va passar a ser una casa funcional. Ara és un caos de casa, on la decoració ha passat a tenir vida pròpia amb el recull de tot el que hi ha anat passant i de tots els que hi han anat passant. Però, ara sí, és una casa confortable.
Que és allò que no falta mai a casa teva?
Fruita i bons aliments per esmorzar. L’esmorzar és un dels àpats que més m’agraden del dia.
Què és el que més valores quan en busques una?
Valoro molt que tingui llum.
Et veus deixant la ciutat per viure a prop del mar o de la muntanya?
Quan no tingui forces per continuar amb el restaurant, sí. Voldré anar a viure a Sant Vicenç de Montalt on hi he passat tots els estius de la meva vida i on sempre he estat molt feliç. Ben a prop del mar, però a la muntanya.
Tens una casa minimalista o plena de mobles?
Ara és plena de mobles, però maldo per una casa minimalista, amb el mínim d’objectes i mobles.
Hi ha algun objecte que sempre t’has endut amb tu a totes les cases?
És clar! Els àlbums de fotografies!
A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o el blanc?
M’agrada el color. Amb l’edat cada vegada trio més colors càlids i neutres.
Tens un racó de la casa on t’inspires per crear receptes?
Tinc un balcó ampli on m’inspiro molt. Necessito l’aire per inspirar-me.
Ets molt ordenada o tens el teu ordre a casa?
Soc molt desordenada, però intento combatre el meu desordre perquè és molt incòmode.
Si tornessis a començar, et dedicaries al mateix i ho faries de la mateixa manera? Què canviaries?
Evidentment canviaria moltes coses, però n’estic segura que acabaria actuant de la mateixa manera. La meva feina és com soc jo i això ja no ho arregla res ni ningú!
Què diries als joves que volen ser cuiners/es?
Que la cuina és preciosa, però que cal formar-se bé si vols emprendre el teu negoci. Així com el cor és l’òrgan fonamental, sense el cos, el cervell o el fetge no hi ha vida. De la mateixa manera, sense cuina no hi ha restaurant, però perquè el negoci sigui viable necessites tenir cura del menjador, tenir nocions de comptabilitat i finances i saber rebre els clients.
Quins són els teus projectes i reptes de de futur?
Ara estic en un moment de consolidar i acabar els projectes que vaig iniciar durant la joventut. El meu repte és saber viure amb el que tinc i gaudir de tots els moments.
