Avui tenim el privilegi de parlar amb un home emprenedor, aventurer i escriptor, d’aquells que enamora escoltar i aprendre. Té una vida intensa i molt emocionant, de la que n’ha extret la saviesa de viure convertint tota dificultat en un repte, sempre en positiu, amb il·lusió. És un mestre per molts, ja que ens esperona a deixar les rutines per lluitar pel que realment volem per a les nostres vides i a comprometre’ns.
- Com et defineixes?
A mi m’agrada definir-me com una persona apassionada i compromesa amb la vida i la natura. Però com això és molt genèric i acostumem a necessitar etiquetes concretes, em defineixen normalment com aventurer i emprenedor.
- Què és per a tu la llar?
En una llarga etapa de la meva vida la llar ha estat el lloc on habitava i es recollia tota la vida i amor familiar. Ara la meva estructura familiar ha canviat molt, i el concepte de llar també ha anat canviant. Ara és més el meu centre d’operacions, que pot anar canviant de lloc si cal, però que m’ha de ser pràctic, inspirador i connectat amb la natura.
- Com van ser els teus inicis? Era la teva vocació?
He nascut i viscut fins als 16 anys a Sant Joan de les Abadesses, un petit poble dels Pirineus. I allà sempre estava a fora, a la natura fent esport, jugant o experimentant. Vaig evolucionar molt en l’esport relacionat amb l’entorn natural: moto de trial i enduro, muntanyisme, córrer per muntanya, etc…i tot el que podia fer, que no fos en llocs tancats o delimitats per ratlles com el futbol, bàsquet, etc. La meva vocació era més l’esport i la natura que el mateix concepte d’aventura, que va anar venint després.
- En quin moment de la teva vida i per què comences a realitzar aventures d’alt nivell?
Tenia sempre certa ambició de fer coses més grans, i de les dues activitats que més feia, que eren moto (enduro o trial) i muntanya, em semblava que tenia més recorregut en les curses de motos. M’hi vaig anar dedicant cada vegada més, volent fer sempre reptes més grans, i somiant constantment amb el Dakar. Vaig aconseguir participar-hi als 28 anys, com esportista i en moto. El primer any vaig tenir un accident i el segon el vaig acabar. Allà em pensava que havia aconseguit arribar on volia i que algun equip em fitxaria, perquè el què jo volia era viure al voltant de l’esport i els grans reptes. Però no em fitxava cap equip i, en aquell punt em vaig frustrar molt i em vaig adonar que, en realitat, mai aconseguiria ser un esportista d’elit. Però vaig entendre que tenia moltes altres capacitats i que no estava aprofitant més enllà de les físiques o tècniques, i que podia promoure el meu propi equip i fer realitat els somnis. Per això vaig convertir l’esport només en un mitjà, i l’aventura i els grans projectes en el meu objectiu. Va ser canviar el punt de vista i enfocar-me de ple a una vida plena d’aventures que m’ha permès viure experiències intenses per tot el món.
- Tenies algun referent en l’àmbit d’esport d’aventures?
Els meus referents mai han estat massa de l’entorn de l’esport. Sempre m’han inspirat més els exploradors o alpinistes pioners (no els esportius): Shackleton, Amundsen, Nansen, Messner, etc.
- Parlant de les primeres vegades…com va ser la teva primera expedició? Quan vas debutar escrivint llibres? Com va ser la primera vegada que vas escollir donar una conferència sobre motivació i lideratge? I una sobre sostenibilitat?
És difícil situar la meva primera expedició. Des de gairebé els 25 anys he anat fent petites i grans travesses o expedicions, a peu, en bici, escalant o fent esquí de muntanya, etc. Les primeres van ser sobretot per Espanya, els Alps i l’Atles marroquí. Però llavors, deixant a banda les meves 9 participacions al Dakar, les meves primeres grans expedicions van ser fent el projecte dels “7 Summits” (7 cims), que em van portar a escalar el cim més alt de cada continent, amb l’Everest com a punt final.
- Has fet expedicions extremes com pujar els 7 pics més alts de cada continent, la travessia fins al Pol Sud o participat al Dakar fins a nou vegades. T’agrada posar-te reptes?
A mi m’encanta posar-me reptes en tots els sentits. Per mi la vida és interessant enfocant-la com un repte. Poden ser reptes esportius o d’aventura, o poden ser altres tipus de reptes, a nivell intel·lectual, de salut, de projecte familiar, de compromís social o ambiental, etc. Un dels meus lemes és “Converteix les dificultats en reptes”. Quan enfoquem una cosa com un repte, passem a viure-ho en positiu, amb il·lusió, cercant l’oportunitat, essent realistes però sempre amb actitud lluitadora, etc.
- D’entre les expedicions que has fet, quina ha estat la més especial i per què? I la més difícil?
Pateixo molt sempre que he de contestar a aquesta pregunta, perquè respondria explicant que diverses expedicions han estat les més especials per alguna cosa concreta, però com que seria massa llarg, segurament trio la travessa de l’Antàrtida. Per la seva complexitat, per la màgia del lloc, per haver-me quedat sol tant de temps allà i, sobretot, perquè la vida d’aventures em va regalar l’oportunitat de viure una experiència realment única i amb total connexió amb la natura és pura.
- Vas passar 48 dies sol a l’Antàrtida. Com t’organitzaves cada dia? I la logística del menjar i el dormir?
En realitat cada dia era molt igual. Allà la monotonia mana. La logística és un dels temes més complicats, però has de treballar-ho abans d’anar-hi. Llavors ja entraves en un protocol diari concret, per menjar, fondre gel, muntar i desmuntar la tenda, comunicar-te com podies, preparar el trineu i avançar tota la distància possible. Un dels grans reptes de creuar l’Antàrtida en solitari és gestionar aquesta rutina, i fer-la sense errades que et puguin comportar un problema seriós.
- Com es gestiona físicament i mentalment una expedició en solitari com les que has fet?
Físicament amb entrenament, bona preparació tècnica i de material, i gestionant bé tots els moviments i límits que el cos et marca durant l’expedició.
Mentalment penso que hi ha dos factors clau: Un és la pròpia evolució, preparació i entrenament mental durant la vida en general i les altres expedicions en concret. L’altre és estar realment molt compromès i apassionat en el projecte. Has de sentir en cada moment que allò és el que més desitges estar fent a la vida, si no, amb tants dies i tant d’esforç, la solitud i la ment et poden destruir.
- Què vas sentir quan vas arribar al pol Sud?
Vaig tenir una doble sensació: Màxim plaer i tristesa a la vegada. Plaer perquè havia assolit un gran objectiu i aviat estaria amb la família i les comoditats de la meva vida normal. I tristesa perquè jo ja m’havia integrat amb l’Antàrtida, i s’havia acabat un viatge únic a la meva vida, sabent que no hi ha gaires oportunitats durant la pròpia existència de viure experiències tan autèntiques i apassionants com aquella.
- Estaves sol, envoltat de gel i neu, en què pensaves?
Pensar molt, pensar en positiu i estar ben avingut amb tu mateix és la clau per poder estar bé en solitari a un lloc tan extrem com aquest. Jo em diverteixo molt estant sol i pensant o conversant amb mi mateix. Allà estava en posició molt expansiva. Pensava en la família, en records del passat que repassava fins al detall, en nous projectes, en conceptes i continguts nous per articles i conferències, en el post que intentava escriure a diari per la meva web, en la meva relació amb la natura, etc… Hi ha una immensitat de temes amb què podem (i hauríem d’estar connectats) des de la nostra connexió amb nosaltres mateixos.
- Com t’has preparat per cada una d’aquestes expedicions física i mentalment?
Físicament sempre estic actiu i intento estar entrenat. Llavors per una expedició concreta acabo d’entrenar la part que més necessitaré. L’esquena per creuar l’Antàrtida, les lumbars per baixar l’Ebre amb Kayak, les cames per fer una cursa d’aventura corrent per etapes, etc…
Mentalment, ho faig treballant molt la meva connexió amb el propòsit de cada projecte, doncs sense ella no surt la força mental necessària durant tants dies. I també treballant en el dia a dia el fet de saber estar sol, i fent cada any com a mínim una activitat d’esport o aventura exigent en solitari.
- Quins aprenentatges tens després de cadascuna de les aventures en què participes?
En general, cada aventura és una font de reflexions, conceptes i aprenentatges brutal. Són com el meu laboratori d’assajos, d’on surten les idees per llavors compartir-les en llibres, articles, i conferències. Impossible resumir-los aquí; però sempre van al voltant de les actituds i el lideratge tant a nivell personal, com a nivell organitzacional o de responsabilitat social i ambiental.
- En quin moment gaudeixes més de les expedicions? Quan les planifiques, quan les duus a terme o posteriorment quan les recordes?
Seguríssim quan les faig. Quan les planifico gaudeixo perquè forma part d’un pas necessari per un projecte, però si pogués m’ho estalviaria. I a posteriori està molt bé recordar-les i compartir reflexions i aprenentatges. Però la màxima intensitat és quan estem en el mig de l’expedició.
- Et preocupa la tornada a la vida real? Després de tanta aventura, a la rutina del dia a dia?
No, gens. Jo no marxo d’expedició per fugir de la realitat d’aquí. M’encanta la vida del dia a dia o normal, però m’apassiona explorar noves zones i viure-hi experiències especials i intenses.
- També ets el primer pilot que ha participat al Dakar amb un cotxe 100% elèctric. Com apareix aquesta idea i per què?
Durant el meu projecte “7 Summits” que em va portar al cim més alt de cada continent, la meva consciència ambiental es va disparar, i arribat al punt més alt de la terra (Everest), vaig sentir que m’hi havia de comprometre realment, perquè amb ser-ne conscients no n’hi ha prou, i el que compta és l’acció. Vaig decidir que mai més faria activitats d’aventura o esport que directament perjudiquin el medi ambient. Portava 8 Dakars en aquell moment, i el meu posicionament ferm requeria que abandonés aquesta activitat. I llavors vaig pensar d’aprofitar el meu compromís sostenible i la meva experiència pilotant i muntant equips pel Dakar, per fer un projecte de divulgació i conscienciació sobre la mobilitat més sostenible i la lluita contra els combustibles fòssils: pilotar el primer vehicle 100% elèctric a la història de la cursa de motor més dura del món.
- Parlant de sostenibilitat, encara hi som a temps d’arreglar el planeta?
No. D’arreglar-lo no crec que hi siguem a temps, ja que l’hem destrossat tantíssim, que només es podrà arreglar ell mateix amb moltíssim de temps i quan deixem de fer-lo malbé. Però el què si hi som a temps és per evitar que el tema vagi molt a pitjor i que sigui un problema irreversible per la biodiversitat i per les condicions de vida al planeta Terra, especialment la nostra, dels humans. I tenim cada vegada menys temps per actuar fermament. El que fem aquesta dècada és clau per la història de la humanitat.
- Com comentava, a banda d’expedicions fas xerrades i conferències on parles de ‘lideratge responsable’. Què significa per tu aquest concepte i com s’aplica a la vida?
Lideratge responsable és aquell que persegueix els seus objectius, però es responsabilitza de l’impacte que crea en el seu entorn, la societat i el medi ambient, tot el procés seguit per assolir els objectius. Hi ha massa lideratge “a seques”, sense ser responsable de veritat, i això és un desastre per tot. Un lideratge que només persegueixi els seus interessos sense importar-li les conseqüències és un lideratge malvat i del tot inconvenient pel món.
- Ets conscient del seguiment que ha tingut les teves aventures?
Soc conscient que ha arribat a força gent i, sovint, de forma inspiradora. Però també soc conscient que en un país anglosaxó, hagués tingut un seguiment molt més potent. Aquí tot el que no sigui esport convencional no és tan valorat.
- Parlant dels teus llibres, tens des de contes, app, fins a l’últim llibre parlant dels exploradors del futur…Tots tenim a dins aquest esperit explorador?
Tots el podem tenir. Certament molta gent prefereix la rutina, la vida sense incerteses, la comoditat i el no assumir cap risc. Però això cada vegada serà menys creador de valor, i per tant aquesta gent patirà més per protegir la seva tranquil·litat. Crec que necessitem més esperit explorador per entendre i liderar el futur, tant el de cadascú, com el de les organitzacions o el de la societat en general.
- L’última aventura ha estat participar en un documental: el camino interior…Com ha estat l’experiència?
Bé… no ho considero tant una aventura, com una activitat interessant de comunicació. Però l’experiència ha estat magnífica. Va ser un luxe poder participar en una sèrie documental tan ben feta en la que cada persona protagonitza un capítol, corresponent a una etapa del “Camino de Santiago”, reflexionant sobre les actituds necessàries per entendre i afrontar la vida. Cada capítol és molt interessant i inspirador, i els podeu veure tant a TVE a la Carta com a Movistar Plus.
- Parlant de tu….Has viscut a moltes cases? Quins records guardes de cada una?
No moltes. Concretament a dues quan estava amb els meus pares vivint. I a 3 quan vaig fer la meva pròpia família. La primera fou un piset a Barcelona, llavors quan vàrem tenir el primer fill vàrem anar a Osona (El Brull) a una casa de pagès de lloguer, i fa 12 anys ens vàrem moure a una casa de propietat a Tavèrnoles (al costat de Vic). Ara fa poc va morir la meva dona, i els meus fills ja estan tots estudiant o treballant per Barcelona; així que he posat en venda la meva casa, que és massa gran per a mi, i no sé encara quina serà la propera etapa.
- Com és la casa de l’Albert?
La casa on estic ara mateix, que com dic la tinc a la venda i en un temps la deixaré, és molt xula, està en una zona aïllada de natura sense ser una urbanització, però a 5 minuts en cotxe del centre de Vic. Té el màxim nivell de sostenibilitat en construcció i aïllaments. No utilitza cap mena de combustible fòssil (tenim cogeneració i energia elèctrica renovable). I té molta llum natural per tot arreu. Ah… i tenim un jardí o terreny al voltant, que intentem tenir al màxim naturalitzat, això vol dir sense gespa súper cuidada i arbres que no siguin autòctons, amb una bassa on hi viuen molts amfibis, etc. No m’agraden els entorns massa artificialitzats.
- Que és allò que no falta mai a casa teva?
Un magatzem gran per tots els meus “trastos”. Jo puc viure en un espai petit, però necessito un espai gran pels meus joguets.
- Què és el que més valores quan en busques una?
A banda que sigui pràctica, valoro molt que estigui en contacte amb la natura i sigui un lloc inspirador.
- Et veus deixant la ciutat per viure a prop del mar o de la muntanya?
Jo ja soc de poble, ja que hi vaig viure des dels 16 anys (a Sant Joan de les Abadesses), i hi estic molt vinculat. Llavors vaig viure a Barcelona fins als 32, però quan esperàvem el nostre primer fill ja vàrem fer aquest pas de deixar la ciutat i anar-nos-en a la muntanya, però sempre intento tenir una petita base a la ciutat, i hi estic normalment un o dos dies per setmana. M’encanta la ciutat, però no per viure-hi fix.
- Tens una casa minimalista o plena de mobles?
Podria dir equilibrada… ni farcida de mobles, ni massa minimalista.
- Hi ha algun objecte que sempre t’has endut amb tu a totes les cases?
He estat en tres cases des que vaig deixar de viure amb els meus pares, i sempre m’he emportat tots els objectes que he pogut aprofitar. No m’agrada decorar de zero el nou habitacle, ni per falta de personalitat, ni per sostenibilitat, s’ha d’aprofitar tot el que es pugui.
- A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o el blanc?
Càlids
- Tens un racó de la casa on t’inspires per crear idees i projectes?
Sí, m’inspiro per escriure i crear idees o projectes nous, al meu despatx, des del que es veu tot el Pirineu, i a l’hivern a davant de la llar de foc.
- Ets molt ordenat o tens el teu ordre a casa?
Jo diria un nivell 7 sobre 10. No m’agrada el caos ni el desordre, però tampoc gastar massa energia i temps en tenir-ho tot perfecte
- Si tornéssiu a començar, et dedicaries al mateix i ho faries de la mateixa manera? Què canviaries?
Em dedicaria al que estic fent ara, que m’encanta, però hagués començat a enfocar-m’hi molt abans, i hagués evitat moltes ‘merdòfies’ que he fet durant el camí.
- Què creus que es necessita per poder fer aquest tipus d’aventures? Com animaries a algú que en tingui ganes, però que no s’atreveix?
Es necessiten tres coses bàsiques:
1) Que t’encanti l’esport o activitats molt exigents i amb cert risc. 2) Que tinguis una actitud emprenedora, doncs cada projecte és un “Business Plan”.
3) Que estiguis disposat a liderar de veritat el teu temps, i això vol dir renunciar a coses, crear un model de vida que t’ho permeti, assumir incerteses, etc.
Si hagués d’animar a algú que en tingui ganes i no s’atreveix, li diria precisament que no s’autoenganyi. O s’equivoca tenint ganes d’una vida i unes aventures especials, o s’equivoca no atrevint-s’hi. Si realment desitges una cosa potent, has de tenir el coratge per perseguir-la. I si no tens el coratge, vol dir que o ets un covard, o que allò no t’interessa realment tant. Que simplifiqui, o una cosa o l’altre, perquè si no viurà sempre en condicional i insatisfet. La vida no va del que ens agradaria fer, sinó d’allò que activem de veritat.
- Quins són els teus projectes i reptes de futur?
Aquest any és de transició per a mi, pel fet que estic recuperant-me d’un accident greu que vaig tenir l’estiu passat, i estic reorientant el meu enfocament familiar. Per això només tinc projectes d’un nivell més assequible: Travessa integral de les Illes Canàries amb Btt passant pels punts més alts, descens integral amb Kayak del riu Tàmesis (Anglaterra), cursa d’Adventure Running per etapes i autosuficiència al desert d’Atacama, i alguna coseta més que estem barrinant. L’any vinent ja estem preparant coses més potents.
