Avui parlem amb l’Alfred Picó Sentelles, periodista, escriptor i professor de comunicació amb una destacada trajectòria. Tots el coneixem per ser especialista en periodisme cultural, i l’hem escoltat i llegit en El Periódico de Catalunya, Ràdio 4, RAC1, i altres mitjans on ha compartit la seva experiència amb el públic. Ell és un apassionat del cinema, fervent seguidor del Barça i amant de les festes dels vuitanta. Passions que es reflecteix en el seu blog de cinema, aclamat a la xarxa. Des de la tercera graderia del gol nord, Alfred, amb el seu somriure, ens captiva amb les seves reflexions de la vida, manifestant que sempre cal estar obert als canvis que ens brinda el futur.
- Com et defineixes?
Soc una persona optimista i activa. M’agraden els projectes i els reptes. Això em fa sentir viu.
- Què és per a tu la llar?
La llar és el meu lloc de descans, però també és el meu despatx. A casa escric novel·les, guions i preparo els meus Cursos de Comunicació.
- Com vas descobrir la teva vocació de comunicador i d’escriptor?
Quan era molt petit ja escrivia novel·les. Això és el que sempre m’han explicat els meus pares. I amb una gravadora que teníem a casa feia entrevistes a la família i als amics. Ja veus, portava el periodisme a la sang. Estava cantat que faria la carrera de Periodisme. I així va ser.
- Parlant de les primeres vegades… Com va ser la primera vegada que vas escriure el teu primer article? La primera vegada que vas fer el teu primer llibre? I la teva primera novel·la? La primera vegada que vas triar la teva casa?
El meu primer article seriós el vaig escriure a la revista del COU Jaume Bofill. Tinc uns records preciosos d’aquell COU que em va canviar la vida. I el meu primer article remunerat va ser per a una revista cultural de finals dels anys 70 que es deia “Punto y coma”. Era un article sobre la Nova Cançó. La meva primera novel·la va ser “Blai Grana”. És un llibre de ficció dedicat al Barça. I pel que fa a la meva primera casa, jo vaig néixer al carrer Vilardell, al barri d’Hostafrancs de Barcelona.
- Com va sorgir la teva passió pel periodisme cultural?
Els millors records que tinc de la infantesa estan relacionats amb la cultura. M’encantava anar al cine i al teatre amb la meva mare i el meu germà. I també m’agradava llegir. Tenia tots els números per ser periodista cultural.
- Què t’inspira a l’hora d’organitzar les teves festes dels vuitanta i com creus que aquesta època ha influït en la cultura actual?
Des de fa 15 anys organitzo, amb el meu germà David, la Festa dels 80 a Luz de Gas. Cada primer dijous de mes. És una festa increïble amb gairebé 1.000 persones. La música dels 80 és la meva favorita: Madonna, Pet Shop Boys, Spandau Ballet, Depeche Mode, ABBA, Mecano, Alaska. L’entrada és gratuïta dient una contrasenya a la porta. La música dels 80 ens va marcar a tots. Va ser una dècada prodigiosa amb molts estils: rock, pop, heavy, new wave, reggae, la movida, tecno, italo-disco… Molta de la música actual s’inspira en els 80. Fruit d’aquesta passió pels 80, el meu germà i jo vam escriure un llibre que ha agradat molt “Bojos per la música dels 80”.
- Quines són les claus per comunicar de manera efectiva, segons la teva experiència com a professor de comunicació?
Quan em pregunten què és la comunicació jo sempre dic “que la gent t’entengui”. Hem de ser clars i, si és possible, breus. Els correus electrònics, els discursos o els missatges de veu de Whatsapp han de ser clars i breus. No hem de marejar al nostre receptor o receptora. Si parlem en públic, els discursos s’han d’estructurar en 3 o 4 apartats. I en la comunicació escrita no hem d’oblidar que la informació prioritària l’hem de posar al principi d’un text. Tot això és el que explico en els meus Cursos.
- Com va sorgir la idea de les teves novel·les, com ara “Blai Grana” i “Sí, sí, sí. Hem guanyat a París”, i què t’impulsa a explorar el gènere de la novel·la esportiva?
“Blai Grana” és la meva primera novel·la. El Barça havia inspirat molts assajos, però cap novel·la. I per això “Blai Grana” és considerada la primera novel·la blaugrana. “Sí, sí, sí. Hem guanyat a París” és un llibre diferent. És una història de relacions personals i amor ambientada a la final de la Champions que el Barça va guanyar a París. L’eufòria de la victòria canviarà els destins dels protagonistes de la novel·la.
- En el teu últim llibre, “Tot el que necessites és amor”, expliques la teva visió sobre l’amor i la parella. Quines són les principals idees que voldries que els lectors prenguessin d’aquest assaig?
“Tot el que necessites és amor” és un assaig que vaig publicar fa uns anys. Jo crec en l’amor. L’amor mou el món. En el llibre, parlo de l’amor de parella, però també de l’amor entre amics i familiars. I explico les meves teories sobre l’amor. Fruit d’aquest llibre vaig crear el “Taller de seducció” que he impartit amb gran èxit a empreses i entitats. Fins i tot vaig fer el “Taller de seducció” per a una important agència matrimonial.
- Acabes de publicar el teu llibre “Manual de supervivència d’una dona soltera”… on la dona és protagonista. Com neix la idea d’aquest llibre?
En el moment de fer aquesta entrevista, estic en plena promoció de la meva nova novel·la “Manual de supervivència d’una dona soltera”. Estem omplint totes les llibreries: Casa del Llibre, La Capona de Tarragona, La 22 de Girona, l’Abacus de Sants. El llibre està agradant molt. Potser perquè toca un tema que afecta molta gent: com és la vida sentimental dels solters i les solteres. El llibre parla amb humor de la jungla sentimental del segle XXI.
- Parlar de sentiments, de pèrdues… en aquest llibre t’ha resultat difícil?
El llibre explica les etapes que ha de passar una persona quan de cop i volta és abandonada per la seva parella. Les primeres etapes són molt dures: la negació, la tristesa i la ràbia. Quan escrivia aquestes etapes jo també plorava i cridava. Després, la nostra protagonista coneixerà etapes més boniques com ara la calma i l’eufòria.
- Quins aprenentatges vols que s’emportin els lectors/es?
Molts lectors desconeixen com és el món dels solters i de les solteres: les primeres cites, les aplicacions per conèixer gent, els sopars de singles, el ghosting, el sexe virtual. Jo volia fer una descripció molt real d’aquest món. Tenia moltes anècdotes. Especialment de les meves amigues. Tot el llibre està basat en fets reals.
- Com valores la importància del teu blog de cinema en la xarxa i quines són les teves prioritats quan escrius sobre aquest tema?
El meu bloc de cinema tenia molts seguidors. Feia crítiques molt divertides i em mullava. Jo volia que el lector sabés si la pel·lícula m’havia agradat o no. El portal d’Internet on jo feia aquestes crítiques va tancar durant la pandèmia. Però qui vulgui consultar el bloc ho pot fer. És “el cinema del Picó”.
- Amb els teus diversos rols com a periodista, escriptor i professor, com aconsegueixes mantenir-te actualitzat en les novetats de la teva àrea i seguir sent una referència?
El món de la Comunicació evoluciona constantment. Jo sempre he intentat posar-me al dia. Soc professor de Comunicació, però de tant en tant també assisteixo a cursos sobre noves tecnologies. Paral·lelament m’agrada investigar. Em passo la vida investigant. He creat un grup a Facebook que es diu “Comunica’t millor”. Per desgràcia, la gent no comunica bé.
Cada dia veig missatges que generen confusió i caos. En els meus cursos, aporto idees i tècniques perquè les persones comuniquin amb eficàcia. Moltes d’aquestes idees es poden trobar al meu llibre “100 idees per ser un gran comunicador”.
- Quins consells donaries als estudiants que aspiren a seguir una carrera en periodisme cultural o esportiu?
El periodista no ha de perdre mai la curiositat. Els periodistes hem de ser curiosos i tafaners. I valents! No hem de tenir por a res.
- Quin és el teu projecte o desafiament professional actual que més t’entusiasma o que et motivi?
Per sort sempre tinc projectes sobre la meva taula de treball. Ara soc molt feliç amb la promoció de “Manual de supervivència d’una dona soltera”. Potser en farem una segona part. A l’estiu, la meva novel·la “Casats contra Solters” arriba al teatre. Estic molt emocionat. I aquests dies, per exemple, estic impartint el curs “La construcció de Relats Mediàtics des de l’Administració Local” a l’EAPC de Barcelona i Girona. Un repte increïble. Sempre intento que els meus cursos siguin diferents i innovadors. I ja estic preparant nous cursos per a la temporada 2024-2025.
Parlant de la casa:
- Què és allò que més valores quan en busques una?
El que sempre busco és que tingui una sortida a l’exterior. Un balcó, una terrasseta… El que sigui. Però necessito veure els núvols i el carrer.
- Et veus deixant la ciutat per viure a prop del mar o de la muntanya?
Durant molts anys, vaig estiuejar a Arenys de Mar, al costat del mar. M’encanta el mar i sempre que puc m’escapo a un poble de la costa. Però de moment soc feliç vivint a Sants, malgrat l’estrès de la ciutat i els ensurts dels patinets elèctrics.
- Tens una casa minimalista o plena de mobles?
La meva casa, que també és la casa del meu germà, és minimalista. Ara bé, tenim una cambra amb centenars de vinils, CD’s, llibres, revistes, retalls de diaris i pel·lícules en DVD. És un museu.
- Hi ha algun objecte que sempre t’has emportat amb tu a totes les cases?
Sí, els quadres del meu pare, que era un gran artista. Vagi on vagi aquestes pintures van amb mi.
- A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o el blanc?
M’agraden els tons càlids. El groc clar, el blau cel, el verd… A casa nostra, cada cambra està pintada amb un color diferent.
- Tens un racó de la casa on t’inspires per escriure?
Tinc un racó fantàstic: el meu despatx. És una cambra molt acollidora. Hi tinc fotos i cartells que m’agraden. És un lloc ideal per trobar la inspiració.
- Ets molt ordenat o tens desordre a casa?
Soc ordenat. El que més em neguiteja és no trobar una cosa quan la busco. Si necessito una carpeta de feina i no la trobo, em desespero.
- Quin és el teu racó preferit de la casa?
Dos espais: el balcó i el meu despatx.
- Quins projectes tens per aquest any 2024?
Ara estic vivint una situació estranya. Volen que els veïns marxem de l’edifici com més aviat millor a canvi d’una indemnització. Ens han dit que volen fer pisos turístics o un hotel. Tenim molt poca informació. Però el meu germà i jo som feliços al nostre pis i tenim un contracte indefinit. Ens agradaria quedar-nos aquí.
