Anna Albert és una artesana de la seda i alhora de la vida. Pinta les sedes amb delicadesa, constància i passió, reivindica i posa en valor la dignitat i l’orgull de la tasca artesana, que proporciona peces úniques i irrepetibles. Les obres de l’Anna són plenes de color, alegria i harmonia. Ha evolucionat i segueix experimentant sense defallir, innovant amb nous temes, noves obres d’art i de moda. Les seves peces amb essència modernista les podem trobar dins les botigues de molts dels museus més visitats de la ciutat de Barcelona. Ella s’ha convertit en una referent amb molt de reconeixement per la seva llarga trajectòria.
● Com et defineixes?
Sóc una persona creativa, activa i positiva, compromesa amb els meus desitjos i en millorar el món en què vivim. Professionalment sóc artista tèxtil, artesana i dissenyadora.
● Què és per a tu la llar/la casa?
La casa per mi és sinònim de niu. La llar en aquests moments de la meva vida és el meu taller perquè hi ha molt bona energia i és un espai que em nodreix i m’inspira.
● Com vas descobrir la teva vocació?
La vocació jo crec que l’he portat sempre a dins, però va sortir amb força quan vaig tenir el primer fill i vaig frenar el ritme laboral que portava, aleshores treballant en centres de salut mental com a treballadora social.
● A casa teva sempre et van recolzar en la teva vocació?
Clarament puc respondre amb un sí amb majúscules.
● Què és per a tu l’artesania?
Crear amb les mans i el cor però no només. Per mi l’artesania és ofici, tradició, cultura i una manera de viure i estar connectat amb el món.
● Parlant de les primeres vegades…com va ser el teu primer dia que vas pintar sobre seda? Com va ser la primera vegada que vas escollir la teva casa?
Les dues preguntes tenen respostes molt semblants, curiosament. El dia que vaig pintar seda per primera vegada vaig sentir que m’atrapava la seva màgia i ja no l’he deixat mai més. D’això ja fa més de 25 anys. I pel que fa a casa meva també vaig saber immediatament que era per mi i ja fa més de 30 anys que visc al mateix niu.
● Explica’ns per què vas decidir emprendre i dedicar-te a l’art en seda? Quin propòsit tenies?
Jo treballava en l’àmbit social des de feia 10 anys i pel qual havia dedicat anys de formació. Però també tenia aquesta inquietud creativa i havia estudiat un any d’estampació tèxtil als 19 anys. Vaig reprendre el fil l’any 98, vaig anar a formar-me a diferents tallers d’artistes i artesans i així vaig començar aquest ofici que m’ha aportat coses tan positives. Parlar de propòsit seria una mica llarg, però a mi m’agrada dir que posar color a la vida dels altres li dona sentit al que faig.
● Vas obrir un Showroom – taller… És el teu racó.
Vaig començar el 1998 i el 2001 vaig obrir un taller i Showroom per rebre al client, pintar i exposar l’obra acabada.
● Com et sents davant d’una seda en blanc?
És difícil d’explicar, però normalment és un moment on es barregen sentiments de llibertat i alhora un neguit plaent. És un gust! M’encanta veure córrer la pintura i jugar a barrejar colors.
● Quin és el teu procés de treball?
Primer faig el disseny, pinto amb les tècniques apropiades al meu objectiu i després fixo el color a alta temperatura durant uns 80 minuts. Després, la peça la rento i cadascuna requereix uns acabats en particular. Per exemple els fulards es cusen a mà o les sedes per ventalls s’han d’emmidonar, plisar i encolar la fusta al teixit.
● A poc a poc entres en el món de la moda. Quina mirada hi aportes?
Sempre m’he sentit entre l’art i la moda i ja m’agrada que sigui així. El món del complement té vida pròpia i m’apassiona.
● Creu que hi ha hagut una evolució en l’art de pintar la seda?
L’art de la pintura sobre seda és mil·lenari i t’ofereix una sèrie de tècniques. Al llarg dels anys d’experimentació he anat evolucionant i consolidant estil i resultats.
● Tu que portes molts anys treballant en el món artesà. Què cal que tingui un obra per tenir èxit?
Una obra sempre hauria de generar una emoció positiva a qui la mira. Aquest és part del repte. Jo dic sovint que el motiu no és el més transcendent, és només una excusa per connectar amb l’altre, amb la seva emoció.
● Com t’inspires per crear nous dissenys plens de color?
Jo somnio, passejo, observo dins meu i tot surt sol o treballant com qui es presta al joc i a l’exercici d’associar idees.
● En pocs dies celebres 25 anys com a artesana en la pintura en seda. Quin balanç en fas?
Miro enrere i estic contenta de l’evolució i em sorprenc a mi mateixa de la de coses i experiències viscudes.
● Parlant de les cases. Has viscut a moltes cases?
Vaig sortir de casa els pares als 24 anys i allà on vaig anar m’he quedat, cosa poc comuna pel que veig al meu voltant.
● Com és la casa de l’Anna?
És un lloc acollidor i amb molta llum.
● Que és allò que no falta mai a casa teva?
A casa necessito llum i les espelmes no poden fallar mai.
● Què és el que més valores quan en busques una?
No n’he buscat, però si ho hagués de fer, les finestres i els espais oberts són requisits prioritaris.
● Et veus deixant la ciutat per viure a prop del mar o de la muntanya?
Jo visc a prop del mar i la muntanya, al maresme per mi un lloc molt complet. No podria viure lluny del mar.
● Tens una casa minimalista o plena de mobles?
Minimalista i amb el temps, encara més.
● A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o el blanc?
El blanc és el meu preferit, però també l’he tingut de color cru espais comuns i de colors les habitacions.
● Tens un racó de la casa on t’inspires per crear?
El meu espai de creació és el taller tot i que la inspiració ve en qualsevol moment, a vegades dormint.
● Ets molt ordenada o tens el teu ordre a casa?
No som massa ordenats a casa, és una assignatura pendent.
● Si tornéssiu a començar, et dedicaries al mateix i ho faries de la mateixa manera? Què canviaries?
Ara per ara sento que estic en el camí i m’agrada sentir que he fet el que em demanava el cor.
● Què diries als joves que volen ser artesans?
Que es formin, que estimin el que decideixin fer i que siguin somiadors i valents.
● Quins són els teus projectes i reptes de futur?
Seguir és un repte diari en un món força hostil com el nostre. El futur és el present per a mi. Visc estimant el dia a dia i agraint el privilegi de poder-me dedicar a la meva passió. Vull seguir pintant i viatjant amb el meu art arreu del món.
