A peu de carrer, en un dels deu locals catalogat com a emblemàtic a les Tres Torres de Sarrià es troba Chrysol Value Real Estate. Format íntegrament per dones fortes i empoderades, trenca amb les clàssiques agències immobiliàries. Christina Nueno és l’ànima de Chrysol i vol que la seva agència sigui aquell centre on conviuen persones per unir-se i treure el millor de cadascuna. Amb una gran experiència, ens parla de com elles uneixen professionalitat, experiència, transparència, acompanyament, per donar la millor resposta als clients. Creu en el talent de les dones, i les vol posicionar al sector, destacant la feina ben feta, on la part humana té un gran pes específic i on la conciliació i l’empatia han de tenir un paper protagonista.
Com van ser els teus inicis al sector immobiliari?
Doncs vaig començar al sector immobiliari fa vint anys a Renta Corporación, una multinacional. Bé, quan jo vaig entrar-hi, érem molt pocs, però vam anar creixent, vam sortir a borsa, vam fer una ronda de finançament, després una altra i amb l’arribada de la crisi, abans del concurs de creditors, vaig decidir marxar.
Vaig viure part de la crisi i abans d’anar-me’n havia ocupat llocs directius com a directora d’operacions, directora de sòl o directora d’internacional. Va ser una crisi molt dura per al sector. Molt més que la de la pandèmia.
Me’n vaig anar a Mango com a responsable d’expansió i la veritat és que allà vaig aprendre molt. Vaig entrar de ple al món del retail que era una àrea que a Renda no havia tocat gaire. A Mango m’encarregava de tota la part immobiliària, la recerca de locals, de lloguer o compra per a inversió. Però es viatjava molt. Diversos dies a la setmana i cada setmana de l’any. La conciliació era impossible.
Tenia dos fills i, el meu marit en aquell moment també viatjava molt, així que vaig decidir deixar Mango i muntar el meu propi projecte, el 2014.
Al principi compartia oficina amb el meu germà per minimitzar costos. I fa 5 anys vaig decidir muntar la meva oficina a peu de carrer. Vaig començar amb el que dominava, locals, edificis d’oficines i tot allò relacionat amb la inversió dels family offices o institucional.
Em faltava la branca del residencial, que no l’havia tocada mai i em venia de gust. Per això, calia obrir un local al carrer, i vaig trobar aquest local que em va encantar. A més, és un dels 10 locals que hi ha a les Tres Torres de Sarrià que està protegit per estar catalogat com a emblemàtic. Abans era d’un sabater i vaig haver de conservar la vitrina i la façana, però el resultat és un local diferent de les clàssiques agències immobiliàries i que va molt en línia a com treballem a Chrysol, amb encant, amb afecte i amb il·lusió.
Com van ser els inicis?
Vaig començar amb una de les meves cosines, les dos soles, i vam anar creixent i tenint més empleats. I amb el temps vaig decidir que volia que totes a l’empresa fóssim dones. No perquè sigui una activista feminista, però sí que tenia clar el que a mi m’havia costat poder fer-me un lloc en un sector on seguien predominant els homes. I la veritat és que funcionem molt bé.
Hi ha molt bon ambient de treball i sempre intentem que totes puguin conciliar la vida personal amb la laboral. Si qualsevol té una necessitat o una urgència, pot treballar des de casa sense cap problema i, en el cas de les comercials, es gestionen els horaris de visita com els vagi millor. Jo no vull tenir la gent aquí perquè sí, prefereixo que puguin compaginar la feina amb la vida personal.
Vas començar en aquest sector per vocació?
No crec que fos realment per vocació, tot i que sí que sempre he tingut la vocació de comprar i vendre, però no específicament al sector immobiliari. Jo vaig a un Zoco i m’ho passo d’allò més bé, gaudeixo de l’experiència.
El meu pare va començar treballant al Mercat dels Encants amb el meu avi i des de petits ens feia jugar a ser venedors. I ara ho fa amb els néts! Així que, crec que ho portem a la sang. Vaig treballar en una central de compres, vaig dirigir una fàbrica de fruita seca a Navarra i quan vaig arribar a Barcelona, embarassada de 8 mesos, vaig esperar a tenir la meva filla per buscar feina.
Quan m’hi vaig posar, em van recomanar que parlés amb en Luís Hernández perquè era una persona que coneixia molta gent, tenia contactes i em podia ajudar. Jo vaig anar que em donés consell i, per sorpresa meva, em va oferir feina. Vam connectar de seguida i tot i que jo el vaig advertir perquè sabia res del sector, ell em va dir que, si sabia comprar i vendre, la resta ja ho aprendria. Vaig aprendre molt a Renda i m’ho vaig passar molt bé. Érem una companyia jove i amb molt bon ambient.
Quan vas decidir crear la teva pròpia agència, com la imaginaves? És aquesta en què estem ara?
Podria dir que sí, tot i que estem en evolució constant, sempre amb idees noves, sempre reinventant-nos. Al principi va ser difícil. Jo venia d’una multinacional, de Mango, on si se t’espatllava l’ordinador, te’n donaven un altre. Si necessitaves una mica de màrqueting, tenies un departament fantàstic que t’ho solucionava i, és clar, quan treballes per tu, ets l’informàtic i la persona de màrqueting.
I, una cosa molt important, totes les decisions les prens tu sola. Les bones i les dolentes, no com a la gran empresa on tot es fa en equip. Però de mica en mica vas tirant endavant. T’acostumes a la nova manera de treballar. Vam començar amb pisos, després inversió i locals, que és el que jo dominava, i fa poc hem començat la part d’administració, perquè els mateixos clients ens ho demanaven.
I he aplicat força conceptes de màrqueting de la meva etapa al món de la moda. Vull que siguem una agència moderna en un sector que molta gent veu com a antic. Encara que aquesta percepció, quan coneixes companys del sector, veus que no és certa. La majoria, cadascú dins de les seves possibilitats, s’està digitalitzant, aposta pel futur. És clar que les grans empreses tenen pressupost per fer el que vulguin i que els petits fem el que que podem, però jo prefereixo no tenir inversors i reinvertir els guanys a fer créixer l’empresa.
Ho reinverteixes tot menys un 1%, oi?
Sí, l’1 % de la facturació va sempre a un projecte solidari. Fins ara havíem apostat per Sonrisas de Bombay per un tema de coneixement personal i de confiança, ja que la mare de Jaume Sanllorente havia estat la meva professora de literatura i sabíem, amb tota seguretat, on anaven a parar els diners que donàvem. A més, el projecte era per brindar educació a nenes de l’edat de la meva filla, em va encantar des del primer moment. Hem seguit amb aquest projecte durant anys però ara, per circumstàncies de la vida, hem decidit canviar.
Una companya nostra va tenir càncer de pit i ho vam viure de manera molt directa. Veus que pot passar a qualsevol dona. Ens vam quedar en xoc i, quan vam reaccionar, vaig tenir clar que havíem d’ajudar d’alguna manera totes les dones en aquesta situació. Vam arribar a un acord amb l’Hospital Clínic per donar diners per ajudar amb la immunoteràpia pel càncer de pit.
Parla’m del vostre model de negoci. Tenies molt planificat què volies fer o t’has anat adaptant?
Jo soc molt de planificar-ho tot. Per Nadal faig una llista de tot el que vull fer l’any que comença, tot i que després, com tots sabem, passa el que té passa. Però parlant del negoci, tenia molt clar que no volia una immobiliària gaire gran, perquè no tenia els recursos i, a més, no era el que m’agradava. Volia una cosa molt personal, donar un tracte molt bo als clients i que fossin clients fixos i que ens recomanessin als seus familiars o amics. Aquest és el nostre model i ens funciona. Ens centrem en allò que podem oferir, un bon servei, un servei complet adaptat a les necessitats específiques de cada client.
Ara, per exemple, estem amb uns clients noruecs que, a més de la casa, els estem buscant els mobles, l’assistenta, en fi, tot el que necessitin ja que ells no són aquí i aquest tipus de gestions són un problema. Tenim molts clients estrangers, suposo que és perquè parlem idiomes, transmetem confiança i intentem que els clients se sentin còmodes treballant amb nosaltres.
La confiança és fonamental perquè molta gent desconfia de les agències immobiliàries per males experiències passades. I això és una tasca que des del sector hem de fer front amb força. Hem de canviar la imatge i que la gent ens vegi com a professionals en qui es pot confiar. Estem lluitant per aquest canvi i la feina del projecte API, amb la nova junta, és fonamental. Ho estan fent molt bé i jo estic molt contenta amb la professionalització que impulsen.
Quins són els canvis més notoris que has vist al sector des dels teus inicis?
La veritat és que hem viscut temps complicats. Nosaltres vam començar el 2016 i el 2017 ja ens vam trobar amb l’1 d’octubre, protestes, contenidors cremant als carrers, en fi, un panorama poc encoratjador que no esperàvem. I després la pandèmia i ara la guerra d’Ucraïna. Un munt de successos que no controles i que fan que el sector, com molts, sigui poc estable. Això és el que més ha canviat i el que m’inquieta més.
Nosaltres no tenim ingressos recurrents, fixos cada mes i, per tant, hem de lluitar començant des de zero cada mes per generar els ingressos necessaris perquè l’empresa segueixi funcionant. Totes ho tenim clar i sabem que has de fer moltes visites per tancar una operació i que, a vegades, tens aquell dia negre en què et cau una operació que semblava tancada i no et pots enfonsar, no t’ho pots permetre.
Ens donem molt de suport les unes a les altres. Sempre tenim bombons per als mals moments, sempre celebrem els aniversaris de totes i cada dilluns comencem la reunió setmanal explicant-nos què hem fet el cap de setmana. En fi, donem molta importància a la part humana i crec que això ens fa una mica diferents. Passem moltes hores treballant i és important estar a gust a la feina.
Parla’m dels valors de la teva agència.
Professionalitat, honestedat i transparència com una cosa fonamental per tenir aquesta credibilitat que abans et comentava. I també certa flexibilitat, depenent de les possibilitats de cada client, tenint sempre en compte que no som una fundació i que, per tant, hem de cobrar pels nostres serveis per continuar endavant. Creiem molt en la professionalitat i volem que la gent, de la mateixa manera que va a un especialista quan li dol un queixal, acudeixi a un API quan vulgui comprar o vendre una propietat, perquè és un procés complex on et pots portar sorpreses desagradables si no estàs ben assessorat.
Donem un servei 360º donant tota la informació al client des del primer moment, transparència, els assessorem si necessiten una hipoteca, els acompanyem en tot moment i els cobrim les necessitats que puguin tenir. És la nostra clau perquè ens recomanin.
Com us ha afectat la pandèmia?
No gaire, per sort. Sí que durant el temps de tancament obligatori ens va caure una operació important, però, tot i que no podíem fer visites, teletreballàvem, ens reuníem diàriament i parlàvem molt de les coses que podíem millorar aprofitant l’aturada. I així que vam poder tornar ho vam fer amb totes les mesures de seguretat. Potenciem molt els tours virtuals, no tant per tancar vendes, però sí per filtrar i evitar visites innecessàries. És una molt bona eina per això.
Estàveu preparades tecnològicament?
Sí, per la manera de treballar que ja teníem, amb flexibilitat de combinar la feina a l’oficina i a casa depenent de les necessitats de cadascuna a cada moment, estàvem acostumades a la feina remota i totes treballàvem ja amb portàtil. I, com que no podíem fer visites, ens vam centrar a cuidar els nostres clients, estar més en contacte amb ells i transmetre’ls que seguíem allà. Que quan tot passés ens tornaríem a veure.
Què opines de les noves lleis del lloguer i de la vivenda?
A mi no m’agrada que es regulin tant les coses. Evidentment, estic dacord que tothom ha de tenir un habitatge, però sha de respectar la propietat privada. Per a la majoria de persones, comprar un habitatge per després llogar-lo els suposa un gran esforç i si després se’ls força a llogar-lo a un preu que no els dona rendibilitat, els estàs perjudicant clarament.
Ningú mira el preu que va pagar un propietari quan va comprar l’habitatge per fixar el preu de lloguer, per exemple. Els governs han de fer polítiques socials d’habitatge, potenciar la construcció d’habitatges de lloguer social, però no han d’interferir en la propietat privada. Et sorprendria la quantitat d’edificis buits i de sòl per parcs d’habitatge social que tenen les administracions i que no estan explotant. No poden passar el problema al sector privat perquè el que fan és desanimar els inversors i els preus s’apugen.
Com has vist aquest any l’evolució de les vendes de residencial? El sector s’ha recuperat?
El primer trimestre va ser boníssim, però amb l’arribada de la guerra, la Setmana Santa i les pluges s’ha aturat tot força. Però jo soc optimista i hem de pensat que ara venen els mesos bons per al sector, el segon trimestre és tradicionalment molt bo.
A Chrysol creieu en la col·laboració?
En la col·laboració al 100 %. A mi em venen persones buscant una cosa que no tinc i el primer que faig és pensar quin company de professió ho pot tenir i pot atendre bé el client. Si, per exemple, em demanen una casa al Maresme que és un producte que jo no toco, els recomano alguna agència de prestigi de la zona. Jo crec que molts companys treballen amb la mateixa filosofia i, per tant, això et torna algun dia.
En aquest aspecte, el Col·legi d’API m’ha ajudat molt. De prendre les decisions soles, a poder compartir alguna inquietud amb altres companys, que et poden aconsellar o explicar com van solucionar ells un problema, hi ha un abisme. És molt bo formar part d’un col·lectiu que potencia aquesta actitud col·laborativa.
Quina creus que hauria de ser la formació obligatòria per als professionals del sector?
Crec que qualsevol formació pot valer, no cal llicenciar-se en administració d’empreses, ni res per l’estil. El que sí que crec que és imprescindible és fer un curs de negociació, perquè la nostra feina va de negociar i de conciliar i, per descomptat, tenir intel·ligència emocional.
Per això m’agrada que a l’empresa siguem tot dones, perquè la conciliació és un talent a la nostra feina. Estem al mig, normalment ni comprem ni venem. La nostra feina és entendre les necessitats i realitats de les dues parts, evitar que hi hagi conflicte i que s’arribi a un punt de trobada satisfactori per a les dues parts. I en això, un curs de negociació et pot ajudar molt perquè, et trobes sovint en situacions tenses, quan es parla de diners, i has d’aprendre a no posicionar-te, a no perdre els nervis.
A més d’això, valoro molt les formacions d’API, especialment en temes legals perquè canvien molt sovint i has d’estar al dia, i també en temes fiscals perquè impacten molt una operació i els has de dominar el màxim possible. I per descomptat altres formacions com el màrqueting depenent del lloc que ocupis a l’empresa.
Parla’m de màrqueting perquè és una disciplina molt important a qualsevol negoci.
M’agrada molt i crec que és molt important, però la veritat és que a vegades em sento una mica més gran amb aquests temes, no sóc nativa digital! Sort que tinc gent més jove que porta Instagram, les xarxes i el bloc i ho fan molt bé. Em fio molt dels joves en aquest tema perquè el dominen, tenen molt bones idees i són capaços de fer un màrqueting fresc, que no és fàcil.
Donem molta importància als detalls i quan agafem un pis, sempre apliquem home staging i cuidem fins al darrer detall, com que hi hagi flors, ventilar bé, posar ambientadors, algunes fotos boniques i professionals. La primera impressió és molt decisiva i la visió femenina hi ajuda molt perquè, en general, som molt més curoses amb aquests temes.
Què creus que els agents immobiliaris poden aportar a la societat?
Òbviament, jo crec molt en els agents immobiliaris com a professionals que ajuden les persones a, segurament, la inversió més important de la seva vida. No entenc com hi ha persones que es llancen a comprar o vendre un pis sense assessoria d’un professional. És evident que hauran de pagar per aquests serveis, però en la majoria de casos, acabaran estalviant-se diners i disgustos.
Han irromput al sector aquestes empreses que prometen la venda d’un pis sense comissions i la veritat és que em sembla que no fan cap bé als compradors i venedors. A més que la publicitat és enganyosa ja que pagues un fix per uns mínims, però després vas pagant per serveis extra que, amb tota probabilitat, necessitaràs.
Hi ha països on és obligatori que hi hagi un agent del venedor i un del comprador per garantir que tot es faci bé. I en el nostre cas som part d’API i això acredita que farem les coses com marca la llei i garanteix que tenim una assegurança que cobreix qualsevol problema que pugui sorgir a nivell de responsabilitat civil. Comprovem contractes, notes simples, et busquem el notari, t’assessorem legalment i fiscalment, en fi, venem un servei de qualitat com a bons especialistes que som.
Però encara falta que molta part de la societat valori la feina que fem.
En canvi, al món de la inversió d’on jo venia, tothom ho té molt clar. Sempre treballen amb assessors i a ningú se li acudeix buscar, per exemple, edificis i fer una operació de particular a particular. No entenc perquè als pisos no funciona així.
Què destacaries del projecte d’API actual?
Sobretot, en el meu cas, que em sento molt acompanyada. Sempre que truco perquè tinc algun dubte legal o de qualsevol altre tema, m’atenen de forma immediata i em donen respostes. Això, especialment per a les empreses petites com la meva, és molt important. I això és extensible als companys de professió que he conegut a través del Col·legi. Especialment en temes legals que són super complexos i canviants és bàsic tenir aquest suport. També valoro molt la formació que ofereixen perquè és molt concreta i centrada en temes fonamentals com ara la captació o la negociació. I penso també que estan fent una gran tasca per dignificar la professió i trencar la mala imatge que encara té molta gent.
Quins consells donaries a la gent jove que vulgui començar al sector?
Bona pregunta que no és fàcil de respondre. Crec que és important que entenguin que no és una feina fàcil i que en molts casos els teus ingressos depenen dels resultats i, per tant, no són fixos.
Que no vinguin amb la idea de fer-se ric en dos dies perquè la realitat és molt diferent. És una feina que t’ha d’agradar, on has de picar molta pedra i fer moltes visites que no aniran més enllà i, per tant, ho has de sentir i gaudir.
En cas contrari, duraran 6 mesos com a molt, es decebran i buscaran una altra sortida professional. Però és una feina bonica, en què coneixes molta gent i en què cada dia és diferent. Has de connectar amb la gent perquè una compra o venda d’un pis és una operació que, encara que no ho sembli, és molt emocional.
Parlem de projectes de futur. Què tens en ment aquest any?
Ampliar la plantilla en 2 persones perquè el dia a dia se’ns menja. Tenim tres àrees de negoci i necessitem més col·laboradores que ens ajudin. I també vull seguir perfeccionant aquest servei 360º que donem amb una xarxa de professionals de tota mena.
I, finalment, m’agradaria reprendre una cosa que ja havíem fet, que era comprar pisos per rehabilitar-los i vendre’ls. Ens encanta aquesta línia de negoci i la gaudim molt.
