Hem fet arribar als mitjans de comunicació un comunicat arran de la publicació de l’estudi “Impacte de les immobiliàries en el mercat del lloguer”, presentat i realitzat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA).
Aquí tens el text íntegre:
NOTA DE PREMSA
Dijous, 3 de juny de 2024 – Els Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya fan arribar el següent comunicat de premsa als mitjans de comunicació arrel de la publicació de l’estudi “Impacte de les immobiliàries en el mercat del lloguer”, presentat aquest dimecres i realitzat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA):
Des del col·lectiu API refusem l’estudi, realitzat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), per la falta de seriositat i rigor. La fitxa tècnica de l’estudi posa de manifest dues qüestions que distorsionen clarament la seva objectivitat. Per una banda, l’enquesta de Barcelona s’ha realitzat en col·laboració amb el Sindicat de Llogateres de Catalunya i l’enquesta de Madrid, amb el Sindicato de Inquilinas de Madrid; entitats que tenen una obsessió des de fa temps contra els agents immobiliaris. En segon lloc, la mateixa fitxa tècnica parla “d’enquesta no probabilística”, això implica un mostreig per conveniència, en el que hi ha participat persones que coneixen els “investigadors”, i per tant, les conclusions a les que arriba l’estudi tenen un biaix fruit del prejudici de les entitats col·laboradores i de la mostra seleccionada.
Aquesta falta de rigor científic i d’estil tendenciós queda patent en paràgrafs de l’informe com el següent: “Les dades revelen un alt percentatge de cobrament il·legal d’honoraris encara després de la llei aprovada en 2023, encara que no arriben a ser estadísticament significatives per manca de casos efectius.” És a dir, l’IDRA assegura un presumpte “fet” sense dades que ho demostrin per un interès demagògic i obsessiu contra els professionals del sector.
A més a l’estudi no es reflexiona sobre les causes de determinades conclusions, així, no s’han plantejat sobre la major presència d’immobiliàries en el mercat de lloguer a Barcelona, respecte Madrid, en que s’ha de subratllar factors com: la inseguretat jurídica; la regulació, la formació i la professionalitat dels agents immobiliaris, gràcies al Registre obligatori; i la por dels propietaris a penjar un rètol a la finestra o balcó per dir que un habitatge està en lloguer.
- Inseguretat jurídica: A Catalunya hi ha més normes restrictives contra el propietari i existeix una legislació, des de 2015, amb figures com el lloguer social obligatori, la cessió d’habitatges i, fins i tot, l’expropiació. A Madrid, fins a l’aprovació de la Ley de Vivienda, al 2023, no hi ha hagut normes processals que dificultin la recuperació de la possessió.
- Regulació, formació i professionalitat. A Catalunya existeix una llei d’habitatge i un registre de professionals immobiliaris que garanteix més transparència, informació obligada i més seguretat gràcies a les assegurances de caució i responsabilitat civil de l’agent immobiliari.
- Pànic dels propietaris a penjar un rètol de lloguer: A Catalunya hi ha un pànic absolut a posar rètols de “Es lloga” per si es produeixen okupacions dels habitatges.
D’altra banda, l’estudi parla de variables analitzades com la discriminació en l’accés, cobrament d’honoraris, insatisfacció, problemes amb el propietari, pujades de preu, sensació d’inestabilitat residencial, desinformació. Totes les variables esmentades, excepte el cobrament d’honoraris, es produirien igualment sense la intervenció d’un professional. A més, es donarien moltes altres casuístiques negatives per l’arrendatari que, gràcies als API, no succeeixen i que s’estan deixant de banda en l’informe perquè els autors de l’estudi no tenen interès en mencionar-les.
En aquest context, no s’ha de perdre de vista que la responsabilitat dels professionals del sector immobiliari és treballar per proporcionar el millor servei als seus clients, ja siguin propietaris o arrendataris. Per tant, les acusacions de discriminació són greus i no reflecteixen la realitat del nostre sector. No són els API els que discriminem, sinó que hi ha factors que comporten determinades conclusions com els següents:
- L’alta demanda de lloguer, i la cada cop més escassa oferta, situació que ve donada especialment per les condicions regulatòries i que provoquen que es busquin els candidats més solvents per formalitzar un contracte de lloguer.
- Les asseguradores de les quotes de lloguer, donat el context regulatori actual, que reclamen al propietari unes exigències determinades per procedir al lloguer.
Ja venim dient des de fa mesos, que la contenció de rendes i altres mesures restrictives, a qui més perjudica és a les persones que no tenen ingressos recurrents, perquè els suposarà una barrera d’accés al mercat de l’habitatge. De la mateixa manera que no poden obtenir finançament hipotecari, no poden accedir a les condicions d’assegurança de lloguer. Per tant, el control de rendes beneficia a curt termini a qui viu de lloguer, però en canvi resulta letal per a qui vol accedir al mercat de lloguer, especialment als més vulnerables.
En relació amb si les immobiliàries estan complint amb la prohibició de cobrar honoraris als llogaters, a banda del paràgraf que ja hem destacat de l’estudi que parla de “manca de casos efectius” des del primer dia les indicacions dels API s’han fet per a què les immobiliàries apliquin la legislació vigent, malgrat la contradicció entre la llei catalana i la llei espanyola. Qualsevol insinuació d’una pràctica generalitzada en contra d’aquesta qüestió és infundada i atenta contra la reputació d’un gremi professional. I, de fet, els API han reiterat la necessitat de regularitzar la professió, petició que es ve fent des de fa anys i que permetria millots garanties als consumidors i la no existència d’estudis tendenciosos sense base estadística.
A més, ni al Col·legi ni a l’Associació s’han rebut queixes ciutadanes al respecte. Fins i tot, es va demanar al seu dia que l’Agència Catalana del Consum ens comuniqués incidències en aquesta qüestió per col·laborar, i fins la data d’avui no s’ha rebut cap incidència.
Per últim, els API lamenten que un organisme com l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), que hauria de treballar per donar informació verídica sobre la ciutat per a una millor comprensió de la seva realitat urbana i de les seves necessitats en àrees tan importants com la transició ecològica o la democràcia econòmica, malbarati els seus recursos en l’elaboració d’informes esbiaixats, de caràcter tendenciós i sense cap rigor científic.
