El dijous passat el Tribunal Constitucional va fer públic que determina que Catalunya no té competències per establir criteris en la fixació dels preus de lloguer d’habitatges. No és cap sorpresa. Els sotasignats ja ho vam denunciar i hem tractat de traslladar, sense èxit, al Govern, als partits i a la ciutadania la inseguretat jurídica que suposa l’aplicació d’aquesta llei, que, a més, provoca els efectes contraris al pretesos.
Malauradament, no se’ns va escoltar, no se’ns ha escoltat i no se’ns escolta, malgrat que hem demanat reiteradament trobar-nos amb el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya per poder comunicar les nostres inquietuds i propostes, així com per compartir la nostra experiència i coneixement del comportament del mercat.
El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, en el seu dictamen, ho va advertir a tots els grups parlamentaris i als promotors de la llei, de manera que ningú se n’hauria de sorprendre de la resolució del TC.
Les reiterades resolucions contràries -sense anar més lluny, fa pocs dies es va anul·lar el Decret Llei 37/2020 de reforç al dret a l’habitatge davant dels efectes de la pandèmia i abans part del Decret Llei 17/2019 de mesures per millorar l’accés a l’habitatge-, estan provocant i agreujant una situació d’inseguretat jurídica, en un tema tant delicat i bàsic com és l’habitatge, que precisament requereix estabilitat.
És hora que, d’una vegada per totes, el Govern i els grups parlamentaris afrontin la problemàtica de l’habitatge en la seva profunditat amb mesures estructurals, i no amb normatives populistes que només provoquen l’efecte contrari, ja que cada vegada hi ha menys disponibilitat d’habitatge assequible i més desconfiança.
Cal crear un marc adequat, serè, on tots els afectats hi puguin participar, on es donin les condicions necessàries per generar un autèntic diàleg social i, en definitiva, es puguin donar els elements necessaris per fer efectiva una veritable concertació publicoprivada de tots els implicats on sigui possible assolir el consens necessari, on cada actor assumeixi el seu paper.
Es tracta de que propietaris i llogaters, que són els que es mouen principalment en el sector privat, arrangin les seves diferències, però també de que ambdós exigeixin al sector públic la seva participació directa amb mesures efectives que creïn seguretat, estabilitat, pacifiquin el mercat i permetin recuperar la confiança en el lloguer.
No podem seguir pel mateix camí i salvar els esculls jurídics que cada cop posa a sobre la taula el TC, amb pegats i noves lleis, decrets-llei i decrets.
En aquest sentit, reiterem el nostre oferiment i la nostra predisposició en col·laborar i participar per posar en marxa mesures que siguin realment efectives. No es pot escoltar únicament a les propostes d’uns determinats moviments socials i que els representants polítics es limitin a seguir les seves consignes ideològiques, sinó que ha de tenir-se en compte a tots els agents implicats per a poder disposar d’una regulació justa i equilibrada, i que representi una solució efectiva i estable al problema de l’accés a l’habitatge.
Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya
Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província
Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya
Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE)
Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona-Lleida
Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL)
Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya
