Tots i totes creiem i ens fascina la màgia i l’il·lusionisme. Avui parlem amb Enric Magoo, que porta més de 43 anys de professió dedicats a ella. És un home sensible, proper, i amb un carisma que t’atrapa. S’ha passat més de quatre dècades, la meitat l’ha dedicat a formar-se al món de l’il·lusionisme i l’altra a escampar la màgia per la seva ciutat natal, Badalona. Fa més de 20 anys que va decidir fer una gala en homenatge al mag badaloní Joan Forns i Jordana (1916-1998) que es va convertir amb el Festival Internacional de Màgia Li-Chang. Aquest cap de setmana arrenca la seva edició número 24 i durarà fins al 3 de març al Teatre Zorrilla. No us el perdeu per descobrir-lo!
- Com et defineixes?
Em defineixo com algú amb molta curiositat per gaire bé tot, amb estructures internes molt definides i gràcies a una inseguretat innata he desenvolupat una gran capacitat d’anàlisis per emmotllar-me millor a l’entorn. Menys tolerant del que em penso i amb la il·lusió com a bandera.
- Què és per a tu la llar?
Per mi la llar és, “xiquirrac”, casa! L’únic lloc on metafòricament no em fa por anar despullat. On carrego bateries.
- Com vas descobrir la teva vocació?
A l’edat de 17 anys, amb una certa negació per als estudis i una necessitat tremenda de buscar camins alternatius en la meva vida, un amic, davant els meus ulls i en ple carrer, va fer desaparèixer un cigarret a l’interior d’un mocador. Wow! Aquest fet em va deixar enlluernat. Com era possible allò? Volia i necessitava tenir resposta a aquell miracle, i malgrat la negativa del meu amic a explicar-me el secret, la meva insistència va ser tan agònica que va acabar explicant-me com ho havia fet. Aquella nit no vaig dormir. La meva ment corria desenfrenada analitzant coses que ni imaginava que existien. Alguna cosa es va despertar en mi.
- Parlem de primeres vegades. Com va ser la teva primera vegada damunt un escenari?
Va ser als 18 anys al casament d’uns amics a Córdoba, amb un bombi al cap i un vestuari antic, semblava arribant d’un altre temps. Jo em sentia molt insegur, vulnerable i disfressat, però el públic em veia ben diferent, em veia com un creador d’il·lusions. Ningú em qüestionava, al revés tothom m’alabava. Va ser com una droga que sempre he seguit buscant a les meves actuacions
- Has viatjat molt i molt per feina. Quins són aquells llocs que recordes especialment?
Primerament, els països que he anat i he guanyat algun guardó important, com l’any 1991 a Lausana (Suïssa) quan vaig guanyar el 3r. Premi mundial de màgia o el 1993 a Montecarlo (Monaco), guanyant la vareta de plata del Gran Premi de Màgia.
En segon lloc, països on culturalment la diferència amb nosaltres és molt gran, n’hi ha molts, però potser, tinc dos moments estel·lars al meu cor.
A Etiòpia a les terres de les Valls de l’Omo (parc nacional) actuant de manera improvisada per la tribu dels Mursi i a Anantapur, (Índia) actuant en un petit sopar amb Vicenç Ferrer i la seva gent més propera i estimada. (Treballadors i familiars i amics).
- Com neix la idea de crear una Gala que després es va convertir en el gran Festival de Màgia Memorial Li-Chang?
Quan es va reinaugurar el Teatre Zorrilla de Badalona, l’any 2000. El director del Teatre d’aquell moment, Andreu Solsona, actor i gestor cultural, em va proposar fer una actuació recordant a Li-Chang, que feia dos anys ens havia deixat. Com que jo venia d’uns anys on viatjava per tot el món convidat a gales Internacional de màgia compartint cartell amb els millors mags. Vaig pensar que la millor manera de recordar a l’amic i mestre LI-Chang era organitzant una gala amb el millors mags del món. La vàrem realitzar l’any 2001 i l’èxit va ser tan gran que va generar el Memorial, que 24 anys després, es manté viu.
- Qui era el mag Li- Chang?
Joan Forns i Jordana (Li-Chang), era un Mag de Badalona que durant molts anys (la dècada del 50 i 60) va viatjar per Europa amb el seu espectacle de màgia dient que era el xinès català o el xinès de Badalona.
Un home generós en què des dels anys vuitanta fins la seva mort compartia amb la societat màgica de Catalunya les seves experiències i secrets.
- Com fas per fomentar il·lusionisme per la ciutat de Badalona?
Un dels trets característics del nostre Festival és justament fer arribar la màgia a tots els indrets de la ciutat. No tan sols als teatres, que potser la seva programació és més elitistes i directament enfocada als consumidors de la cultura de la ciutat.
La manera de fer-ho és justament programant tallers i actuacions a les biblioteques i centres culturals de la ciutat. Totes aquestes activitats son gratuïtes, per així divulgar l’art de l’il·lusionisme i la seva cultura.
- El Festival, en la seva 24à edició, també té una faceta solidària. Amb qui col·laboreu?
Des de fa gairebé 10 anys la gala de cloenda del Festival és GALA JOVE SOLIDÀRIA DE MÀGIA. Es una gala per a públic familiar on actuen mags joves i emergents que estan començant al món de la màgia, per tenir una porta de projecció de les seves iniciatives màgiques
La recaptació d’aquesta gala es destina a ”SOLIDARIMÀGIA Sense Fronteres”, que és una entitat que acosta la màgia a tothom i a tot arreu. Aquest projecte solidari es va crear el 2007, el seu fundador col·labora des de fa 25 anys en projectes solidaris com “SOS Richi”, AFANOC (Associació de nens amb càncer), l’Associació de nens i nenes amb Síndrome d’Asperger, també amb “La Sopa” (Projecte d’ajut a persones en risc d’exclusió social), ACAPS (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí), SENCIRK, Village Pilote i Save The Children entre moltes altres entitats.
En els darrers anys de participació amb el Memorial, Solidarimàgia a anat a fer màgia a el poble Sahrauí i a Senegal als hospitals oncològics infantils, orfenats, leproseries de Dakar i a les escoles aïllades que es troben al mig de la sabana africana.
Per altra costat sempre hi ha iniciatives com la d’aquest any en la que els membres de Badalona escola de màgia (BEM), ofereixen de forma gratuïta tallers de màgia a entitats que treballant per la inserció de la gent. En el cas d’aquest any el taller en farà per a residents de la Fundació Acollida i Esperança, entitat sense ànim de lucre dedicada a crear espais d’acollida i atendre a persones que pateixen exclusió social.
- Quines novetats hi haurà en aquesta edició?
Cada any preparem unes gales especialment pel festival, (efímeres), on sens dubte els mags que hi participen són el bo i millors del panorama internacional. Cal destacar que a l’edició d’aquest any hi actuarà el Campió Mundial de Màgia el coreà “Young-Min”, entre d’altres.
- I què en penses d’espectacles com el del Mago Pop, això és màgia?
La màgia que realitza el Mago Pop, és una màgia molt espectacular al pur estil “las Vegas”, recordant les creacions del llegendari mag David Copperfield, que òbviament ha creat escola.
- Creus que hi ha una formació bona pels nous mags?
La màgia segueix essent una disciplina autodidacta on si hi ha campionats nacionals, mundials ben organitzats, però dissortadament no hi ha cap lloc on es faci una formació reglada. Això fa que el mag per formar-se ha de tenir una gran disciplina i vocació per poder arribar a nivells professionals acceptables.
- Per tenir oportunitats en el món de la màgia, cal marxar a fora?
No ni molt menys, aquí com a qualsevol altra país si saps encaixar als circuits corresponents, teatrals lúdics, escolars pedagògics, esdeveniments d’empreses, formacions, assessorament, etc, per trobar bones opcions de treball.
Parlant de la casa:
- Durant els anys segur que has viscut a diferents cases. Parlem dels records que en tens.
Sens dubte he viscut a moltes cases, en el meu cas, totes les que han estat a la meva ciutat natal, les he sentit molt més properes a mi. Però la que més acollidora i segura m’ha semblat ha estat sempre la casa els meus avis.
- Què és el que més valores d’una casa?
Que tingui la possibilitat de tenir diferents espais, això m’ajuda a desconnectar. Per altre costat, una casa ha de tenir o bé una bona vista o un bon accés a l’exterior.
- I què és el que no pot faltar en un pis teu?
Sempre hi haurà plantes i quadres o records que em recordin la meva identitat. Alguna fotografia familiar, obres d’art, records d’algun viatge, pòsters, diplomes o trofeus meus, etc.
- Tornaries a marxar de la ciutat per anar al mar o a la muntanya?
Tinc la sort de viure a Badalona, a prop del mar. Sempre que he sortit de casa ha estat per buscar un lloc semblant, però no podria viure en un altre indret.
- Casa minimalista o plena de coses?
M’agrada minimalista, sempre hi ha però algun raconet ple de coses.
- Hi ha un objecte que t’hagi acompanyat a totes les cases?
Sí, algun que altre pòster, alguna capseta de la infantesa i els meus trofeus més preuats que em recorden el que he aconseguit fins ara.
- Ets ordenat o dels que tenen el seu propi ordre?
Soc molt força ordenat això si dins dels calaixos ordenats hi ha el meu propi ordre.
- Quins plans tens pel 2024?
Seguir gaudint i aprenent de la vida. Buscant la pedra filosofal que em permeti ser feliç fins i tot quan les coses no surten rodones.
Ahhh i superar amb èxit les proves que estic realitzant per passar a ser membre oficial del Jurat dels Campionats mundials de màgia de la Federació Internacional de Màgia (FISM).
