Gemma Blat, fantàstica amiga, astròloga i filòloga de passió, irradia una visió optimista i emocionant de l’astrologia, fusionant astres i lletres en una simbiosi consubstancial i carismàtica. Amb una devoció per considerar les estrelles en cada pas, busca expressar-se amb convenciment i sinceritat, abraçant una astrologia pal·liativa que posicioni positivament. Creu fermament en el temps i els seus cicles, defensant una astrologia propera i accessible per a tothom, on cada individu és important i mereixedor de la seva pròpia carta astral. Ella ens convida a abraçar el seu vessant més llunàtic, actuant en harmonia amb la Lluna i trobant la força per avançar amb resolució. En el seu món, l’astrologia esdevé una guia confiable per abraçar la vida amb estima, confiança, i determinació.
- Com et defineixes?
Em defineixo com a astròloga, perquè estudio el cel i l’interpreto i m’agrada professar l’Astrologia en majúscules, que l’astrologia de cafè o de basar no m’interessa. Em considero una astròloga eclèctica, que li interessa el millor de cada casa, és a dir, de cada branca de l’Astrologia.
Soc filòloga de formació i estimo la paraula, entre altres coses, perquè és creativa. M’agraden les etimologies i les aplico sempre a tot.
Com a persona no em defineixo, ho fa per mi la carta astral i això sempre té un important grau de complexitat. Però, jo soc natural i senzilla.
- Què et va inspirar a dedicar-te a l’astrologia i a la filologia?
A la filologia m’hi va portar el fet d’escriure des de ben petita, i quan estava a quart de carrera, bastant desanimada per l’excés d’arbres sintàctics i altres variants, va aparèixer a la meva vida l’Astrologia, en un tren de rodalies, on vaig trobar a una noia que es diu Linis i que me’n va parlar molt seriosament. Descobrir l’Astrologia em va fer exclamar un ‘Eureka’ que recordaré sempre. Va ser apassionant i encara no he desistit d’ella.
- Parlant de les primeres vegades… Com va ser la primera vegada que vas fer la teva primera carta astral? La primera vegada que vas fer el teu primer llibre? I la teva primera novel·la? La primera vegada que vas triar la teva casa?
La primera carta astral me la va fer la Linis, entre tren i tren, i va ser tota una descoberta. Al cap de 20 anys, vaig decidir escriure el meu primer llibre, després de veure en el cel que era un bon moment per a mi. Després van venir altres llibres i vaig posar la consulta com a astròloga.
No he escrit mai cap novel·la, sinó un llibre on tots els personatges que hi surten són de veritat. Necessitava fer-ho, tenia necessitat de dir el que penso i manifestar la meva disconformitat amb un món massa políticament correcte, estereotipat i fals.
La primera casa que he viscut com a meva va ser a Badalona, no fa gaires anys, i la gaudeixo molt. Tinc una casa petita però alegre i divertida.
- Com defineixes la teva visió clara i optimista de l’astrologia?
M’agrada molt definir qualsevol visió com a clara i optimista, no sabria fer-ho d’una altra manera. I li afegiria una altra paraula: constructiva.
- Com defineixes l’astrologia pal·liativa i com creus que pot ajudar les persones a posicionar-se positivament?
Sobretot quan faig la carta astral de nens procuro actuar amb prevenció i, si pot haver-hi un problema, pal·liar-ho, buscar-hi solucions. Potser la paraula pal·liativa sona a malaltia, però jo el que pretenc és estalviar-nos problemes, ja que es poden preveure. Això és actuar per avançat.
- Com argumentaries la idea que: “hi ha un temps per a cada cosa i que cada cosa té el seu moment” des d’una perspectiva astrològica?
És en el llibre bíblic de l’Eclesiastès que surten aquestes boniques paraules i, parlant des d’una perspectiva astrològica, jo crec que hi ha un temps en quantitat, el cronològic, i un temps en qualitat, l’astrològic. L’astrologia ens explica quan és el moment per a cada cosa, quan cal actuar en una direcció o en una altra, o fins i tot abstenir-se’n. La Bíblia parla d’Astrologia.
- Qui et va fer la teva primera carta astral?
La Linis, la noia del tren, una estudiant, en aquells moments, de Filosofia pura, a la qual li vaig dedicar el meu llibre.
- Com creus que una carta astral pot fer que cada persona se senti important i digna?
Una carta astral diu qui som, explica el nostre passat, present i futur, tot com una potencialitat més, amb totes les contradiccions que comporta i, això, forçosament, ens ha de portar a veure la importància i la dignitat de cada persona, perquè tots som únics.
- Com convides la gent a ser “llunàtics” i com aquesta actitud està relacionada amb la influència de la Lluna?
Jo sempre recomano viure la Lluna, mirar-la i sentir-la ben a dintre nostre, i crec que la lluna plena és una invitació real a dir-nos que ens estimem, a estar desperts i a viure intensament. Els dies de lluna plena tothom està molt més comunicatiu i surt al carrer i els dies sense lluna tothom vol recloure’s i tornar a la posició fetal. Cada dos dies i mig la lluna canvia de signe i això és també una indicació ben útil. La lluna sempre ens alimenta, com una mare.
- Com abordes la tasca de fer accessible l’astrologia a tothom?
Jo no tinc una ment complicada i, si alguna cosa em sembla molt artificial, la refuso. Prefereixo explicar menys, però explicar més clar i m’agrada trobar els millors exemples, que per això serveixen, per clarificar.
- Durant molts anys cada dia dibuixaves el futur de moltes persones en el Diari. Com t’inspiraves per fer-ho?
A part de la possible inspiració personal, jo no m’inventava la secció astrològica del Diari Avui, senzillament, interpretava el pas dels astres i els adaptava a cada signe. Sempre ho he fet així.
- Com has observat que les estrelles poden afectar positivament les decisions i les actituds de les persones?
Abans els astròlegs fèiem servir les efemèrides, que són uns llibres on només hi ha nombres, a on està indicat el pas dels astres, sense explicacions. A partir d’aquí, confeccionaven els mapes astrals i els interpretàvem. Ara hi ha els programes astrals dels ordinadors i la cosa és molt més ràpida, però no necessàriament més efectiva. Abans tot es vivia més a fons. Jo soc partidària de la lentitud. Observar el cel a simple vista també es pot fer i la prova és que tots plegats també podem interpretar els canvis d’estacions, que també formen part de l’astrologia. El cel i la terra són la seva matèria d’estudi.
- Quins projectes o iniciatives tens per a promoure una astrologia més accessible i comprensible per a tothom?
De moment, tinc el meu blog d’astrologia ‘Avui els astres…’ o www.gemma blat.com. a on explico el dia a dia astrològic. Però, penso ampliar la informació d’aquest blog i anar-ho explicant tot, no per als astròlegs, sinó per a la gent del carrer.
- Com t’inspires per escriure els teus llibres?
Ja que parles d’inspiració et diré que hi ha dies més lluïts que uns altres i jo ho tinc en compte. Jo sento els astres a la pell i em deixo anar. I com que soc creativa, em deixo portar pel vent o per la multitud d’idees que m’assalten. I gairebé sempre acabo dient el que penso.
- Com neix la idea d’escriure “les rodes del zodíac”?
Un dia, després de prendre’m unes flors de Bach per canalitzar-me la vocació, vaig veure molt clar, que si tota la vida havia escrit i tota la vida havia fet astrologia, el més lògic era escriure un llibre d’astrologia. I, així, sense prèvia anàlisi, vaig escriure ‘Les rodes del zodíac’ durant 8 meses i mig, talment com un embaràs. El resultat va ser un llibre tan espontani com jo mateixa, però, sentit i organitzat.
- I amb el llibre de “Maleducada”, quines històries ens volies explicar?
Volia explicar que el concepte de mala
educació no és tan important com la gent es pensa i que el que és important de
debò és ser intel·ligent i bona persona, que, al cap i a la fi, l’educació,
segons com s’entengui, pot ser una col·lecció, a vegades, ben rància, de normes
i de protocols. I jo no estic per tot això, sinó per la sinceritat i
l’autenticitat. I a la pràctica, se m’hi va colar la família, perquè per
explicar el que penso havia d’explicar-los a ells. I així va sortir el llibre.
Parlant de la casa…
- Què és allò que més valores quan en busques una?
La situació, si és prop de la platja millor i si hi ha muntanya també. Però, poder estar al centre d’una població també em sembla molt important i prop dels mitjans de transport.
- Et veus deixant la ciutat per viure a prop del mar o de la muntanya?
Podria ser, però, no soc gaire movible en aquest tema. M’agrada viure on visc, que és a Badalona, i a on hi ha platja i muntanya a prop.
- Tens una casa minimalista o plena de mobles?
Jo diria que ni una cosa ni l’altra, perquè si la casa és petita, es necessiten molts armaris. Jo, sobretot, tinc molts llibres.
- Hi ha algun objecte que sempre t’has emportat amb tu a totes les cases?
Sí, en realitat, durant molts anys, el meu únic moble, que sempre m’ha acompanyat ha estat una caixa de cosir extensible i de bona fusta. Molt maca!
- A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o el blanc?
M’agraden els colors i casa meva és acolorida del tot. A l’inrevés que jo, que m’agrada vestir de negre i amb colors seriosos.
- Tens un racó de la casa on t’inspires per escriure i fer les cartes astrals?
La meva consulta la tinc a part, al centre de la ciutat, per tal de facilitar l’arribada als que hi volen venir. Però la inspiració m’arriba a tot arreu, fins i tot a la cuina fregant plats.
- Ets molt desordenat o tens l’ordre a casa?
Soc desordenada i m’agrada ser-ho, però m’he adonat que és més pràctic ser ordenada i, per tant, he començat a ser-ho una mica més.
- Quin és el teu racó preferit de la casa?
Tota la casa té els meus racons preferits, però m’agrada l’entrada, perquè és a on rebo als que em venen a veure i els ofereixo el que tinc. L’entrada a casa per a mi és un lloc de celebració i benvinguda.
- Quins projectes tens per aquest any 2024?
Sempre tinc projectes, que em costa complir, per molts motius, però jo continuo insistint en ells fins a aconseguir-los. Mai no s’ha de fer gaire publicitat dels projectes, malgrat que jo a vegades ho faig. Evidentment, continuaré investigant en l’Astrologia i escrivint, perquè vull continuar fent útils els coneixements astrològics i continuar dient el que penso.
