Hi ha persones que arriben a la teva vida omplint-la de llum. Així ho ha fet la Gemma Riu. És una dona plena d’energia positiva, de somriures. Ha sabut superar les dificultats, amb l’esforç, la constància i els valors que ha après des de ben petita a través de la natació, la seva passió. Tota ella és una combinació del talent per les finances i aquesta capacitat per dirigir grans empreses, des de la proximitat, la sensibilitat i el fet de posar al centre les persones.
Com et defineixes?
Soc una persona alegre, compromesa i bona persona. Amb energia positiva.
Què és per tu la llar?
La llar és la casa de la tieta, la que ens posa tots a ratlla i ens dona lliçons de vida i fortalesa. Llar per mi és família, pau i amor.
Explica’ns els teus orígens.
Soc una noia trapella i inquieta a qui van inculcar els valors de l’esforç, la humilitat, els estudis i que tot el dia corria darrere una pilota.
T’has preparat molt, estudiant i fent unes carreres impressionants. Quin valor té per a tu el saber?
El saber et construeix com a persona i com a professional. Et dona criteri. Com diria Nelson Mandela: “La educación es el arma más poderosa para cambiar el mundo”.
Quin valor t’ha aportat l’esport, en concret la natació?
La natació i l’esport aporten l’esforç, la constància i, per sobre de tot, un estil de vida. Tenint molt clar que s’ha de treballar per aconseguir els objectius.
Com vas descobrir la teva vocació?
La vaig descobrir el dia que, a la UAB, mentre estudiava Economia, el degà, el Dr. Montllor, i la vicedegana, la Maria Antonia Tarrazon, em van dir que servia per les finances i que havia de fer un màster, el CIIA.
I el vaig fer. Aquells eren moments molt difícils per a mi, i això em va canviar la vida.
Explica’ns la teva estada a la gran ciutat de Nova York.
Va ser espectacular, brutal! La velocitat i la immensitat d’aquella ciutat em va fascinar. Primer em va fer molt vertigen pensar que la ciutat se’m menjaria, però mica en mica m’hi vaig sentir com a casa. Estudiava moltíssim. Anava a la universitat i al gimnàs, i la resta de temps coneixia la ciutat mentre corria pels carrers i per Central Park. Gairebé cada dia sortia a córrer, i donava la volta a Manhattan. Vaig tornar súper en forma! A més, vaig tenir la gran sort de conèixer l’ambaixador d’Andorra a les Nacions Unides i, una persona fantàstica, que em va ensenyar una altre Manhattan i em va fer sentir protegida.
Parlant de les primeres vegades… com va ser la primera vegada que vas guanyar una medalla?
Uf, tinc perfectament gravada la imatge de quan vaig quedar tercera d’Espanya en 200 papallona d’edats. Vaig tocar la paret, vaig girar el cap, vaig mirar el marcador electrònic i vaig pensar: “per fi, ara sí!”. Vaig tenir la sensació d’haver aconseguit un repte que feia molt temps que perseguia.
I la primera vegada que vas pujar a Andorra?
De petita hi anàvem amb els pares, la meva cosina i la tieta. Els papes em compraven unes sabatilles esportives (el senyor Berneda no em deixava dir “bambes”), que no em deixaven posar fins el dia de Reis.
El que sí que sempre recordaré amb afecte és la vegada que vaig anar-hi directe des de l’aeroport, tornant de Nova York, quan vaig acabar els estudis, per pujar a fer una entrevista de feina.
Et veig com una dona que es va construint a ella mateixa. Com ho fas per anar superant els reptes que et poses a la teva vida?
Els supero amb esforç i lluitant fins que surt. I quan no surt, n’aprenc. Cal saber renunciar quan toca. I sempre, sempre, sempre, amb un somriure!
Com marxa a viure a Andorra una terrassenca?
Perquè a través d’Esade, on feia l’MBA, em van fer la proposta de feina que em va fer marxar cap Andorra.
Has treballat a moltes empreses, algunes tan importants com la Family Office de la família Aristot-Mora, i l’Univers Bomosa. Quin aprenentatge t’emportes de tots aquells anys?
Moltíssims. Et podria destacar que un dels aprenentatges que més tinc presents és el de la petjada que deixem en les persones mentre conduïm empreses i el dia a dia a la nostra feina i a la nostra vida.
I també aprens a preguntar. A preguntar allò que no entenia davant dels “taurons” sense por, sent tu mateixa. Llavors te n’adones que hi ha molta gent que no s’atreveix a preguntar. Ser tu mateix és un valor, et dona força. Sigues autèntic!
En el món de les finances les paraules èxit i diners tenen molta importància. Per a tu quin lloc ocupen?
L’èxit, per mi, és l’èxit intern. Aquest és el que m’importa i pel qual treballo a nivell emocional. L’èxit extern ja no el necessito, és efímer. Em va costar, no t’ho negaré, però ara veig les coses d’una altra manera. Ara valoro molt l’equilibri i el temps per a mi i per als meus. Com em deia l’Almudena Gallo de l’IESE, la vida ha de ser 25 % work, 25 % health, 25 % love i 25 % play.
Seguint la teva trajectòria sempre has aportat un valor humà i social a molt projectes que has dut a terme, com l’Univers Bomosa.
Som aquí, en aquesta vida, per comprometre’ns i transformar. Sens dubte, som aquí per deixar una petjada positiva en la teva família i els amics, i evidentment en les persones i companys de la teva feina, i sense dubte també en l’entorn.
Parlant de l’esport, ara com a manager de l’Andorra Esports Clúster, què vols aconseguir per al teu país?
Vull que l’esport sigui un mitjà per millorar la salut de les persones, que sigui imprescindible per fomentar hàbits de vida saludable. L’esport també ens permet créixer a nivell econòmic i diversificar l’economia del país, i fer-ho tenint un impacte favorable en les persones i en el medi ambient. L’esport canvia la vida de les persones.
Tenir un CAR a Andorra pot ser un gran canvi. Potser uns Jocs Olímpics?
Sí, serien unes fites que podrien aportar moltíssim valor si es fessin bé, i si fossin sostenibles. Quan em refereixo a sostenibles vull dir que han d’aportar valor compartit, el que vol dir que han de tenir triple rendibilitat: econòmica, social i mediambiental. Si no fossin projectes que aportessin valor compartit, s’haurien de repensar fins aconseguir que l’aportessin.
Quin ha estat el projecte on t’has sentit plenament identificada?
Amb l’Andorra Esports Clúster he pogut unir la meva passió per l’empresa i les finances i l’esport en un projecte que deixa un impacte positiu a la societat. És meravellós!
Explica’ns l’experiència que vas viure creuant l’estret de Gibraltar.
Vaig passar molta por! Em feia molta por pensar amb els animalons que hi ha sota l’aigua, però el pitjor va ser l’olor de gasoil dels vaixells i petrolers d’aquell vermell i negre rovellats.
Has tingut una vida intensa i que pot ser inspiradora per a altres joves. Has pensat en explicar-la alguna vegada?
Ostres… doncs no! No ho havia pensat mai.
Com és el teu univers? Les teves aficions i allò que més t’agrada?
M’agrada aixecar-me aviat i sortir a córrer. M’agrada la llum de quan desperta el dia. M’imagino que això em ve de quan entrenàvem que ens feien aixecar cada dia a les 5.30 per tirar-nos a l’aigua a les 6.00.
Ets una persona molt familiar. Parla’ns de la tieta.
A la tieta me l’estimo moltíssim. És un exemple de lluita, bondat i comprensió. M’agrada molt fer-la riure i m’agrada molt dir-li que l’estimo! Cada vegada que parlo amb ella li dic i sempre em diu “au va, ves, que tens moltes coses a fer”. A la tieta, tota la família li deia la “lloca” perquè sempre defensava el seu “pollet”. Em va cuidar moltíssim des de ben petita. Em va criar, com diu ella! I la seva filla i el seu marit també, sobretot quan els meus pares es van separar, que van ser uns anys força complicats per a mi.
Com va ser la primera vegada que vas escollir casa teva?
Ostres, doncs fins que no vaig anar a Nova York vaig viure amb el pare. Vaig escollir l’apartament per la llum natural, que tingués molt vidre i aire i minimalista.
Has viscut a moltes cases? Quins records guardes de cadascuna?
No pas gaires. Vaig néixer i viure a Terrassa, després vam anar a Matadepera, on viu el pare ara amb el Jordi (el gos, que es diu Jordi perquè el van abandonar el dia de Sant Jordi). Es pot dir també que vaig viure un temps a Nova York, i ara visc a Andorra, però intento baixar els caps de setmana a Barcelona i veure la família i la tieta.
Què és el que més valores quan en busques una?
La llum natural. El més important és la llum natural! També em fa molt feliç i em dona molta energia les vistes i que puguis sortir a una terrasseta o balconet.
Et veus deixant Andorra per viure en un altre lloc?
Sí, a Matadepera o a Barcelona, però sempre estant a Andorra, que té un entorn i unes muntanyes magnífiques, unes persones fantàstiques i es respira esport per allà on vagis.
Tens una casa minimalista o plena de mobles?
Minimalista.
Hi ha algun objecte que sempre t’has endut a totes les cases?
Una escultura i un quadre del pare.
A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o els blancs?
Ara blancs, abans més càlids.
Tens un racó de casa que sigui el teu preferit?
A Matadepera, l’estudi i a Andorra, el menjador.
Ets molt ordenada o tens el teu ordre a casa?
Soc ordenada. Molt ordenada!
Quin és el teu racó preferit de la casa?
L’estudi o la llar de foc.
Quins projectes tens per a aquest any 2022?
Des del Clúster volem treballar per prevenir l’abús sexual en el món de l’esport i ajudar els nostres nens a denunciar els abusos. Cal parlar-ne i fer-ho visible i cal posar el focus en l’abusador i no en la víctima.
