En Halldor és d’aquells homes que enamora. Com a bon islandès és alt i cepat i amb una llarga cabellera. Ens va tocar el cor quan l’acompanyàvem a descobrir gent que parla i estima el català pel món. Però el que més captiva d’ell és la seva senzillesa, el gran cor que té i sobretot la seva profunda i melodiosa veu. Canta les cançons de sempre en anglès i aconsegueix que els missatges arribin ben lluny. Però ara ens obre la seva ànima amb el seu nou disc, més personal i emotiu.
Com et defineixes?
Com una persona tranquil·la, casolana, amb bon humor. Potser una mica reservat, però amb bon sentit de l’humor.
Què és per a tu la llar?
Un lloc on carregues les piles. On pots ser tu mateix sense compromisos ni convencionalismes. Un lloc on et sents lliure.
Com van ser els teus inicis a la música?
A casa meva, al poble de Hella, a Islàndia, donant cops als coixins i pots de la cuina.
Era la teva vocació? Com et vas preparar?
Al principi no. Feia classes, però mai estudiava, o gairebé mai. No va ser fins que vaig tenir 13 o 14 anys, quan vaig començar a fer classes de guitarra clàssica, que vaig començar a prendre-m’ho més de debò.
Sempre has sabut que volies ser músic?
No, de jove somiava amb ser actor.
Per què deixes casa teva a Islàndia per venir a viure a Barcelona?
Vaig deixar casa meva, a Akureyri, perquè tenia un contacte a Barcelona, un guitarrista que es diu Arnaldur Arnarson que em va oferir continuar els estudis aquí, després d’acabar la carrera allà. I m’hi vaig tirar de cap!
Parlant de les primeres vegades… Com va ser la primera vegada que vas fer el teu primer concert? Com va ser la primera vegada que vas posar-te davant de les càmeres? I com va ser la primera vegada que vas escollir la teva casa?
Anem per parts, del primer concert no ho recordo, però sempre em posava molt nerviós. Això de posar-se davant del públic i tocar no és gens fàcil i tots els que ho fan es mereixen un gran aplaudiment.
La primera vegada davant les càmeres va ser de jove. Vaig tocar la guitarra amb un amic en un programa de TV i em va fer molt de respecte, però crec que ho vam fer força bé.
Pel que fa al programa Katalonski, vam fer primer unes proves a una classe de català a la UB si no recordo malament. Em sentia una mica perdut i desubicat al principi, però suposo que no ho vaig fer tan malament, ja que uns mesos més tard ja estava gravant el primer capítol del programa.
I quan vaig triar la casa, la casa on visc ara, va ser molt emocionant perquè sabia que seria el meu lloc durant molt de temps. Ja havia viscut de lloguer en molts pisos de Barcelona i no és el mateix. Ara, ràpidament el lloc on soc el faig casa meva.
Com definiries la teva música?
És difícil de definir ja que bec de moltes fonts musicals, des dels Beatles fins a Bach. M’agrada per igual la clàssica que la popular i a vegades em puc moure d’un a l’altre. Utilitzo gairebé sempre la guitarra, acústica o clàssica, per composar. L’etiqueta acústic/alternatiu podria funcionar, però sempre intento evolucionar i potser el meu nou disc serà molt diferent.
Quin va ser el teu referent?
Com a músic admiro molt a David Bowie, The Beatles, Genesis (època Peter Gabriel), Tom Waits, Lou Reed, Pixies, The Cure… la llista és molt llarga.
Què, qui i com t’inspires?
Musicalment parlant, el fet de tenir la guitarra a les mans i deixar anar els dits, a vegades ja fa que surtin coses molt interessants. Escoltar música de tot tipus. Per les lletres m’inspiren coses de la meva vida. A vegades anant en moto em venen lletres i, de tant en tant, melodies.
Com veus el panorama musical actual?
Molt variat. Potser massa digitalitzat i autotunejat, però si busques bé pots trobar coses molt interessants. Costa, però, fer-se lloc en aquest món, a vegades veus sempre els mateixos noms als festivals.
Jo et veig una persona molt versàtil i que pots tocar tots tipus de música. Què hi trobes en cada una d’elles, com la clàssica o el rock?
A la clàssica, l’emoció sense paraules, la pell de gallina, la complexitat harmònica i melòdica que no trobo en altres llocs. En el pop/rock les paraules fetes música, el ritme tan bàsic, però imprescindible. La simplicitat que va directe al cor.
Quin és el teu disc amb més èxit per tu?
Winds, sense dubte. És el disc que em va fer treure el cap en aquest mar de músics que tenim a Catalunya.
Tu segueixes impartint classes a l’escola, com vius aquesta experiència?
Compartir la música i la manera de fer-la és molt gratificant. Et fa gastar molta energia, això sí. He fet moltes classes durant algunes temporades i pots acabar cremat. Però ben portat pot ser meravellós.
Quins records guardes de cada casa on has viscut?
He viscut a molts llocs, a Islàndia i sobretot a Barcelona, i me’n recordo de tots. Recordo la primera casa del poble de Hella, que era de fusta, on vaig passar la meva infantesa. En parlo a la meva cançó “Records” del meu últim disc. Després vaig viure en una casa de 2 pisos i em semblava genial!
Els primers anys a Barcelona vaig passar per molts pisos i moltes habitacions, alguns molt “cutres”. He vist de tot!
Com és la casa del Halldor?
És càlida, acollidora i ordenada.
Què és el que més valores quan en busques una?
Que estigui en un barri que m’agradi, que tingui llum i habitacions amples.
Et veus deixant la ciutat per viure a prop del mar o de la muntanya?
No em veig deixant la ciutat, però preferiria estar a prop del mar.
Tens una casa minimalista o plena de mobles?
Ni una cosa ni l’altra. La quantitat justa de mobles.
Hi ha algun objecte que sempre t’has endut a totes les cases?
La guitarra!
A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o el blanc?
Crec que els colors càlids. Però el blanc també m’agrada.
Tens un racó de la casa on t’inspires per escriure les teves cançons?
La veritat és que no, m’inspiro a qualsevol lloc, fins i tot al vàter [riu].
Ets molt ordenat o tens el teu ordre a casa?
Tinc el meu ordre.
Si tornessis a començar, et dedicaries al mateix i ho hauries fet de la mateixa manera? Què canviaries?
Crec que faria el mateix. Canviaria poques coses.
Què diries als joves que volen incorporar-se al sector de la música?
Que siguin constants, que mai deixin d’estudiar i practicar, que forma part de ser músic.
Quins són els teus projectes i reptes de de futur?
El projecte més immediat és el meu nou disc i poder viure una mica més dels concerts, tot compartint la música amb el públic.
