En el nostre país han nascut grans cantants d’òpera. I avui parlarem amb un que té una veu que emociona i que toca de ple al cor. Ell és Josep Fadó, tot un referent dins de l’òpera catalana. Ha treballat i actuat arreu del món i és un habitual del Liceu i dels millors teatres nacionals i internacionals. Una icona de la cultura mataronina, amb un quart de segle sobre els escenaris de més renom.
- Com et defineixes?
Com una persona exigent, que intenta fer la seva feina el millor possible.
- Què és per a tu la llar?
Tenint en compte que viatjo molt sovint i estic fora de casa durant mesos, la llar per mi és el lloc de tranquil·litat i treball on puc descansar i estar còmode.
- Com van ser els teus inicis?
Els meus inicis van ser l’any 1973. Estudiava als Escolapis de Mataró i un escolapi, va fundar una Escolania, semblant a la de Montserrat. Allà no només hi cantàvem, també hi fèiem solfeig i instrument. Va ser una època màgica. De fet, els meus grans amics són d’aquella època. Es denominava “Escolania de Santa Anna-Pueri Cantores de Mataró” i justament ara fa 50 anys d’aquest fet.
- Parlant de les primeres vegades… Com va ser el teu primer dia al teatre? Quan vas debutar al Liceu? Com va ser la primera vegada que vas escollir la teva casa?
Professionalment, vaig debutar a el Liceu la temporada 1999/2000, amb l’òpera Turandot, que va dirigir la Núria Espert. Un esdeveniment important perquè va ser la primera producció que es presentava un cop reconstruït el teatre després de l’incendi. D’això en fa 25 anys. Al Liceu, que és la meva segona casa, hi he cantat més de 200 funcions en 35 produccions diferents.
- Un pas important és quan vas fer Aida a Itàlia. Què va significar per a tu?
No només he cantat Aida a Itàlia sinó molts títols arreu d’Europa i Sud-amèrica. En països com el Perú, Alemanya, Rússia, Àustria o França. Per mi va significar obrir la meva carrera professional i passar de ser una carrera de nivell local a nacional i internacional.
- La gent pensa que l’òpera és una mica elitista… És així?
Jo penso que potser no és així. Si tens interès en aquest art, hi ha moltes maneres d’accedir-hi. Per tant, i als fets em remeto, l’òpera ara mateix està a l’abast de tothom.
- Durant la pandèmia vau ser un sector molt afectat. Com et vas reinventar?
Sí, ens va afectar molt. A mi em van caure tots els contractes i entre els ajuts del govern i altres ingressos, me’n vaig sortir.
- Els cantants d’òpera tenen una carrera finita?
Si estàs en forma vocalment i físicament, la teva carrera pot ser duradora i fructífera. No té un final si tu no vols que el tingui.
- Com creus que van pujant les noves formades?
Les noves fornades, tenen una sòlida formació acadèmica a diferència de quan jo estudiava el superior, al Conservatori. Ara tenen assignatures d’interpretació, dicció, moviment escènic i altres disciplines que fan que surtin molt més preparats. Hi ha molt bons cantants joves que estan iniciant carreres nacionals i internacionals importants i que en sentirem a parlar.
- Què és allò que encara no has fet i que t’agradaria fer?
Moltes coses. De totes maneres a poc a poc es van complint totes les fites que em vaig proposar quan vaig decidir deixar de treballar en una entitat financera i iniciar aquesta aventura. D’això fa 25 anys.
- Quin és el paper que més has gaudit?
No en triaria només un. Des del Manrico de Il trovatore, que va ser el primer paper important que vaig protagonitzar, fins al darrer que acabo de cantar fa poques setmanes en el Teatro Campoamor d’Oviedo. Tots els papers que faig dalt d’un escenari, petits, mitjans o grans, els intento gaudir al màxim.
- Parlant de tu… Has viscut a moltes cases? Quins records guardes de cada una?
De fet, només he viscut a tres llocs diferents. De la primera en guardo els records d’infantesa i de la segona els bons moments viscuts amb el naixement dels meus fills. De la tercera, què és on visc actualment, encara no en tinc.
- Com és la casa d’en Josep?
Una casa funcional amb una decoració on ens agrada combinar el més modern amb les antiguitats.
- Que és allò que no falta mai a casa teva?
La música, el teatre, la cultura i un bon àpat.
- Què és el que més valores quan en busques una casa?
La tranquil·litat
- Et veus deixant la ciutat per viure a prop del mar o de la muntanya?
Ara mateix no. Soc urbanita.
- Tens una casa minimalista o plena de mobles?
Ni una cosa ni l’altra. El just i necessari.
- Hi ha algun objecte que sempre t’has endut amb tu a totes les cases?
Sí, un rellotge de paret antic i una calaixera antiga. Formen part dels records familiars i sempre m’han acompanyat.
- A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o el blanc?
Una combinació de les dues coses
- Tens un racó de la casa on t’inspires per preparar les òperes?
El meu estudi, que està insonoritzat i que és on desenvolupo la meva activitat quan sóc a casa.
- Ets molt ordenat o tens el teu ordre a casa?
Exageradament ordenat
- Si tornéssiu a començar, us dedicarieu al mateix i ho faries de la mateixa manera? Què canviaries?
Sens dubte, si tornés a començar em dedicaria al mateix i no canviaria res.
- Què diries als joves que volen ser cantants d’òpera?
Que no defalleixin. És un món complicat i difícil, en el que has d’esforçar-te i treballar molt per aconseguir els objectius que et proposes. Res és senzill en aquesta vida. Tampoc crec en la sort. Al final si ets competent i fas bé la teva feina, ho pots arribar a aconseguir.
- Quins són els teus projectes i reptes de futur?
Els meus projectes passen per marxar en breu a treballar al teatre Real de Madrid en una nova producció de Rigoletto de Verdi, fins al gener del 2024, un cop acabat això vaig a França per fer una Madama Butterfly de Puccini. Això és el més immediat.
Com a reptes de futur, la inauguració de la temporada 24/25 també al Teatre Real amb un paper que m’encanta fer, l’Abate di Chezueil de l’Adriana Lecouvreur de Cilea. I ja per acabar, un projecte que m’il·lusiona moltíssim, és que hem aconseguit reflotar, junt amb altres, una associació de la meva ciutat, Mataró, que feia anys que no tenia activitat. Es tracta de Joventuts Musicals de Mataró, de la que en soc el president. Aquest és un projecte on volem donar l’oportunitat als més joves per iniciar-se en una trajectòria professional i artística.
