Avui m’encamino cap a Girona per veure en Josep Maria Coll. N’he sentit molt a parlar d’ell i de les meravelles que construeix la seva empresa INCOVI. Friso per escoltar-lo perquè no sempre tens l’oportunitat de conèixer de prop un entès i referent en construcció sostenible. Enmig de la ciutat hi ha la seva oficina. Ell comença a parlar de les cases i les seves construccions com qui parla d’alguna cosa que ha creat des de zero, amb passió, treball, aprenentatge i experiència de molts de anys, que comença a donar fruit. Les seves cases són fetes a partir de la unió del benestar del medi ambient i el de les persones.
Com van ser els vostres inicis?
Nosaltres venim del món de la construcció, de l’empresa constructora familiar on jo vaig començar com a arquitecte. Porto més de 30 anys en el sector i he fet tot tipus de projectes.
Amb la crisi del 2008, quan vam veure que entràvem en una etapa incerta i que es preveia llarga, em vaig plantejar què podíem fer. Jo només coneixia aquest camp i no em plantejava fer una altra cosa. Tot i que semblava que el sector estava mort en tots els seus aspectes, vaig veure que hi havia una nova preocupació per la sostenibilitat, per la reducció de les emissions de CO2, per l’eficiència energètica i la contaminació en general i el sector de la construcció hi tenia un impacte molt important.
Vaig creure que si volíem engegar un projecte de futur havia de ser en aquest àmbit, construint habitatges eficients i sostenibles. Però la situació financera que teníem no ens permetia pensar en grans promocions. I ens vam començar a fixar en edificis existents que havien quedat buits o semibuits, especialment a Girona. Eren edificis interessants, cèntrics, en zones premium. I vam començar a parlar amb els propietaris que sovint també eren víctimes de la situació, i que tenien pisos que ningú els comprava i s’anaven degradant.
Podem dir que vam fer un casament de necessitats, a partir d’una proposta de remodelació radical dels edificis per fer habitatges sostenibles i eficients. A part, vam crear el nostre propi model de construcció responsable, el Eco8, un decàleg de com s’havia de fer una rehabilitació amb la finalitat que buscàvem, però fugint de certificacions estàndard, creant quelcom de proximitat. I vam apostar per això en un moment molt delicat de la crisi, en què érem els únics construint a Girona.
I com vau començar a INCOVI aquest nou projecte de remodelació sostenible?
La primera obra va ser molt complexa, però vam convèncer la gent de comprar sobre plànols un edifici en rehabilitació, amb tota la innovació que existia al sector per fer-lo sostenible, eficient energèticament i ecològic.
A poc a poc, vam trobar la complicitat dels propietaris d’edificis i de l’Ajuntament de Girona que valorava molt com ajudàvem a recuperar edificis antics i degradats. I es van sumar els particulars que volien reformar el seu pis, però fent-ho amb la nostra filosofia.
I d’aquesta manera, gairebé sense ser-ne conscients, vam fer aquest canvi de model de construcció tradicional, que feia 25 que hi estàvem posats, a aquesta nova forma d’entendre la nostra activitat. Després d’aquests anys, ara tenim entre mans el projecte més innovador, el més radical, on sumen a la sostenibilitat i eficiència el concepte d’habitatge saludable i l’autoconsum.
Ara estem treballant en un nou projecte d’obra nova que serà el primer edifici de Girona que serà sostenible, eficient, saludable i que generarà la seva pròpia energia.
Què significa per a tu la construcció sostenible?
El sector ha de ser conscient d’una cosa que ja sabem des de fa temps i és que la construcció té una contribució negativa molt important en aspectes d’emissions, residus i consum energètic. El model de vida sostenible ha d’incloure una nova forma de construir, i aquesta transició és un objectiu inexcusable.
Crec que ara tothom n’és conscient, però estem en un sector on costa molt canviar les coses i, malgrat la consciència dels professionals, el canvi només es produeix, en la majoria de casos, quan la normativa t’obliga. Però tenim un avantatge i és que la industria de la construcció té molt clar quins són els objectius del seu negoci i quines propostes han d’oferir al sector. Ells ja estan fabricant per aconseguir aquests objectius de sostenibilitat i, per tant, tothom hi haurà d’entrar i l’evolució és imparable. Hem de construir de forma sostenible perquè sinó acabarem degradant el medi ambient i la vida en el nostre planeta.
Quins han estat els teus referents en el món de la construcció sostenible?
Tot i que hem anat fent seguiment i recerca del projectes més innovadors en aquest àmbit, crec que molt sovint els nostres referents han estat els mateixos clients. Fa molt temps, em va venir a veure un client suís, ja d’uns 80 anys, un home amb molt recorregut i sensibilitat i em va dir: casa meva la va construir el teu pare fa 40 anys i ara la vull rehabilitar, però d’acord a aquest manual. I em va entregar un manual d’un model alemany que ell m’havia traduït al castellà on s’explicava un concepte que jo veia per primera vegada: l’habitatge de consum pràcticament nul.
Vaig descobrir que a molts països d’Europa era un concepte totalment integrat. La gent pensava que calia respectar el medi ambient i que el malbaratament energètic no tenia sentit. Aquest concepte ja està agafant força a casa nostra i comencem a veure exemples de referència com, per exemple, el projecte Bloc 6×6 del despatx d’arquitectes Bosch-Capdeferro que han fet el primer edifici totalment de fusta a la ciutat, fent un exercici molt complert i portant-ho a la pràctica amb molt de rigor.
Josep Maria, com creus que està en aquests moments la relació entre sostenibilitat i construcció? Hi ha prou consciència?
És segur que tota la gent jove que projecta edificis tenen molt integrat el concepte de sostenibilitat, tant en l’aspecte professional com a nivell de sensibilitat personal. I crec que la gran promoció immobiliària ja ho ha integrat perquè el públic en general ho té molt en compte; demanen comprar i viure en habitatges que no perjudiquin el medi ambient.
I si hi sumem que en els darrers anys el preu de l’energia s’ha disparat, és clar que els clients miren molt què compren, sobretot en l’aspecte del consum energètic. Construir un habitatge eficient i sostenible no és gaire més car que construir-ne un de tradicional i, la gent que s’ho pot permetre, ho prefereix. Fins i tot, renuncien alguns luxes per poder instal·lar la tecnologia que permeti aquesta eficiència i sostenibilitat.
I lligat amb el que m’expliques, com creus que evolucionarà el sector dels habitatges sostenibles?
El gran repte del sector és que hi hagi mitjans, consciència i voluntat en general perquè tota l’obra que es fa sigui sostenible i eficient. I la normativa ja ens hi porta, i també la producció industrial.
Per exemple, fa 10 anys, un vidre de prestacions tèrmiques era un luxe i, avui en dia, és l’estàndard de mercat. Així que, el gran repte no és l’obra nova, sinó la recuperació del parc d’habitatges existent i en la seva rehabilitació energètica, perquè és més complexa i més cara. Pensem que ara arriba una bona oportunitat amb les convocatòries dels fons Next Generation, fet que ajudarà a posar en marxa moltes noves actuacions.
Des de que vau començar ja fa molts anys fins avui, quins són els canvis més rellevants que has vist en els clients i en el sector?
El gran canvi que hem notat és que el client cada vegada té més clar què és l’eficiència energètica d’un edifici. Fa 10 anys quan intentàvem explicar-ho era com predicar en el desert i ara la gent ho entén perfectament.
Ara ens truca gent, que potser no ens contractaran mai, demanant consell per poder fer rehabilitacions si finalment arriben els fons europeus. I són diverses trucades al dia de gent preguntat coses molt específiques sobre aerotèrmia o plaques fotovoltaiques. Gent que coneix perfectament els conceptes i que el que volen és dimensionar correctament els aparells. En definitiva, cada cop més, la gent està informada de tot.
Com us ha afectat la pandèmia?
Encara que em fa quasi vergonya dir-ho i ho dic sempre amb la boca petita, a nivell d’activitat, la veritat és que no ens ha afectat gens. El que sí que hem vist i seguim amb interès, com la resta del sector, és el canvi de preferències de la gent quant a l’habitatge. Aquesta fuga de la ciutat cap als voltants, a cases unifamiliars o pisos amb alguna sortida, amb llum. Són nous criteris que els clients han integrat en la cerca d’habitatges i que finalment defineixen les seves opcions.
Quin consell donaries a les persones que volen comprar un habitatge?
Que tingui com a objectiu principal que l’habitatge sigui eficient i sostenible. Me’n faig un fart de dir-ho, fins i tot crec que he perdut clients per aquesta insistència. Però per a mi, és un tret fonamental.
I també els diria que pensin que la funció de les cases està canviant, que ja no és aquell lloc on vas a dormir i potser el cap de setmana hi fas una mica més d’activitat. Que pensin que segurament necessitaran un nou espai polivalent dins l’habitatge on poder treballar. El teletreball ha vingut per quedar-se perquè l’hem integrat i és bo per millorar la qualitat de vida de la gent i, a més, la tecnologia cada dia ens dona noves eines.
Parla’m de les noves incorporacions al sector. Quina creus que és la formació que un jove que vulgui entrar al sector necessita?
Si parlem de l’àmbit immobiliari i deixem de banda l’arquitectura, on la formació és molt clara, crec que s’ha de formar la gent molt més en la part d’aquests nous valors que ha de tenir un habitatge. Em passa molt sovint que algun agent em porta un client per ensenyar-li una promoció nostra i, als pocs minuts, no puc estar callat perquè amb allò que li està explicant al client, és impossible que entengui i valori el producte que té davant. Tots els agents dominen perfectament l’explicació dels atributs clàssics d’un habitatge, però necessiten molta formació en aquests nous atributs que són cada cop els més importants.
D’on us arriben els nous clients?
Tots ens venen per recomanació, però això no treu que som molt i molt actius a les xarxes. Sabem la importància que té la visibilitat a internet i, a més, ens encanta explicar què fem. Ho fem per ser presents al mercat, però sobretot per “orgull de pares”. Així, quan els clients ens recomanen, poden mostrar molt i molt bé tot què fem amb els continguts que compartim. Ens agrada molt que la gent sàpiga amb tot luxe de detalls què fem.
Suposo que també doneu importància a la domòtica a les llars.
Sí, però a mi m’agrada diferenciar entre dos tipus de domòtica: aquella que ajuda a la gestió i al control del consum energètic de la casa, que la posem sempre, i l’altra que és més lúdica i l’apliquem a gust del consumidor. Però la primera és essencial per a nosaltres, de fet, és una eina bàsica per l’optimització del comportament energètic dels habitatges.
A quins reptes creus que s’enfronta el sector?
El gran repte del sector és el de ser capaços de proveir d’habitatge tots els col·lectius, bé sigui de compra, de lloguer o de cessió. Especialment em preocupa la manca d’habitatge social i per al col·lectiu de la gent jove. Estem en una situació delicada, amb molta gent en situació vulnerable i amb unes condicions d’accés a l’habitatge molt difícil. Això finalment es tradueix en una conjuntura de difícil gestió i un marc legal que, més que donar respostes reals, sembla que posa pals a les rodes. L’accés a l’habitatge és el gran repte, sens dubte.
I si parlem pròpiament de la construcció, el gran repte és ser capaços de transformar el parc d’habitatges existent: la gran rehabilitació urbana.
Creus que falten lleis i normatives?
No crec que en faltin, sinó que en tenim masses i són poc flexibles. Ho hem volgut regular tot i em sembla que ens hem passat de frenada i això està obstaculitzant moltes iniciatives. Penso que el problema no es troba tant en les normes, sinó en les persones que les interpreten. I parlo del món de la construcció i del planejament urbanístic.
Et poso un exemple amb els fons Next Generation. Tenim un problema per encabir actuacions de rehabilitació amb objectiu d’eficiència i sostenibilitat perquè la pròpia normativa dels ajuntaments encara no ho contempla. Parlo per exemple de posar un aïllament exterior a una façana o de la col·locació de plaques fotovoltaiques, actuacions que tenen un benefici molt evident per als habitants i per al medi ambient.
No té gaire sentit que per gaudir d’aquest tipus d’actuacions tardis un munt de temps per poder adaptar les normatives o que les llicències d’obres tardin mesos i mesos. És un contrasentit que parlem de la necessitat de reactivar l’economia i que no es puguin començar projectes perquè la llicència triga un any o que tothom s’ompli la boca de la necessitat d’instal·lar plaques fotovoltaiques i que la normativa t’hi posi traves. Necessitem que tot sigui més àgil i més fàcil.
Què penses que la gent del sector pot aportar a la societat en el futur?
A nivell dels agents immobiliaris, crec que s’està fent una aposta molt forta per la transformació i millora del sector, per posar en valor la professió. I estic convençut que finalment l’agent immobiliari serà un actor imprescindible per ajudar tothom a trobar el seu habitatge.
Avui, a la societat li costa valorar el paper que juguem els agents del sector en general. Hem de treballar per la millora i reconeixement d’aquestes activitats i posar en valor l’aportació que es fa en benefici dels clients i de l’economia del país. La formació, professionalitat, rigor i la transparència aplicada a tots el processos, ajudaran segur a consolidar-ne el paper.
Què en penses del projecte API?
Valoro molt els esforços de transformació i formació que estan fent perquè van molt en línia amb el que abans et comentava, amb com han de ser els agents de futur.
Ja que parlem de futur, quins nous projectes teniu?
Actualment estem duent a terme rehabilitacions d’edificis en els quals assolim fites d’eficiència que fàcilment certifiquem amb lletra A. El model propi ens permet controlar els punts principals on actuar i garantir-ne el resultat. Però ara mateix estem també molt centrats en un projecte d’habitatges que volem que sigui el recull de l’experiència acumulada en aquests darrers anys i una aposta cap a la millora de la nostra pròpia proposta.
Al carrer Santa Eugènia 36 de Girona estem construint un projecte d’habitatges eficients energèticament, sostenibles, construïts amb materials saludables i que genera la seva pròpia energia. Un edifici que produeix electricitat amb una coberta de plaques fotovoltaiques, que integra un jardí vertical en el pati interior, que es climatitza amb aerotèrmia i terra radiant, que integra un sistema de ventilació interior controlada, que facilita l’aprofitament dels espais i relació amb l’exterior, i tot construït bàsicament amb materials sostenibles i saludables. Una aposta innovadora al centre de la ciutat de Girona.
