Avui tinc el plaer de parlar amb una gran dona a la que admiro. Ella és una gran mare, escriptora i pediatra. És una persona de gran sensibilitat, una lluitadora incansable per garantir els drets dels infants, explicadora d’històries i amb un gran potencial per comunicar. Ha trobat en l’escriptura una manera de comunicar i transformar allò que viu en històries que captiven. Els seus llibres t’obren a tot un món, on cadascun de nosaltres podem retrobar-nos units per sentiments comuns. I parlar amb ella és inspirador i revelador.
– Com et defineixes?
Sóc un cul inquiet. M’agraden els reptes i explorar terrenys nous. Soc capaç d’entusiasmar-me amb gairebé qualsevol projecte. Visc les ciències com un estímul i les lletres com un refugi.
– Què és per a tu la llar?
Per a mi, la llar són les persones que estimo. Casa són elles.
– Com vas descobrir la teva vocació?
Intentava recuperar una mica d’espai propi després d’haver tingut tres filles i l’escriptura va acabar esdevenint molt més que això.
– Parlant de les primeres vegades… com va ser la primera vegada que vas escriure un relat?
Doncs va ser sorprenent i divertit alhora. La quotidianitat i les idees esbojarrades es van donar la mà per construir una petita història en la qual els personatges eren molt més importants que la trama.
– Com va ser la primera vegada que vas presentar el teu primer llibre? Molt emocionant. Va ser al Pebre Negre, la llibreria del meu barri. S’hi van aplegar una pila de persones estimades i vam acabar cantant plegades un poema musicat pel meu millor amic. Màgic, del tot.
– Com va ser la primera vegada que vas escollir casa teva?
Doncs ho recordo perfectament. Vam entrar a veure un pis on encara vivia la família que se’l venia. Era al vespre. Pràcticament sense trepitjar-lo vaig saber que volia viure allà.
– Jo crec que ets de les dones que es van construint a elles mateixes. Com va ser i com és la teva pròpia construcció diària?
Sempre estic en moviment. Intento estar atenta a qualsevol oportunitat d’aprendre i descobrir. Reflexiono sobre tot allò que sento i també sobre el que ocorre al meu voltant. No acostumo a triar mai el camí més fàcil.
– Has estat molts anys en el món de l’atenció hospitalària i primària… quin record en guardes?
En tinc un record molt especial. Ha estat una etapa importantíssima en la meva vida. M’ha donat l’oportunitat de conèixer molta gent interessant, de compartir dubtes, inquietuds i experiències. El fet d’acompanyar persones m’ha fet ser qui sóc.
– Vas viure de ben a prop la pandèmia. Vau ser per a nosaltres els nostres herois i heroïnes…com ho vas viure tu des de dins?
Durant la pandèmia em va tocar elaborar una pila de protocols i contribuir a l’estratègia per mantenir l’escola i les activitats de lleure obertes. Va ser una època de feina extremadament intensa, de nervis, però també de treball colze amb colze i construir des de zero.
– Ara ja fa un any estàs immersa de ple en el món de l’educació. Ja de petita vivies envoltada d’aquest món… quins records guardes?
La meva mare treballava en l’àmbit educatiu. La recordo pencant molt i sempre defensant els més vulnerables. Jo era una nena d’escola. En tinc molt bon record, sempre amb els ulls oberts, descobrint altres infants que vivien situacions molt complexes. De molt petita vaig ser conscient de les enormes diferències socials i de com impactaven en les nostres vides.
– Què vols aportar en aquesta nova etapa a la direcció del Departament d’Educació Inclusiva?
El meu objectiu és treballar per garantir els drets dels infants, sobretot dels que més ho necessiten. Intento potenciar el treball en xarxa i escoltar atentament la comunitat educativa abans de prendre decisions.
– Arriba un moment que t’inscrius a un curs de l’Escola de l’Escriptura. Què t’hi va portar a endinsar-te en aquest món?
La comunicació és un dels meus punts forts. Sempre he tingut moltes coses a dir i, com el meu pare, he estat una explicadora d’històries. L’Escola d’Escriptura representava l’oportunitat de fer un pas més en aquesta direcció.
– Quines capacitats has de tenir per dedicar-te a escriure?
Crec que el més important per a escriure és tenir coses per explicar.
– La teva primera novel.la va ser Ventres de paper on parles sobre els poderosos lligams de la maternitat. Quins creus que són els lligams que ens uneixen amb les nostre mares biològiques i les adoptives?
Per a mi són lligams universals, que transcendeixen el lloc d’origen i el tipus de maternitat. El vincle entre mares i fills és com l’arrel més gruixuda d’un arbre vell.
– Amb aquest llibre t’inspires en la teva experiència vital?
Sí, es tracta d’un regal a la meva filla mitjana, originària d’Etiòpia. Com que no teníem cap dada de la seva família biològica, vam acordar que jo m’inventaria la seva història
– La segona novel.la és La Muntanya, on fas un viatge iniciàtic per descobrir i entendre el món que ens ajuda a entendre’ns a nosaltres mateixos. Tothom necessita fer aquest viatge de descoberta del món per conèixer-nos millor?
No estic segura que tothom el necessiti, però aquests moments de recolliment, de reflexió i de trobada amb un mateix en les transicions de la vida per a mi han estat molt importants.
– I ara fa poc has presentat La taca, una novel·la coral de dones lligades a les circumstàncies dels seus temps. És necessari tornar al passat per posar ordre i poder així tenir forces per afrontar les adversitats?
Hi ha moments vitals en els quals tot esdevé complex i ens costa saber cap on hem d’encaminar els passos. En aquestes bifurcacions, a vegades ens cal adreçar la vista enrere per saber qui som, d’on venim i, fins i tot, resoldre qüestions pendents per a poder avançar.
– També has escrit llibres per a infants. Quin d’ells ens recomanaries?
Doncs recordo amb molt d’afecte un conte anomenat “Una dragona molt important”, il·lustrat pel meu germà. És un conte infantil sobre l’alletament matern i dedicat a les llevadores.
– Una escriptora deia que “l’escriptura és un acte d’empatia”. És així també per a tu?
Sí, hi coincideixo del tot. Per a escriure t’has de posar a la pell dels teus personatges.
Parlant de les cases: – Has viscut a moltes cases?
Quin record guardes de cadascuna? He viscut en moltes cases, sí. Em quedaria amb dos records: el raconet que hi havia darrere un gran sofà a casa dels meus pares i que era el meu amagatall preferit i amb el balcó d’un pis d’Olot a través del qual parlava amb els nens del pis del costat.
– Què és el que més valores quan en busques una?
La calidesa, que pugui esdevenir un niu.
– Et veus deixant la ciutat per viure a prop del mar o de la muntanya?
Sí! No sé si de manera definitiva, però el mar i la muntanya representen llocs on carregar piles.
– Tens una casa minimalista o plena de mobles?
La casa no té massa mobles, però tampoc la definiria com a minimalista. Diguem que és una casa molt viscuda…
– Hi ha cap objecte que sempre t’has endut amb tu a totes les cases?
Les meves llibretes.
– A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o el blanc?
El blanc. La calidesa ja l’hi posem amb tots els trastos que duem a sobre.
– Tens un racó de la casa on t’inspires per escriure?
No, acostumo a escriure en un bar.
– Ets molt ordenada o tens el teu ordre a casa?
Intento ser mínimament endreçada, però amb tres filles adolescents a casa, habitualment sembla que hagi passat un huracà…
– Quin és el teu racó preferit de la casa?
La terrassa.
– Quins projectes tens per a aquest any 2023?
He començat a escriure una obra de teatre i tinc una nova novel·la al cap que també m’agradaria posar-me a escriure abans de tancar l’any.
