Avui he quedat al centre de la ciutat de Barcelona amb una dona, que estar amb ella sempre inspira. És la Mar Gausachs. L’hotel on hem quedat és preciós i acollidor per poder tenir una conversa propera. La Mar és directora creativa, estilista, aparadorista i és una caçadora avançada de totes les tendències en decoració i disseny. Va començar treballant per a marques de moda i retail, i ara centra els seus esforços en el projecte personal: l’estudi. Posa passió en tot el que fa i ser curiosa en tot és la seva gran qualitat. Però el que realment captiva és l’harmonia amb què viu, aquest equilibri treballat entre l’ànima i el cos. Desprèn molta llum.
Com et defineixes, Mar?
Et diria que com una persona molt camaleònica a nivell professional i també a nivell personal. I afegiria que soc molt autèntica i molt fidel a mi mateixa.
Què és per tu la llar?
Un temple, el meu temple. Per a mi, les llars són com el cor i l’essència de les persones que hi viuen. És quelcom molt important i potser, a vegades, no li donem la importància que realment té.
Després de la pandèmia, hem començat a valorar més les nostres llars. Per desgràcia, hem hagut de viure una situació extrema com aquesta per donar valor als nostres fonaments. Que és quelcom importantíssim.
Molt sovint, hem vist la casa com quatre parets on vivim i no com una cosa que s’ha de cuidar. Hem viscut de forma una mica egoista i, per exemple, donàvem prioritat a comprar alguna cosa per a nosaltres, abans que unes tovalloles noves per a la nostra llar. Penso que ara hem canviat una mica i hem començat a veure coses que abans, pel dia a dia tan intens que portàvem, no veiem.
La meva passió és crear i decorar espais que tinguin consciència, fets amb intenció, buscant un punt d’autenticitat enmig d’aquest món sovint massa superflu en què vivim.
Com vas començar en el món de l’interiorisme?
Jo anava cap al món de la moda. Vaig estudiar escaparatisme i visual merchandising, i m’encantava la moda. Hi havia companys a l’escola que em deien que tenia dots per ser dissenyadora, però no era el que jo volia. Jo volia combinar coses, no dissenyar-les. I vaig anar a parar l’interiorisme de llars de casualitat.
Estic molt feliç d’haver-hi arribat perquè penso que el món de la moda té un punt superflu on no crec que m’hagués sentit a gust. Vaig fer un màster en disseny comercial arran d’un canvi en la vida. Jo estava treballant a Mandarina Duck, una marca italiana de bosses i complements, on vaig ser-hi 5 anys i m’encantava. Un dia el meu pare em va donar un retall d’un anunci de La Vanguardia, que encara conservo, on buscaven un aparadorista i una visual a Textura. M’hi vaig presentar, encara que d’aquella marca no en sabia res, i em van agafar.
Vaig començar creant els aparadors i vaig anar creixent fins a encarregar-me de la col·locació i la decoració dels productes a les botigues d’aquí i les que anàvem obrint a l’estranger i vaig acabar sent directora d’imatge d’aquella casa. Hi vaig ser 10 anys! La part d’ expansió internacional del projecte m’encantava i més en aquell moment que no tenia fills i m’ho podia permetre. Vam obrir botigues a Dubai, a Guatemala i a Rússia. Va ser una experiència fantàstica i aquest va ser el meu primer contacte amb la decoració. Vam seguir creixent i entrant al món de l’online, on era molt important la presentació del producte.
I se’m va ocórrer crear aquestes “minicases” com escenaris on col·locar el producte i llogava llits per presentar-los. Cada llit el decorava depenent de què volia que semblés: un llit d’un solter, d’una família amb nens, d’una parella. I aquesta va ser la primera vegada que realment vaig crear en contacte amb el món de la decoració.
Parlant de primeres vegades. Com va ser l’experiència del teu primer projecte com a interiorista?
Bé, la veritat és que he tingut la sort de fer moltes coses i molt interessants. Però de les primeres coses que vaig fer pel meu compte, potser et destacaria els aparadors de Calma House. Va ser un projecte molt maco i els he tingut com a clients durant molts anys. El primer encàrrec va ser un aparador de Nadal. Però el que realment recordo d’aquell moment, el que em va omplir el cor, va ser el fet d’adonar-me que havia plasmat exactament la idea que jo tenia al cap, l’havia reproduït amb total fidelitat.
Això és quelcom que em va donar molta seguretat pel futur. Saber que era capaç de reproduir gairebé al 100 % allò que tenia al cap va ser molt important per a mi. I aquell primer aparador, a una cantonada del carrer Balmes que tothom veia, va ser molt potent per començar una aventura en solitari.
I la primera vegada que vas escollir la teva pròpia casa?
Per a mi, quedar-me amb una casa és quelcom impossible. Penso que les cases, com les persones, han d’evolucionar, han d’estar en continu moviment. No només parlo de canviar la decoració, sinó que a cada edat hi ha una casa que et fa sentir bé. Jo ja he estat a tres cases i la dels vint anys no tenia res a veure amb la dels trenta i aquesta no té res a veure amb la dels quaranta. I la que tindré d’aquí uns anys serà diferent.
Casa meva és molt camaleònica i es un recull de molts moments i de moltes peces diferents. Tinc molts records de viatges, perquè m’apassiona viatjar, tinc moltes fotos nostres de moments importants. Tinc una taula que primer va tenir la meva àvia i després la meva mare, que la va restaurar i que era del meu besavi que era ebenista. El meu marit em deia que no devia estar pensant d’emportar-me la taula a la casa nova i jo li deia que sí i que, a més, en seria una de les peces principals. I he aconseguit combinar una taula molt antiga de fusta i marbre amb un menjador molt modern. I, a més, ara aquest tipus de taula torna a estar de moda!
Com definiries el teu estil? A mi em costa enquadrar-te en un estil en concret.
Sí, és veritat. Soc molt eclèctica, tinc un mix de molts estils. De fet, fer-me una casa per a mi em costaria molt perquè m’agraden moltes coses de diferents estils. I, com sempre dic als meus clients, és fàcil fer una casa amb un estil en concret i posar alguna peça trencadora, però per combinar tants estils diferents en una mateixa llar, has de saber molt bé com fer-ho.
Creus que les tendències de la moda marquen un estil de decoració en concret?
Sí, jo sempre deia que la decoració és la germana pobra de la moda perquè invertim molt en moda i en nosaltres mateixos perquè és el que mostrem a tothom. Però jo, que vaig a moltes cases, et garanteixo que les cases parlen molt, t’expliquen moltes coses. Tot el que hi ha en una casa parla molt de qui hi viu. I és cert que la moda té una influència, però la decoració sempre és més lenta, no es tan efímera ni tan canviant. Però sí que és important mirar què passa a la moda perquè de manera més subtil afecta la decoració. Per exemple, ara hi ha una clara tornada als anys 70 a la moda i això es reflecteix, tot i que de forma menys contundent, a la decoració.
I perquè hi ha actualment aquesta tendència cap al vintage?
Té una explicació. Arran de la pandèmia, hem fet un pas enrere i hem començat a valorar coses que teníem a prop i que havíem oblidat. El fet de no poder viatjar i de no poder importar algunes coses ha fet que tornéssim a posar en valor la feina de professions com la dels artesans o ebenistes, que les teníem una mica oblidades. Donem valor a allò que és únic, exclusiu. Valorem allò que és perfecte per les seves imperfeccions, allò fet a mà i que no n’hi ha dos d’iguals.
Què t’inspira i qui t’inspira?
M’inspiren moltes coses i moltes persones. M’inspira ara mateix ser aquí i tenir aquesta conversa. M’encanta relacionar-me i soc una esponja de tot allò que se’m transmet. M’agrada molt treballar en equip i compartir. Necessito compartir per naturalesa. Si em passa alguna cosa, bona o dolenta, he de trucar el meu marit, la meva germana o una amiga i compartir-ho. M’inspiren molt els moments amb persones.
També m’inspira moltíssim viatjar, ho necessito, absorbir tot el que veig i tot el que em passa des del primer minut que arribo a un país nou o a una nova ciutat. Podria dir que tot m’inspira perquè soc molt curiosa i sempre vull aprendre.
Tu que estàs immersa en el concepte de la nova llar, quines consideres que són les claus?
Molt bona pregunta. Hem estat molt de temps pensant les nostres cases perquè agradessin als altres, perquè quan vinguessin els amics quedessin meravellats. I ara estem fent cases per a nosaltres, buscant l’equilibri entre l’estètica i la funcionalitat.
Si jo faig una casa molt bonica, però poc funcional, poc útil, considero que no he fet bé la meva feina. S’ha de buscar l’equilibri perquè la casa et doni servei, et doni confort i hi estiguis a gust. I com a claus per aconseguir-ho, et diria, per exemple, que al menjador una peça clau és un sofà còmode. També hauria de ser d’un color neutre que no et condicioni, que puguis canviar de menjador canviant només quatre coixins quan ve l’estiu. Igual que nosaltres no ens vestim igual a l’hivern que a l’estiu, casa nostra tampoc ho ha de fer.
I una altra cosa clau són els tèxtils, les cortines marquen molt la personalitat d’una casa. També cal posar-hi vida, posar-hi plantes. Una planta natural és un element decoratiu irrepetible. I l’última cosa que et destacaria és l’olor. Sempre que acabo una feina, poso l’aroma amb espelmes o amb olis essencials. Crec que és la meva forma de donar per finalitzat un projecte. És la meva signatura. De fet, en un futur m’encantaria crear una línia d’espelmes o de perfums per a la llar perquè tothom trobi aquella aroma que en obrir la porta: “ja soc a casa”.
A vegades tinc la sensació que, últimament, des del punt de vista de la decoració tot és igual. Què en penses?
Tens raó! Crec que Pinterest ha fet molt de mal i alhora molt de bé! Jo abans havia d’agafar un avió i anar a Londres o Nova York per inspirar-me per traslladar-ho a la nostra realitat. Ara només he de fer una cerca i ho tinc tot. Pinterest és una font infinita d’inspiració i això és genial. Ha fet que molta gent prengui consciència de la importància de decorar casa seva i s’hi hagi posat.
Però mirant la part dolenta, crec que ha provocat que no treballem tant la creativitat, que tinguem tant per replicar que ens oblidem de crear coses noves, coses diferents. Però jo sempre he pensat que és millor una bona còpia que una mala idea. El més important per mi és entendre què vol el client i saber com. Si tens això al cap, faràs coses molt diferents d’un projecte a un altre.
Per exemple, ara estem treballant en un restaurant japonès a Andorra i ens estem basant en les cases antigues del Japó, en els colors, en les geishas, en el misteri, estem jugant molt amb la llum, estem creant coses diferents, com si fos una obra de teatre en comptes de la decoració d’un restaurant. Però és cert que, tot i que hi ha companys de professió molt brillants i que fan coses molt originals, és difícil escapar-se del tot de la influència de tota la informació que tenim a un clic.
Fins fa poc, en el teu sector hi havia molt poques dones que fossin visibles. Com t’has construït a tu mateixa en un món majoritàriament masculí?
Bé, des d’un temps cap aquí hi ha hagut un increment important de dones conegudes en el sector. No et diré que és un boom, però sí que s’ha notat. En termes més històrics sí que hi havia una manca de dones representatives en aquest món. Jo sento molt a parlar de l’empoderament de la dona i és un terme que no m’agrada gaire. Penso que la cosa no va de poder, sinó de creure en una mateixa, de tenir seguretat en allò que fas i, per tant, no crec gaire en aquesta paraula perquè sovint s’ha mal interpretat. L’associo a la competència i jo crec que tenir més o menys èxit en una professió va relacionat en treballar dur i creure en les teves possibilitats. Creure en un mateix, escoltar-se i prendre les decisions amb el cap ben fred.
Fa un temps l’interiorisme es considerava un luxe. I ara?
Ara està més a l’abast de tothom i ha d’estar-ho, perquè jo penso que tothom té dret a tenir una casa bonica. Així ho veig jo!
Tu treballes per a moltes marques. Quina importància dones als valors que tenen?
Li dono molta importància i tinc la sort que amb totes les marques amb les que treballo tenim valors afins. No ho sé, potser és que ja només atrec a un tipus de client i altres marques amb altres valors ni me les plantejo. No faig cap filtre perquè no m’agrada, però poques vegades m’he vist en projectes que després m’ha penedit.
Quin és aquell producte, aquell objecte, que és el més versàtil en la decoració i que és en qualsevol projecte?
Si n’he de dir un, et diria que un sofà. Un sofà representa la personalitat del negoci o de la casa on es troba, és un element que sempre encaixa. I, a més, acabo d’estar a la fira de París i he quedat al·lucinada del protagonisme dels sofàs. Són la peça clau! I crec que té tot el sentit del món pel que hem viscut en els darrers mesos passant tant de temps tancats a casa. A més, és un element important de la estança principal d’una casa: el saló. Pots escollir un sofà amb molta personalitat o un altre més neutre i vestir-lo amb el que hi poses al voltant, un quadre, un mirall, uns coixins, una catifa o una taula. Combinant aquest elements li pots donar un aire totalment diferent al mateix sofà.
Si penses en un projecte que t’agradaria fer, sense límit de pressupost, amb total llibertat, què et ve al cap?
És un somni que sempre he tingut i que mai havia expressat en veu alta! Muntar la posada en escena d’una desfilada d’alta costura. És un tipus de muntatge molt especial perquè en molt poca estona comuniques moltes coses a través de la llum, la música i l’olor, que en el meu mai faltaria!
Parlem de projectes que consideris que han estat un èxit, i que siguin especials per a tu.
Et parlaria d’un dels primers projectes que vaig fer sola. Va ser la terrassa d’un hotel a Viella que es diu El Ciervo i que va ser espectacular pel resultat i perquè la gent de l’hotel és meravellosa, tot cor.
I ara t’explicaré un projecte maquíssim també a l’exterior de Sants. És especial per com ens vam conèixer. Els propietaris tenen una casa preciosa a Sants, que es van fer convertint una antiga nau d’una fàbrica en un habitatge. Just després del confinament em van contactar perquè no acabaven d’estar-hi a gust. No sentien que fos casa seva. Vaig anar a veure la casa i de seguida vaig entendre què passava i els vaig dir: “Teniu una casa molt maca però molt buida, teniu moltes fugues a nivell energètic. No hi ha cortines, que són fonamentals perquè et donen intimitat i vesteixen molt l’espai, quan mireu la tele els veïns del davant us veuen. I ens vam posar a treballar, vam afegir cortines, verd, llums indirectes, vam crear un espai per rebre gent sense que fos invasiu per la seva intimitat, miralls…
En definitiva, vam convertir una casa maca en una llar amb personalitat. Estan super contents amb el resultat i em van donar el millor premi quan em van dir: “Ara tenim una llar”.
Què valoren més els clients quan els proposes un producte: el preu o el disseny?
Hi ha de tot. Hi ha qui li agrada molt el disseny i el valora. Actualment, podem oferir dissenys adaptats a totes les butxaques. Igual que al món de la moda, en el món del disseny s’ha democratitzat a través d’empreses com Ikea i d’altres que han aconseguit fer disseny a l’abast de tothom. Evidentment segueix existint el disseny exclusiu per aquelles persones que puguin i vulguin pagar, però qui no tingui grans pressupostos, també pot accedir al disseny.
Parlant amb gent del sector immobiliari, especialment dones, estan donant molta importància al home staging. Què en penses?
És molt i molt important i és una tendència que ha arribat i és quedarà. Tot ens entra pels ulls, som éssers molt visuals. És com quan dissenyem un aparador, sabem, perquè està estudiat, que només tenim tres segons per captar l’atenció d’un vianant. En molt poc temps hem de transmetre molta informació perquè la persona miri l’aparador, s’aturi i, si triomfem de veritat, entri a la botiga. I el home staging té la mateixa funció aplicada als pisos. Hi ha molta gent que no té imaginació per veure com quedarà un habitatge quan el veuen buit i, per tant, aquesta presentació els ajuda a projectar com quedaria aquell pis amb els mobles que a ells els agraden. Immediatament, empatitzen amb el pis, tenen una connexió que sovint els fa comprar. És important la primera impressió, l’ordre visual que abans comentàvem.
Has viscut a diferents cases, quins records guardes de cada una?
Guardo records, però no en forma d’objecte, sinó en moments, en sensacions. De la primera casa m’emporto la vista que teníem. Era un piset molt petit, però molt bonic i amb unes vistes privilegiades. Em quedaria amb els cafetons que fèiem el cap de setmana gaudint de la vista a les muntanyes.
Després vaig estar vivint a un antic cinema a Tiana! Era un projecte molt maco, havien reformat l’edifici i havien fet pocs habitatges, només 6 o 7 i eren molt especials. El meu era un loft amb un sostre molt i molt alt que m’encantava. De fet, encara em costa acostumar-me a sostres d’alçades més normals. I ara seguim a Tiana a una casa familiar enmig del poble i el que segur me’n duré serà el confort de viure en una casa de poble.
Què valores més quan busques una casa?
La llum és molt important i sóc molt exigent, potser a vegades massa. Però el que sobretot busco és una casa que tingui ànima, espais amb ànima, que no sigui convencional, que no sigui un pis estàndard. Necessito sentir alguna cosa especial quan entro en un espai.
Vius en un poble prop del mar. Però ets més de poble o de ciutat?
M’encanta la ciutat i la necessito. Hi passo tot el dia treballant i la gaudeixo molt, però la pau que em dona el mar, la muntanya, el poble petit i acollidor, és molt important per a mi. Em sento recollida, tranquil·la.
Casa minimalista o plena de mobles?
Plena de mobles a rebentar! Ja no tinc més lloc! M’encanten els mobles, els objectes, els quadres. Molts no els emmarco perquè no tinc on posar-los. Soc d’acumular i em costa molt tirar.
Quin és aquell objecte que t’has emportat a totes les cases?
Ara riuràs, però és una planta. De fet, és la primera planta que em va regalar la meva cunyada. Era una palmera petita que gairebé mato perquè, tot i que soc molt bona donant consells per cuidar les plantes i sempre en poso en els meus projectes, no sé què passa, però soc un desastre per cuidar les meves. Em vaig proposar que havia de ser capaç de cuidar aquella palmera i ara, després d’anys, està fantàstica i és més alta que jo.
Tu treballes a casa. Quin és el teu lloc preferit per fer-ho?
M’hauries de veure perquè semblo com un gos quan busco un racó on posar-se! Tinc el meu propi ritual. Soc molt creativa a la nit, sense sorolls, sense interrupcions. Busco un lloc que, normalment, és una cantonada de la taula del menjador. No qualsevol, una en concret. També em sento molt a gust a la cuina on tinc una barra, però la veritat és que el lloc el decideixo en funció del que sento en el moment. Em vaig fer un despatxet a casa, el meu espai per treballar, i la veritat és que el fa servir tothom menys jo. Vaig amb el portàtil i una espelma i, quan trobo el lloc adequat, m’hi instal·lo i començo a crear.
Ets ordenada o tens el teu propi ordre?
Hi ha una frase que m’encanta que diu: “El caos responde a un orden superior”. És a dir, dintre del caos hi ha un ordre molt estricte. Jo podria dir que soc ordenada, perquè sé on és tot gràcies a la memòria visual que tinc, però es un ordre molt peculiar.
Jo faig moltes coses alhora, la meva forma de treballar és com una gran onada i això fa que pugui tenir moltes coses en dansa a la vegada, però tinc clar on és cada una d’elles.
Si tornessis a començar, et dedicaries al mateix? O canviaries alguna cosa?
Sí, començaria abans! La meva mare sempre diu una frase molt bonica que és: “La vida l’entens quan mires enrere”. Quan jo miro enrere i reflexiono sobre la meva trajectòria professional, entenc que per fer el que ara estic fent, han hagut de passar moltes coses. Vaig haver de conèixer persones concretes, passar per bones i males experiències, per arribar on soc ara. També és veritat que jo en un moment de la meva vida vaig tenir molta inseguretat, com molta gent que treballa sola i especialment en temes creatius, i això va provocar que no m’atrevís a agafar certes oportunitats. Així que, faria el mateix el que faig, però m’agradaria haver començat abans per tenir la seguretat necessària abans.
Què diries als joves que vulguin dedicar-se a l’interiorisme o l’aparadorisme?
Els diria dues coses: molta constància i molt esforç! Això va de treballar molt i de buscar la vocació. Crec que, més enllà que et puguis guanyar bé la vida, el més important és sentir-te realitzat.
Jo sempre dic als meus alumnes d’aparadorisme que, l’escola et prepara molt bé, però que hi ha coses que no t’expliquen com la realitat de quan et trobes en la vida real amb un client amb poc pressupost, que té unes limitacions. És una situació molt frustrant que només pots solucionar posant molta passió en allò que fas. Si quan acabes un projecte d’aquest tipus, veus la felicitat del client, veus el seu agraïment, això és la millor recompensa que pots tenir. És emocionant! Si realment valores les hores que has dedicat, la implicació, les nits arribant tard a casa, mai estaria prou ben pagada.
Així que has de valorar totes les recompenses que reps, les materials, perquè són que les necessites per pagar les factures, però també les immaterials perquè les necessites per sentir-te realitzat. Que persegueixin el seu somni!
Parlem dels nous projectes per a aquest any.
Moltes coses i molt diferents. Segueixo amb les col·laboracions amb estilistes i revistes, però he començat projectes molt diferents i engrescadors com el del restaurant que et comentava.
També tinc en marxa un projecte amb una altra interiorista, la Jess, amb qui ens vam conèixer fent una casa juntes, i que em fa molta il·lusió, i és un hall d’un hospital. Em fa il·lusió perquè els hospitals són aquells llocs on anem a curar-nos i, no sé perquè, sempre són lletjos, una mica depriments. I respectant totes les normes sanitàries, és clar, es poden fer coses boniques. M’encantaria que la gent que va a un hospital se sentís el més a gust possible.
I deixa que t’expliqui un projecte que he fet aquest any i que em fa molta il·lusió. Vaig col·laborar amb una marca francesa de xemeneies de luxe i vaig tenir un estand a la Fira de Verona a Itàlia. Ha estat el meu primer projecte internacional. Vaig participar en el disseny i la idea creativa de tot l’estand. Era un homenatge al fundador de l’empresa que ha mort aquest any i vam crear tres espais diferents per mostrar el passat, el present i el futur, amb elements icònics de la marca. Va quedar molt bonic!
