A tocar del mar, al Masnou, en un dels pobles de platja més desitjats últimament, hi trobem Finques Meslloc, una empresa amb solera però alhora innovadora, dinàmica i honesta.
En obrir la porta, s’entra en un microclima banyat per la llum càlida del sol, que et fa sentir com a casa. Trobo la Marta, feliç al seu despatx, coronat amb un gran ram de liliums. Em saluda amb aquella alegria de les persones que els omple dedicar temps a allò que fan. I comença a parlar, tot movent les mans per donar força a les seves paraules. Se la veu una dona amb empenta, propera i, sobretot, sense pors. Amb la força i l’ímpetu per emprendre noves aventures, nous projectes, sense deixar de ser realment, ella mateixa.
Com van ser els teus inicis en el món immobiliari?
Jo vaig estudiar Dret i, un cop acabada la carrera, em vaig instal·lar al Masnou, on amb dos socis vam obrir un petit despatx d’advocats. Al cap de mig any vaig saber que es venia una administració de finques perquè el senyor que la portava havia mort i la família no volia continuar el negoci. Ho vaig comentar a casa i el meu pare, que era un gran comercial i estava passant dificultats a la feina, em va dir que seria interessant comprar-ho.
Vam decidir tirar-ho endavant i durant un temps vaig estar compaginant les dues feines perquè el meu pare amb l’ajuda del meu germà Joan podia portar molt bé la part comercial i de relació amb els clients, però necessitava algú que gestionés els temes legals. Era difícil ser a dos llocs a la vegada, ja que l’administració estava en ple funcionament i era molt demandant i vaig decidir que el meu lloc havia de ser al costat del meu pare. Bé, al costat del pare i de tota la família, perquè els meus tres germans també s’hi van posar i, durant un temps, també la mare. Això era l’any 1991 i, al cap de pocs anys, el 1996 va morir el pare i tots els germans vam tenir clar que el nostre lloc era ser aquí, a l’empresa. Que havíem de seguir amb el negoci. I ho hem fet fins ara!
Vas arribar al sector una mica per casualitat, però amb el pas del temps, creus que vas descobrir que era la teva vocació?
Jo crec que sí. Vaig començar a mirar-ho tot més des de la part legal, però ara veig que aquesta professió m’ha donat més del que em pensava. Ha estat molt agraïda en molts aspectes, des de les coneixences personals que he fet, per exemple, al Col·legi d’API, com pel contacte amb la gent. Nosaltres hem fet sempre de tot, administració, lloguers, vendes, promoció… En tinc molts records… Fa 30 anys, per exemple, quan al Masnou començaven a arribar les primeres parelles joves amb la idea de viure fora de Barcelona, els ateníem els dissabtes que era quan ells podien venir, i coneixies als pares fins i tot. En definitiva, entraves a formar part de la seva història, la vivies com un més de la família, era molt emocionant.
I en aquest sector tan masculí, ha estat difícil per a tu com a dona trobar el teu lloc?
Sí, totalment, he patit les dificultats de ser dona.
Et diré més, crec que he tingut sort de tenir germans, homes, a l’empresa, perquè s’acceptava molt a la dona com a comercial, per ensenyar cases, era quasi glamurós, però quan t’havies d’asseure a negociar el preu d’un solar amb promotors, en operacions d’imports molt elevats, entraves en un terreny totalment masculí.
I al començament sempre anava acompanyada del meu germà Josep perquè m’ajudava en aquest tipus de reunions i facilitava la interlocució. Crec que sense la seva ajuda m’hagués costat molt entrar en aquesta part del negoci. Sobretot als anys 2000, ens va ajudar molt a créixer; era responsable de la comercialització i dels aspectes legals de promocions importants d’obra nova.
Mirant la història de Finques Meslloc, he tingut la sensació que heu fet aliances amb altres empreses en diferents moments. Parla-me’n una mica.
T’ho explico perquè no són realment aliances. Nosaltres vam comprar Finques Meslloc, que existia des de 1974, i vam conservar el nom i els clients. Ens vam anar traslladant de locals i vam anar creixent, però tenint en compte que som 4 germans al negoci, havíem de mirar com expandir-nos una mica. Així va ser com vam decidir comprar una altra administració de finques a Mataró, fundada el 1910, que es deia i es diu Finques Vivé, i és la que dirigeix el meu germà petit, en David. Però, tot i que funcionem amb diferents marques, portem l’operació de forma conjunta.
Però sí que havíeu format part de Ceigrup, no?
Sí, sí, és que nosaltres des del començament sempre hem estat molt inquiets.
Jo mateixa, quan vaig començar al negoci, vaig anar a Madrid a treure’m el títol d’API. El meu germà Josep m’insistia molt en què era important tenir-lo. I t’explico això, senzillament, perquè nosaltres havíem descobert feia un temps Ceigrup i ens semblaven una gent molt potent, però quan els vam trucar, no es van voler atendre perquè no teníem el títol d’API!
Quan ja vam tenir el títol vam tornar a contactar amb ells i ens vam unir al grup, amb les germanes Amat i altres persones molt rellevants del sector. Va ser una experiència molt profitosa a nivell de formació i contactes, i encara conservem l’amistat amb tots els que vam compartir aquesta iniciativa.
Quin és el vostre model de negoci? Ha variat molt amb el pas del temps?
El nostre model sempre ha estat atendre allò que ens demana qualsevol client que entra per la porta!
És a dir, si vol vendre un pis, el venem; si el vol llogar, li gestionem el lloguer; si vol que li portem l’administració, ho fem i, si té un problema legal, li resolem.
El nostre model es basa en atendre el client en allò que necessiti, sempre amb uns nivells de qualitat màxima. Fem obra nova, fem gestió de patrimoni, fem compra-venda, administració i assessorament jurídic.
Com has vist l’evolució del sector?
D’entrada, quan nosaltres vam començar hi havia poca gent que s’hi dediqués i ara n’hi ha molta. La feina de l’API és sempre la mateixa, però les eines van canviant. Ara, és clar, tenim la tecnologia que ens va de meravella, però el client segueix demanant l’atenció personalitzada i el tracte humà.
També ha evolucionat el perfil dels professionals, ja que els clients cada cop estan més informats i busquen professionals també ben formats i eficients.
Gestionem les compres més importants a nivell d’import i de canvis en la vida de les persones, així que, hem d’estar molt preparats per garantir que tot surti com el client vol i es mereix. No n’hi ha prou amb ensenyar un pis o una casa. Has d’entendre bé les necessitats del client i garantir que la propietat que compri les cobreix. Per exemple, si hi ha nens, és molt important que els puguis informar de l’entorn, de quines escoles tenen a prop, has de donar-los tota la informació de forma honesta perquè puguin escollir, en base a la realitat.
I quins canvis has vist a nivell de tipus de client?
N’he vist molts, de canvis! Pensa que quan vam començar, el Masnou i els voltants eren indrets d’estiueig, de lloguers de temporada. Ràpidament va començar a canviar perquè la llei de lloguers va canviar i ja no eren indefinits. Això va provocar que molta gent de les ciutats properes, comencessin a llogar i comprar al Maresme.
I després van començar a venir els estrangers, molts russos, que van començar a comprar. I hem notat un canvi molt rellevant.
Abans la gent quan comprava una casa o un pis era per a tota la vida, i ara la gent compra segons l’etapa de la vida en què es troba. La gent jove ho té molt clar i canvien de tipus d’habitatge i de lloc, depenent del moment vital.
Parlem de tecnologia, com us hi heu adaptat?
Jo penso que molt bé! Òbviament, requereix un esforç per part de tothom, però està totalment justificat per les avantatges que et proporciona. Coses com la signatura d’un contracte, que abans havia de ser presencial i sovint complicava molt les coses, ara és molt i molt senzill de fer digitalment. I la veritat és que el nostre personal, pràcticament tot dones, són de la meva generació, no som natives digitals, però tothom ha fet l’esforç i ens hem adaptat molt bé.
I ja estàveu preparats abans o, com molts altres, ha estat la pandèmia la que us ha forçat a entrar en el món digital?
Nosaltres ja estàvem digitalitzats abans de la pandèmia, però sí que ens ha impactat, per exemple, en les reunions de comunitat. Sempre les havíem fet a una sala d’actes que tenim al pis de sota i, amb la pandèmia, vam haver de començar a fer-les per videoconferència. Les nostres professionals es van adaptar molt ràpid i estan encantades amb aquest nou format de les reunions, ho podien fer des de casa i hi assistia més gent per la facilitat de no haver-se de desplaçar.
I amb la compravenda també ens ha ajudat la tecnologia perquè, tot i que sempre s’ha de fer la visita final amb els clients, es pot avançar molt prèviament.
Quins són els valors de Finques Meslloc?
Honestedat amb els clients per sobre de tot i fer les coses com si les féssim per a nosaltres mateixos.
La veritat és que no sé fer les coses d’una altra manera, que com si fossin per mi mateixa. Si he de negociar un preu per un client, ho faré com si fos jo qui compra i, si té un problema legal, m’hi posaré com si el problema el tingués jo.
I també hem de ser bons professionals i hem d’estar formant-nos constantment.
Vosaltres que esteu fora de les grans ciutats, heu notat un increment de gent que vol viure a la zona?
Sí, i tant. Al començament ens va sobtar la quantitat de gent que ens explicava per telèfon com de malament ho havien passat durant el confinament. Volien venir al Masnou, a un pis amb alguna sortida, encara que fos un balcó, i que fent un passeig poguessin anar a la platja.
I la gent d’aquí que vivien en pisos, es volien canviar a una casa amb jardí. O gent que senzillament volien tenir més espai per poder teletreballar còmodament. Sens dubte, la pandèmia ha provocat un canvi en les preferències i necessitats de les persones.
I com a dona, què demanes al sector?
Sobretot, més conciliació. És evident que en la nostra professió ens hem d’adaptar al client i, si només pot fer la visita a les vuit de la nit, l’hem de fer. Però jo sempre he dit a les meves col·laboradores, que havien d’explicar a la gent, que no era necessari, per exemple, fer les reunions de comunitat a les vuit, que els diguessin que tenien família i que volien estar amb elles.
També m’agradaria que hi hagués una altra mirada sobre la dona en el sector, que s’entengui que podem estar en qualsevol operació, per gran que sigui. I que s’aprenguin a fer les coses d’una altra manera.
Per exemple, amb les noves promocions segueix passant que, es fa la visita al solar a mig matí, després s’ha d’anar a dinar “de veritat” i quan tornes al despatx i comença pròpiament la reunió, ja són les set de la tarda, l’hora en què hauríem de ser tots a casa. Crec que la major presència de la dona en aquest tipus d’operacions està sent fonamental per canviar aquestes dinàmiques.
Què en penses de la formació en el sector?
Jo soc molt i molt partidària de la formació en tot i, per tant, en el nostre sector encara més. Només tenim futur com a API si som útils als clients i, per ser-ho, hem d’estar sempre informats i formats en les últimes novetats, en les noves lleis, en noves normatives urbanístiques i, com no, en màrqueting digital i nous canals de venda.
Quin creus que serà el paper de l’API en el futur i què creus que podem aportar a la societat?
El paper serà exactament el mateix que hem fet sempre, amb eines diferents, però amb la mateixa funció: atendre als nostres clients. I el que serà imprescindible és fer-ho tot molt bé, que quan algú pagui els nostres honoraris ho faci entenent tot el valor que li has aportat. Que vegi que li has estalviat un munt de temps i un munt de problemes, que tot ha estat controlat i supervisat. Que tot s’ha fet amb la màxima professionalitat.
Què destacaries del projecte API?
La veritat és que el Gerard Duelo, en les ocasions en què he estat amb ell, que no són gaires, m’ha agradat molt com a professional. La pandèmia ha impedit que hàgim pogut anar al Col·legi tant com ens agradaria i, encara que rebem molta informació de tot el que es fa, trobo en falta trobar-nos més entre col·legues.
Però penso que són molt interessants totes les iniciatives que s’estan posant en marxa i considero que s’està modernitzant molt el sector.
Això sí, jo soc molt de fer trobades entre col·legues on se’ns expliquin novetats o qualsevol cosa interessant i que després puguem xerrar una mica entre nosaltres. Això ens enriqueix molt.
Què els diries als joves que volen incorporar-se a aquest sector?
Que es preparin professionalment, que tinguin vocació i que entenguin què tenen entre mans: la compra més important que la majoria de persones fan al llarg de la seva vida. I han de saber que hi ha molta competència i no tota segueix unes normes mínimes. Però que ells sí que han de seguir unes normes i ser molt honestos.
Parlem de projectes de futur. Què teniu entre mans?
Aquí no parem mai! Volem obrir alguna altra oficina a alguna localitat del Maresme. Volem fer noves promocions nosaltres mateixos. En general, ens apuntem a tot allò que ens passa per davant i és interessant.
Com et deia, la nostra filosofia és no parar mai!
