Marta Royo: «Si no tenim la nostra marca creada (siguem grans o petits, tant un comerç, com un restaurant, com un API), no som visibles, i si no som visibles, no existim»

Avui he quedat amb una dona que captiva per la seva energia i la seva capacitat creativa. Enamorada del seu barri de Sarrià, és una supermare i molt bona amiga. És fascinant escoltar-la parlant de les marques, productes, campanyes publicitàries i de tot aquest món que l’envolta. Ara estem vivint una nova revolució de les marques, que ella en el seu llibre Aromes de marca ens explica.

Com et defineixes?

Com una persona optimista, enèrgica, creativa i apassionada.

Què és per a tu la llar?

El meu refugi. Els meus. Casa, com el parxís o quan jugàvem al fet i amagar quan érem petits, on em sento segura.

Com vas descobrir la teva vocació?

Crec que, sense saber-ho, vaig néixer amb la vocació posada [riu].

Als teus inicis passes per diferents agències, com va ser la teva experiència?

Increïble, descobrir que pots treballar d’allò que t’agrada és pura màgia. Vaig aprendre molt, moltíssim, treballant. De fet, jo vaig estudiar la carrera d’econòmiques i va ser ja treballant quan vaig estudiar publicitat.

I quan va néixer la teva agència Mosaiking Comunicació?

Va néixer el 2011, en plena crisi mundial!

Parlant de les primeres vegades, com va ser el primer dia que vas crear un anunci?

El primer anunci que vaig crear, en equip, va ser el del Nissan Terrano. Va ser una meravella. Vam anar a rodar a Cabo de Gata, simulant el desert. Un cotxe que podia arribar a provocar un terratrèmol de tan fort que era. Aquella època es lligaven els gossos amb llonganisses, finals dels noranta.

Quan vas debutar escrivint un llibre?

El vaig començar a escriure el 2017 i el vaig publicar a principis del 2020, en plena pandèmia gairebé.

Com va ser la primera vegada que vas escollir la teva casa? 

Tenia 26 anys i encara gairebé no havia sortit de l’ou. Abans tot era diferent. Vaig sortir de casa els pares i vaig endinsar-me en el meu (primer) matrimoni. Això sí, vaig tenir la sort de quedar-me a viure al meu barri, a Sarrià, perquè els pares em van poder ajudar.

Explica’ns perquè vas decidir emprendre amb la teva pròpia marca. Quin propòsit i missió tens?

El 2011 acabava de fer 40 anys i em sentia ja preparada i madura per fer les coses a la meva manera. Considerava que ja n’havia après prou de les agències on havia treballat i vaig decidir crear la meva pròpia agència: Mosaiking Comunicació.

La missió de Mosaiking és ajudar a les empreses a crear la seva marca per destacar al mercat. Si no tenim la nostra marca creada (siguem grans o petits, tant un comerç, com un restaurant, com un API), no som visibles, i si no som visibles, no existim.

El meu propòsit és fer-ho d’una forma transparent, comunicar el que hi ha i si no hi és, mai vendré fum. No m’agrada la publicitat enganyosa.

Vas escriure el llibre Aroma de marca. Com va néixer la idea de fer-ho?

De fet, me’l van demanar. Arran dels posts que escrivia algú em va llegir i em va dir, i si fas un llibre amb les històries que ens expliques en els teus posts? I així va néixer Aroma de Marca, 15 històries reals on explico cassos pràctics amb pistes de com crear una marca i difondre-la.

Ah, és apte per a tots els públics.

Què és per a tu la marca i la seva diferència amb el producte?

Productes n’hi ha molts, la marca és única. Moltes aigües al mercat o l’aigua que tu beus. Moltes marques de sabates o la marca que tu portes. Moltes marques de mòbils o el teu mòbil.

Al llarg del dia veiem un mitjana de 900 marques, per tant, diríem que estem envoltats de marques.

Sí, ens agradi o no. Diríem fins i tot que la vida és una marca!

Ara han nascut les marques amb propòsit, explica’ns què són.

Per mi, és aquella marca que amb la seva manera de fer pretén canviar una mica el seu petit món, la seva empresa o el seu entorn.

La marca és important, però també ho és com es comunica, oi?  

És tan bàsica una cosa com l’altra. Si tens una marca creada però no la comuniques bé, no ets ningú. Si comuniques una marca, sense saber què estàs comunicant, tampoc ets ningú. Primer crea la teva marca (valors i beneficis) i després difon-la. Mai abans.

Estem condicionats els consumidors davant de les marques?

Sí, com dèiem abans, vulguem o no vulguem vivim en un món envoltat de marques. Mirem-nos ara, mentre estem fent l’entrevista, jo ja n’he comptat 5 en 10 segons… I de forma involuntària, ens condicionen. Segur.

Tu que ets experta, quins trets han de tenir les marques per triomfar?

Experta… [riu], bé, per mi han de ser honestes per sobre de tot. Comunicar què són i què ofereixen i tenir molt clar quin és seu missatge clau a comunicar. I si pot ser, que sigui diferencial, notori i únic.

Encara es pot innovar en marques o ja s’ha creat tot?

Sempre és pot innovar, i el vostre sector n’és un clar exemple. Hem passat de la immobiliària de barri, amb botiga al carrer, a la plataforma digital on ja no saps qui hi ha, la qual cosa, a voltes complica i dificulta la confiança entre l’usuari i la immobiliària. Potser ni una cosa, tancada, ni una altra, tan oberta, no?

Les marques es posicionen o es visibilitzen a través de campanyes, com caldria que ho fessin les del sector immobiliari?

Honestes, malauradament el vostre sector s’ha desprestigiat molt, quan em consta que és un sector exigent i treballador.

Per mi caldria reposicionar el sector, d’una forma que es comuniqués que és un sector que neix per ajudar el ciutadà a trobar la seva llar i que cada API té la seva manera de fer. Caldria fer una campanya de reputació a nivell d’API i que cada API es definís com és i com es vol posicionar al mercat.

Parlant de tu, has viscut a moltes cases? Quins records en guardes de cada una?  

He viscut a 4 cases. La primera, casa els pares, que és on he tornat ara que desgraciadament ja falten els 2, això sí, del tot reformada; la segona, amb el meu primer matrimoni, un bombonet de casa; la tercera amb el meu segon marit; i la quarta, amb els tres fills. La cinquena, que en el fons és la primera, és on vivim ara. Roda el mon i torna al Born, que diuen.

Com és la casa de la Marta?

Una casa molta acollidora, amb molta vida i poques coses sobrants. Espais neutres i amplis. Molta llum i amb força plantes. Una cuina oberta (m’encanta cuinar).

Què és allò que no falta mai a casa teva?

Un ram de flors i una ampolla de Montsant.

Què és el que més valores quan busques una casa?

La seguretat que quan hi visqui m’hi trobaré bé i no sortirà cap “cosa rara”.

Et veus deixant la ciutat per viure a prop del mar o de la muntanya?

M’encantaria. De fet, amb el meu marit, tenim pensat que, si Deu vol, quan ens jubilem, anirem a la platja, on tenim un apartament.

Tens una casa minimalista o plena de mobles?

Minimalista, senzilla, sense massa coses, com comentava abans.

Hi ha algun objecte que sempre t’has endut amb tu a totes les cases?

Molts, però el que més m’agrada, un quadre (litografia) que em va regalar el pare quan em vaig casar el 1996 d’en Moscardó.

A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o el blanc?

Soc de blancs, a la casa, a la roba, a la vaixella, als llençols… deu ser perquè “m’agraden les coses clares i la xocolata espessa”?

Tens un racó de la casa on t’inspires per crear?

El meu racó és el meu despatx. Tinc la sort que a un trosset del menjador hi ha la meva taula i les meves coses al costat d’una finestra, des d’on veig un trosset del campanar de Sarrià. Afortunada és poc!

Ets molt ordenada o tens el teu ordre a casa?

Soc molt ordenada, a voltes massa. A casa em diuen fins i tot que soc un xic maniàtica. «Mama, els coixins de debò que els hem de col·locar rectes, no estan bé així?» Així vol dir, tirats al sofà de qualsevol manera!

Si tornessis a començar, et dedicaries al mateix i ho faries de la mateixa manera? Què canviaries?

Sí, sense cap mena de dubte. La publicitat i la creativitat m’apassionen. I poder ajudar les empreses a ser millors gràcies a tenir una bona imatge de marca i unes bones campanyes de publicitat és fantàstic. Dona molta, molta satisfacció!

Què diries als joves que volen ser publicistes?

Doncs que endavant! Que la publicitat és una disciplina que, ben feta i ben duta a terme, pot ajudar molt les marques en aquest món tan convuls que estem vivint. Això sí, has d’apassionar-te, perquè la publicitat és passió, és imaginació, és creativitat, és curiositat, és estar al dia de tot, perquè com dèiem abans, estem envoltats de marques i en triem unes o unes altres segons el que ens arribi al cor. I això és tasca nostra. Ajudar les marques a arribar al cor de la gent.

Quins són els teus projectes i reptes de de futur?

Doncs, a nivell professional m’han encarregat un segon llibre en el qual ja hi estic treballant. Sobre marques i publicitat, naturalment, però amb el to postpandèmic, ja que la publicitat i la comunicació han canviat com un mitjó (com gairebé tot…).

I a nivell personal, veure créixer els meus fills i aprendre a ser feliç i a fer-me gran sense ells a casa (ja ens n’ha marxat un), la qual cosa costa…