Meritxell Falgueras Febrer és la cinquena generació de la botiga de vins familiar Celler de Gelida, ubicada al barri de Sants a Barcelona. Ella afirma que el vi és un estil de vida, ja que ha viscut aquesta tradició familiar que l’ha consolidat com una referent. Parlar amb ella és tot un aprenentatge. És meravellós escoltar-la parlant de vins. Se li il·lumina la cara tot explicant petits detalls, anècdotes. I les mans les fa voleiar per exprimir a cada gest les paraules. Gràcies a ella, moltes persones han descobert i estimat els vins. Gràcies a ella, les dones comencen a tenir un lloc reconegut en el món dels sommeliers.
Com et defineixes?
Em sento molt identificada amb un cava rosat: àgil, divertit, gastronòmic i glamurós.
Què és per a tu la llar?
Per mi la llar és dormir amb els meus fills.
Com és créixer en una família on el vi ho és tot?
Sí,la meva família és molt especial. I viure i créixer amb ells ha estat un gran aprenentatge vivencial, cultural i alhora molt gastronòmic.
Com van ser els teus inicis? Era la teva vocació? Com et vas preparar?
Els meus inicis en el món del vi van ser ajudant als meus pares. Vaig començar al món de la sommeleria gairebé sense adonar-me’n. Soc la cinquena generació d’una botiga de vins del barri de Sants, el Celler de Gelida. El 2020 vam complir 125 anys. Ha estat sempre part del meu ADN.
Vaig estudiar a l’Escola d’Hoteleria i Hostalatge a Barcelona, a l’École du vin a Bordeaux, a Califòrnia, a Londres amb el WSET mentre feia la llicenciatura d’Humanitats a la Pompeu Fabra. També vaig cursar un Erasmus all’Università degli Studi di Firenze i el DEA en Comunicació a la Ramon Llull. No vaig parar d’estudiar i preparar-me fins aconseguir el que realment volia.
Parlant de les primeres vegades, com va ser la primera vegada que vas fer de sommelier? Quan vas debutar a la tele? Com va ser la primera vegada que vas escollir la teva casa?
Em vaig estrenar de sommelier fent les pràctiques a l’Escola de Muntaner.
A TV3 em van entrevistar per a un programa… Estava dels nervis! I arran d’això vaig començar a formar part de l’equip d’un programa que em va encantar que va ser En clau de vi.
La meva casa actual és la que vaig escollir. Hi vaig estar de soltera quan només tenia un pis molt petit i m’encantava. Tot i que ara hi visqui amb els meus nens i sigui dúplex.
Com neix Wines and the City?
Wines and the City neix de com m’agrada la sèrie Sex and the City i com ha revolucionat la imatge femenina.
Ara tu combines la comunicació amb la viticultura, com portes poder compaginar aquests dos interessos?
M’encanta comunicar el vi! I crec que aquest cupatge és el meu fort.
Com ha estat l’experiència d’escriure llibres i com t’inspires?
Va ser una experiència única. Escrivia quan els meus fills dormien. Així que m’havia d’aixecar molt aviat!
Per aquells que no en sabem tant de vins, en què ens hem de fixar quan estem davant d’un vi. Quins consells donaries a un no entès per triar un bon vi?
El meu consell seria: “Pensa en com estàs, quin ànims tens i segons com et sentis decideix si et ve de gust un vi o un altre. Un rosat, un bombolles o potser tens ganes d’una abraçada de llicorella?
Per a tu, quins aspectes cal tenir en compte per definir la qualitat d’un vi?
La qualitat d’un vi es troba en el pes en boca de fruita i l’aroma.
Quin és el teu vi preferit i per què?
El meu preferit és un blanc de garnatxa blanca amb criança amb els llevats. Ben versàtil.
Tens un gran sentit de l’humor i ets molt propera. Creus que és una característica que et defineix?
Crec que soc molt autèntica i intento fer sentir bé a tothom que tinc al voltant.
Com vas fer el salt a la tele?
Quan m’entrevistaven a la ràdio o a la tele se’m quedaven de contertuliana! Jo ho volia, m’encantava i m’esforçava per fer-ho sempre el millor possible. I així he estat a molts programes.
És cert que els vins poden anar lligats a les emocions i les vivències. Com ha de ser un vi per gaudir amb amics o en solitud?
Totalment cert: el vi va lligat a les emocions. I, per això, jo sempre dic que el vi és temps embotellat i cada vegada que buides una ampolla de vi, l’omples de sensacions.
Parlant de tu, has viscut a moltes cases? Quins records guardes de cada una?
Guardo molts bons records de la casa familiar del carrer Vallespir. És un àtic amb unes vistes bestials. I també el recordo amb molt d’afecte, com quan vivia a Florència que dormia en unes golfes al centre.
Com és la casa de la Meritxell?
La meva casa és amb molt d’espai perquè els amics vinguin i compartim el sofà. I també amb colors verds ampolla i vi.
Que és allò que no falta mai a casa teva?
A casa meva mai hi falten el vins al refrigerador de vins!
Què és el que més valores quan busques una casa?
Que la casa tingui terrassa i que pugui posar una hamaca.
Et veus deixant la ciutat per viure a prop del mar o de la muntanya?
La veritat és que no. Ja ho vaig fer per viure entre vinyes i no va funcionar. Jo necessito la ciutat.
Tens una casa minimalista o plena de mobles?
Tinc la casa plena de llibres, espelmes, roba, cadires…
Hi ha algun objecte que sempre t’has endut amb tu a totes les cases?
Sí, tinc una taula baixa de fusta per posar llibres, copes de vi, que sempre m’acompanya a totes les cases.
A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o els blancs?
M’agrada el color blanc amb un punt de verd.
Tens un racó de casa on t’inspires per escriure o per tastar nous vins?
Sí, i tant! A la barra de bar que tinc a la cuina.
Ets molt ordenada o tens el teu ordre a casa?
Soc molt desordenada a casa, però en canvi molt eficient a la feina.
Si tornéssis a començar, et dedicaries al mateix i ho faries de la mateixa manera? Què canviaries?
Totalment! M’encanta ser Meritxell Falgueras, ja que el que faig ara és el que vaig somiar de petita.
Què diries als joves que volen ser sommeliers?
Els diria que estimin el vi i que hi aportin alguna cosa de la seva personalitat per enriquir-lo!
Quins són els teus projectes i reptes per al futur?
Tinc el repte de publicar la meva primera novel.la.
