Dins el gran món dels influencers, hi ha una dona que brilla amb llum pròpia. Vinguda de terres del Marroc, es va enamorar fins a tal punt de la ciutat que la va acollir que la va adquirir com a nom propi. Ella és la Naima Barcelona (Naima Challaui). Té el do de fer-te sentir estimada pel seu afecte, per la dolçor quan parla, per oferir-te sempre una visió poètica de les coses petites de la vida. Estar amb ella és un descobriment constant, un reflex del seu magnetisme i la seva manera de viure.
Com et defineixes?
Em costa definir-me. Per això prefereixo i m’agraden més les definicions que fan de mi les persones que em coneixen. Soc lluitadora (crec que sí!) i també soc clara, a vegades massa. Sé què vull (no sempre, estic treballant-ho). Jo diria de mi que soc divertida i honesta amb el que sento i penso.
Què és per tu la llar?
Potser sonarà estranya la meva resposta, però el més semblant a una llar com s’entén generalment ha estat casa meva al Marroc. Érem una família nombrosa amb els seus alts i baixos, però una família autèntica. Però ara penso que la meva llar soc jo mateixa. La casa que habito i intento governar són el meu cos i el meu cap. Puc emportar-me’ls a tot arreu, al mar, a la muntanya. On jo vulgui.
Vas deixar la teva llar, vas trencar amb tot allò establert i vas venir a Barcelona. Quins records guardes del viatge?
D’aquest viatge me’n recordo de la meva amiga, de la meva germana petita i sobretot de la meva mare. I la meva companya del viatge va ser la incertesa que sentia.
Per què Barcelona?
El meu primer viatge com a major d’edat va ser a Barcelona. Arribava a una altra societat, diferent i més oberta en comparació al meu país de procedència. Així que el meu viatge a Barcelona el recordo com un viatge a una altra dimensió, una barreja de moltes pors i il·lusions.
Com vas descobrir la teva vocació?
Et refereixes a la meva vocació com a blogger? Bé, crec que la vocació m’ha trobat a mi. Sempre he sentit passió per la llum, la fotografia, la bellesa de les proporcions. Però la meva vocació va començar a prendre forma el 2011 amb el meu bloc a TUMBLR. Jo vaig començar allà per un simple entrenament, que va produir un efecte irresistible i amb poc temps es va convertir en la meva feina.
Parlant de les primeres vegades, com va ser la primera vegada que vas fer el teu primer post? I com va ser la primera vegada que vas escollir casa teva?
Com et deia abans, el meu primer post va ser fa 12 anys a TUMBLR. Era una iniciativa on la gent compartia continguts nous. Per mi va ser com una experiència nova. I em vaig deixar portar, vaig aprendre i vaig gaudir molt.
La meva primera casa que vaig escollir per viure sola (abans havia compartit pis) va ser a Gràcia, al carrer Matilde, en plena plaça de la Vila, que abans es deia Rius i Taulat. La vaig veure i vaig enamorar-me’n. La vaig triar perquè estava plena de llum, cosa que sempre ha estat una constant a la meva vida, i per la ubicació, molt cèntrica.
Jo crec en les dones que es van construint a elles mateixes. Com és la teva pròpia construcció dia a dia?
Soc d’aquelles persones que considero que estic permanentment under construction. Crec que tots estem en evolució constant. Cada dia ens construïm i deconstruïm una mica. Per evolucionar hem de canviar vells hàbits i creences, per aconseguir noves construccions. Tot això s’ha de fer sempre alineant-nos a la nostra manera actual de ser. Llavors és quan tot cobra sentit.
Ets en un món, el de les influencers, que arrasa. Per què aquest fenomen?
L’ésser humà, des que la humanitat existeix, té la necessitat de ser vist i validat. Des de petits fem coses per cridar l’atenció dels nostres pares, els amics… Actualment, això s’ha traslladat a les xarxes socials i s’ha consolidat com a manera de viure. Així que gairebé totes les persones poden ser influencers, sempre que tinguin alguna cosa a aportar.
També hi ha una mica de desconeixement a l’hora de pensar que és fàcil dedicar-se a ser blogger/influencer professional.
Tot i que de fora sembla una feina fàcil, no ho és. Suposa tenir molta constància i previsió.
És tal com dius. No és gens fàcil. Requereix preparació i formació. És una feina sense horaris. Necessites temps, molt de temps per produir continguts que aparentment són gravacions espontànies. Insisteixo en què es necessita molt de temps, treball i constància.
Com es crea una història o una publicació? Es prepara amb antelació?
Les històries d’Instagram són efímeres. Normalment no es preparen. Més aviat han de ser espontànies i gairebé en viu, ja que expliques el que estàs fent en un instant concret.
Però els que són professionals preparen tots els continguts amb molta antelació, calendaritzats i quasi guionitzats.
Hi ha algun projecte en què t’hagis sentit plenament identificada?
El que un dia va començar com un hobbie, després d’anys de formació i creació d’audiència, s’ha convertit en la meva professió. Després de desenvolupar una intensa activitat com a blogger, comunicadora i influencer a les xarxes socials i amb el suport de les competències adquirides i la meva experiència, he decidit seguir comunicant en el món digital.
Em sento realitzada i identificada plenament amb el projecte “Dona reinventa’t” del Centre d’Estudis de les Dones d’Europa. Aquest projecte va néixer amb la vocació d’acompanyar altres dones durant el camí de la reinvenció. Les va ajudar a connectar amb el client objectiu, mostrant el valor de la seva marca personal. És gratificant sentir-se part del procés dels altres.
Explica’ns alguna experiència divertida que hagis viscut.
Fa uns feia anys vaig estar en un casament al poble del Lepe, província de Huelva, el poble dels acudits per a mi (que per cert recomano anar a la zona d’Illa Cristina).
I tornant al relat, vaig sentir el murmuri d’algunes convidades que sabien de l’assistència d’una marroquina. I a mitja celebració em van preguntar si era de les convidades que venien de Barcelona i si sabia on era la “mora” convidada. I, és clar, vaig respondre que estaven parlant amb ella. Pots imaginar la cara d’esglai de les pobres dones, mentre jo reia veient-les. Sobretot reia per la pel·lícula que a vegades ens muntem quan no coneixem les persones. Elles esperaven literalment algú, que no s’assemblava gens a mi.
La teva vida és de pel·lícula. No has pensat mai d’escriure-la?
Sí, alguna vegada, sí. Tots tenim la pel·lícula de la nostra vida o diverses pel·lícules d’una vida intensa com la meva. No descarto escriure-la, si trobo algú com tu que m’ajudi a donar-li forma de llibre.
Una escriptora deia que «l’escriptura és un acte d’empatia». És així també per a tu?
Per mi és empatia, però també és sensibilitat i valentia. Sensibilitat i empatia per descriure allò que t’ha passat a una altra persona i un acte de valentia per manifestar-ho, compartir-ho. És com quan penses en veu alta.
Com és el teu univers?
M’atreveixo a dir que el meu univers és molt lluminós, amb espais plens de llum i natura. Ple de persones brillants que em reflecteixen tot allò que m’agradaria ser i que admiro.
Creus que pesen molt la família, l’herència, les tradicions…?
Heretem per naturalesa. Pels meus orígens, els ensenyaments, tradicions culturals i familiars pesen molt. La família per mi és el que més pesa. Pots i, a vegades, has de renunciar per ser tu en essència, sense arrossegar el pes de totes aquestes herències. A la vida sempre perds moltes coses o més aviat t’adones que avançar en alguns moments implica necessàriament la renúncia a d’altres.
La vida per a tu és evolució. En quina fase ets ara?
Estic a la fase d’aprendre a viure. A valorar i mirar amb altres ulls allò que tinc. La meva experiència, els meus errors i encerts, els he de posar en valor i amb aquest aprenentatge ajudar altres persones. En el meu cas, les dones emprenedores. Vull transmetre com poden arribar als seus clients potencials a través de les xarxes socials. Sempre mitjançant la formació i el mentoring durant el procés d’execució.
Què diries als joves que volen dedicar-se a ser influencers?
Que trobin una passió que els mogui i que la comparteixin amb el món. Sempre des de l’originalitat i l’autenticitat. Segur que encara hi ha espai per a ells!
Has viscut a moltes cases? Quin recordo guardes de cadascuna?
Del meu pis de Gràcia de què abans us he parlat, recordo el meravellós sòl hidràulic, els sostres alts amb bigues de fusta. Del pis del carrer Muntaner, els frescos al sostre i la bonica vidriera rodona. Del pis d’Esplugues, vaig viure al costat del museu de Xavier Verdaguer, al mateix carrer de l’església, davant del museu Can Tintorer i només a deu minuts del Parc Natural de Collserola i de la plaça de Francesc Macià.
Què és el que més valores quan busques una casa?
El que més busco i desitjo a tota casa és la llum. Gairebé podria dir que m’obsessiona la llum.
Et veus deixant la ciutat per viure a prop del mar o de la muntanya?
Just m’acabo de mudar fora de Barcelona per viure a prop de la platja, al Maresme.
Tens una casa minimalista o plena de mobles?
M’agraden les cases minimalistes amb un toc exòtic.
Hi ha algun objecte que sempre t’has endut amb tu a totes les cases?
Sí, sempre m’he endut l’àlbum de fotos de la meva família. No sento vincles per les coses, així que no soc gaire partidària de l’emmagatzematge.
A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o el blanc?
Davant del dubte, sempre utilitzo tons blancs. Però els tons càlids si la casa té molta llum poden donar molt de joc.
Tens un racó de la casa on t’inspires per escriure les publicacions?
Just estic en plena mudança, per això, encara no tinc el meu racó preferit acabat (sens dubte, serà la terrassa). Però també acostumo a buscar llocs únics per inspirar-me, m’apassiona alguna terrassa d’hotel o simplement una guingueta de platja. N’hi ha una que freqüento especialment a Castelldefels on em sento com a casa, acostumo a anar-hi tant per treballar com per socialitzar.
Ets molt ordenada o tens el teu ordre a casa?
Soc una persona desordenada que no m’agrada el desordre.
Quin és el teu racó preferit de la casa?
La terrassa.
Quins projectes tens per a aquest any 2022?
Espero consolidar algun projecte continu amb tu, crear un pòdcast o un programa de ràdio. Però sobretot desitjo seguir aprenent i compartint la meva experiència mitjançant la master class sobre xarxes socials i algun projecte de moda sostenible, al qual encara em falta acabar de definir-lo.
