Avui tinc el plaer de presentar-vos a una dona de gran sensibilitat, la Patricia Geis. Fa molts anys que els nostres camins estan units pels llibres infantils i des del primer moment treballar amb ella ha estat un aprenentatge constant, amb gran riquesa de mirades. Les seves il·lustracions sempre toquen de ple al cor i són plenes de sentiments; captiven. Són com ella, que té el do de captivar les idees i donar-los forma, i omplint-los de vida.
Com et defineixes?
Que difícil. Soc curiosa, soc indecisa, soc decidida, soc despistada, soc treballadora, visc en el meu món… Bastant eclèctica.
Què és per a tu la llar?
Per a mi, la llar és molt important. És la família, el centre d’operacions, el refugi, la bombolla. Jo, a més, treballo a casa. Entenc casa meva com una prolongació de mi mateixa.
Com vas descobrir la teva vocació?
Al col·legi ja em passava el dia dibuixant. Sempre he dibuixat. De petita no n’era conscient, però mirant cap endarrere, veig que sempre em va atreure el disseny, les arts visuals. Passava hores mirant contes, llibres, revistes i còmics il·lustrats antics per a nens, revistes estrangeres plenes d’idees i coses que no es veien aquí en els anys 70.
A casa teva sempre van donar suport a la teva vocació?
Sí.
De Barcelona marxes a Nova York, com va ser aquesta experiència?
A Barcelona vaig estudiar disseny gràfic a l’escola Eina i vaig decidir continuar la meva formació en animació. Aquí no havien arribat ni els primers Macs. Vaig estudiar al New York Institute of Technology que tenia un departament molt pioner en Computer Graphics i animació per a ordinador. D’aquí va sortir l’embrió de Pixar. Va ser una experiència meravellosa, amb 21 o 22 anys… Se’m va obrir el món.
Parlant de les primeres vegades, com va ser el teu primer dia que vas il·lustrar un llibre? Quan vas debutar escrivint i fent d’autora d’un llibre? Com va ser la primera vegada que vas escollir la teva casa?
Quan vaig tornar dels Estats Units vaig començar a treballar en una agència de publicitat. A la meva cap li van encarregar el disseny de les portades de llibres de text escolars i ella em va encarregar a mi les il·lustracions. Aquesta editorial era la Casals. Una mica després Casals em va proposar presentar alguna idea per Combel. Jo mai havia pensat a escriure un llibre, tot i que sí que m’agradava molt llegir, però mai m’havia plantejat fer-ho. Em vaig llançar a escriure uns contes que es deien Nens i nenes del món, petites històries de nens inuit, nenet, sioux, masai… Aquesta va ser la meva primera vegada!
La primera vegada que vaig triar casa va ser quan em vaig casar. Ens vam mudar a Barcelona a un pis per Sant Gervasi, era una planta baixa en un edifici antic i tenia un petitíssim pati.
Explica’ns per què vas decidir dedicar-te als llibres infantils. Quin propòsit tenies?
A Nova York solia visitar llibreries. M’encantaven els llibres infantils. Tenien veritables obres d’art que no es veien aquí. Em vaig enamorar d’uns llibres de Maira Kalman. Pensava: “Com m’agradaria fer això!”
Amb quin llibre et vas estrenar?
Amb el Petit Sioux de la col·lecció Nens i Nenes del Món de Combel. Aquest va ser el primer llibre.
Il·lustrar llibre infantils és difícil, com és el teu procés de treball?
Crec que il·lustrar un llibre és una manera paral·lela de contar una història. Interioritzo el text i simplement intento plasmar el que veig. Primer faig un esbós de què posaria en cada pàgina i a partir d’aquí, vaig treballant.
Els teus llibres han estat traduïts a molts idiomes, quina sensació et desperta?
Em fa moltíssima il·lusió.
Els llibres infantils i il·lustrats mai es moriran… creus que hi ha hagut una evolució o un canvi en la temàtica?
Sí, van evolucionant a mesura que evoluciona la societat. Com en tot, sempre hi ha contes que van un pas més endavant i “revolucionen” l’ordre establert. Fa anys no es parlava de certs temes. Avui dia es toquen tots els temes, la qual cosa és molt important, ja que es tracta que els nostres fills obrin la seva ment, aprenguin i tinguin esperit crític. Els contes són una manera estupenda d’establir diàlegs amb els nens i abordar temes que d’una altra manera no sorgirien.
Els fans del teus llibres són els infants, però alhora també els pares. Què cal que tingui un llibre per tenir èxit?
Jo crec que han de ser llibres que t’aportin alguna cosa. Que estimulin, que es puguin llegir o rellegir o mirar i remirar. Hi ha moltes coses rellevants: l’estètica, el llibre com a objecte, el contingut, un llibre que et faci sentir, que et faci pensar, que es converteixi en un objecte proper i estimat.
Els llibre són una eina per educar, en el gènere, en les arts, en la ciència. És així?
Sí, són una eina molt eficaç. Segons com es presentin, es pot parlar de tot!
Com veus el sector dels llibres infantils?
Veig que hi ha molts llibres meravellosos, un nivell molt alt, que hi ha molta competència i moltíssima oferta. La llàstima és que, com que sempre es busquen les novetats, hi ha llibres preciosos que queden apartats ràpidament.
Com t’inspires per crear nous llibres?
Les idees sorgeixen en el moment menys esperat. Moltes vegades tirant d’un petit fil o idea arribes a idees molt complexes i elaborades.
Encara es pot innovar en la il·lustració de llibres?
Sí, sempre surten coses noves o es reinterpreten les antigues, tal com passa en la música o la moda.
A part de llibres, dissenyes peluixos, joguines, packaging…?
Sí, m’agrada molt anar variant les tasques, s’utilitzen diferents parts del cervell. M’encanta cosir i fer ninots de tela.
Parlant de tu, has viscut a moltes cases? Quins records guardes de cada una?
De petita vaig viure sempre a la mateixa casa. La meva mare encara viu allà. La casa per dins ha canviat molt, però la porteria, les escales, les vistes són les mateixes. És la meva infantesa.
En canvi, d’adulta he viscut a moltes cases. La veritat és que m’he adonat que aproximadament cada 7 anys m’he mudat de casa. Per circumstàncies de la vida. He viscut a TV3, a Sant Joan Despí, a Sant Gervasi, a l’Eixample Dreta, a Penitents amb vista a Barcelona i al mar i ara visc al Gòtic.
Com és la casa de la Patrícia?
En cada mudança m’he anat desprenent de coses. La meva casa és també eclèctica, no té cap estil en concret. És blanca i lluminosa i bastant buida.
Què és el que més valores quan en busques una?
Valoro que la casa tingui alguna cosa especial. Ja que la decoració és tan minimalista, la casa acaba sent l’entorn, la llum, l’estructura i els materials de la casa. Em solen agradar les cases antigues.
Et veus deixant la ciutat per viure a prop de la mar o de la muntanya?
Sí, totalment. Crec que el pròxim pas serà sortir de Barcelona. Potser prop del mar. Tant de bo!
Tens una casa minimalista o plena de mobles?
Minimalista. Cada vegada tinc menys coses. El que si m’interessa és que hi hagi molts armaris per poder tenir cada cosa en el seu lloc. Em relaxa veure-la buida. L’anterior casa estava plena de plantes, semblava una selva! Aquesta ara com ara, no en té cap.
Hi ha algun objecte que sempre t’has endut amb tu a totes les cases?
Els quadres i un parell de records de família.
A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o el blanc?
Les meves primeres cases eren de color sorra, les dues últimes, blanques.
Tens un racó de la casa on t’inspires per crear?
La meva zona de treball, amb auriculars i la porta tancada.
Ets molt ordenada o tens el teu ordre a casa?
Com que soc desordenada, sobretot a la meva zona de treball perquè hi tinc moltes coses, llibres, material, maquetes retallades… intento tenir un bloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc, encara que no sempre ho aconsegueixo.
Per això també busco tant espai d’emmagatzematge i tenir la casa buida. Sense coses no hi ha desordre!
Si tornessis a començar, et dedicaries al mateix i ho faries de la mateixa manera? Què canviaries?
Em dedicaria al mateix! M’encanta el que faig. M’agradaria poder haver començat sabent-ne més. Quan vaig començar no tenia ni idea de com funcionava aquest món i de què es podia fer.
Què diries als joves que volen ser il·lustradors?
Que dibuixin, dibuixin i dibuixin. Que trobin la seva veu i que s’hi llencin sense por.
Quins són els teus projectes i reptes de futur?
Continuo fent projectes d’il·lustració i de contingut de llibres educatius i tinc moltes ganes de fer coses més manuals, coses amb tela, costura…
