Al centre de Barcelona, enmig de l’Eixample, hi ha l’oficina de Cafur. Fa uns anys que l’han renovada i, quan hi entres, un ambient seré i confortable t’acull. En una paret, ressalten els valors de l’empresa consolidada, que, des del 1930, administra finques i patrimonis des de la proximitat. Al capdavant de tot, hi ha la Regina, una dona admirable, amb una gran força, tenacitat i constància que amb els anys ha imprès el seu segell, tot liderant des de la complicitat, la confiança i la responsabilitat compartida. Escoltar-la ha estat fantàstic, ja que viu intensament tot el que crea: una empresa on les persones, el tracte proper, el compromís i la innovació en són el centre.
Com van ser els teus inicis al sector immobiliari?
Jo soc advocada de professió, vaig estudiar Dret i vaig exercir molts anys com a advocada. De fet, es pot dir que porto poc temps en aquesta professió, uns onze anys. I no soc una API, diguem-ne, tradicional. Jo no hi soc en el dia a dia de les operacions comercials perquè la meva tasca és de direcció general.
Vaig saltar del món de l’advocacia, des d’on assessorava empreses del sector immobiliari, a Cafur, l’empresa familiar, però entrant directament a la part directiva. Jo sempre li havia dit al meu pare que no m’esperés a l’empresa familiar, però ell va ser prou llest per no pressionar-me i cap a l’any 2010 se’m va despertar la inquietud de formar part del projecte. I la veritat és que no hi ha res millor que fer una cosa quan et sents preparada. Va ser tot un repte entrar a formar part de Cafur.
Quin repte ser la segona generació d’una empresa així.
Per suposat! Diria que aquest va ser el segon gran repte. El meu pare portava l’empresa amb un estil molt personal i protector amb la seva gent, amb molta cura. Era un home amb molta visió, un gran líder i la gent el seguia cegament. El nostre equip, tot i que es va renovant amb l’entrada de gent jove, està integrat per persones que porten molts anys a l’empresa i que confiaven en ell. Quan va emmalaltir i poc després va morir, per a mi, fer-me càrrec dels seu llegat va ser un repte enorme.
Vaig tenir la sort que, les persones clau que havien estat la seva mà dreta durant anys, em van fer costat i em van donar tota la seva lleialtat i coneixements. Això em va ajudar molt. I, evidentment, a poc a poc he anat fent meva l’empresa.
Parlem dels canvis. En quin tipus d’empresa imaginaves convertir Cafur quan vas posar-te al capdavant?
Bé, la veritat és que, com et deia, ja he fet canvis i renovacions, però encara em queda camí per tenir l’empresa que jo imagino. La transformació digital és fonamental i una part molt important, i gens fàcil. Cal acostumar als clients a un altre tipus de comunicació, sense que això vulgui dir renunciar totalment a la més tradicional.
Jo crec en la comunicació a través dels nous canals, però sense perdre la personalitat. Aquesta és la columna vertebral del que estic construint: molta digitalització, molta comunicació, però sense perdre l’essència del que som i donant tota la importància al tracte directe i personal amb el client.
Has canviat el model de negoci?
No, canviar-lo, no. Diria que l’estem evolucionant des del punt de vista que et comentava. Com a empresa, nosaltres fem moltes coses, però les més importants són la gestió de comunitats i de patrimoni. I d’aquí surten la resta de serveis com la comercialització d’immobles, assegurances, assessoria jurídica, fiscal, etc. Tot aquest negoci tradicional és el que estem fent evolucionar cap el que demanen els clients cada vegada més: més tecnologia, més eficiència sense perdre la proximitat.
Quins canvis has vist en el mercat en aquest darrers anys a part de la digitalització?
El món canvia i evoluciona a tota velocitat i nosaltres hem de fer el mateix si no ens volem quedar enrere. Els clients individualment també han canviat molt, estan molt informats i això els fa ser molt més exigents. Però això és bo, ja que ens ajuda a créixer i a millorar.
La mateixa evolució que et comento és la que impulsa nous models de negoci que han arribat per quedar-se en el sector i que també són un impuls pels que tenim un model més tradicional. La competència en aquest sentit sempre és positiva perquè crec que també ens hem vist obligats a canviar certes formes de fer, a aixecar la mirada i adonar-nos que tot canvia molt de pressa. El “sector tradicional” s’ha tornat més obert i col·laboratiu i això ens motiva a formar part de moltes associacions amb altres empreses com la nostra.
Crec que el nostre sector en el passat era molt endogàmic, molt tancat i no es compartia res amb la resta. Ara hem donat pas a una nova forma de fer les coses on ens comuniquem i ens ajudem entre nosaltres per millorar i ser més competitius.
Quins són els valors de la teva empresa?
La tradició, perquè vol dir confiança, solvència. És la nostra marca com a empresa i es reflecteix amb la feina feta des del 1930, que no és poc. També per nosaltres és molt important la preocupació per les persones, ajudar-les a créixer i a fer cada dia millor les coses. Jo soc molt persistent en forçar els canvis de forma gradual, pas a pas. No em canso mai. I al final, arribo a on crec que hem d’anar, sense fer trencadisses. Des de la direcció de Cafur intentem millorar cada dia i, tot que la resistència al canvi de vegades pot ser gran, amb paciència s’aconsegueixen els resultats desitjats.
Podem dir que vosaltres doneu un servei 360º al voltant d’un edifici. Però com evoluciona aquest tipus de servei?
Fa uns anys era una tipologia de serveis més clàssica, que cobria les necessitats típiques d’una propietat, com poden ser ajudar-los quan hi ha un problema tècnic o legal.
Ara, en canvi, estem evolucionant molt en la forma en què donem aquests serveis. El sector evolucionarà cap a les plataformes digitals que ens permetran oferir els nostres serveis de forma individual i col·lectiva alhora. Va lligat amb el teixit associatiu que abans et comentava. Si jo puc unir-me amb 10 administradors més i sumar esforços, quan vulguem contractar un servei a un proveïdor, traurem millors condicions que si cadascú va per la seva banda. Això, la col·laboració immobiliària ens permetrà oferir un servei molt més competent i, més importat encara, tenir la traçabilitat i informació de tot el procés.
A més, la informació ens permetrà deixar de ser tan reactius en el dia a dia i evolucionar cap a un servei més proactiu, preventiu i en benefici del client.
L’efecte de la pandèmia també s’ha notat molt en el nostre negoci. La gent valora molt més el seu temps i, per exemple, les reunions de veïns maratonianes que començaven molt tard i s’allargaven tant, cada vegada són més residuals. Tot i que ara es poden fer reunions a distància, encara queda molt camí a recórrer en aquest sentit.
També han entès, de retruc, que nosaltres també tenim família. Una pandèmia terrible ens ha portat alguns canvis socials bons. Nosaltres, com a empresa, també hem canviat i apostem fortament per una bona conciliació entre la vida laboral i la personal. Per exemple hem canviat el nostre horari, fem torns per dinar, cosa que ens permet sortir a les 18 h i ens ajuda molt en la conciliació familiar. També oferim molta flexibilitat a les mares. Perquè ser mare no ha de ser mai un impediment per tenir una vida laboral satisfactòria. Crec que són canvis que beneficien les nostres persones i també a nosaltres com a empresa.
Ara has parlat de la pandèmia. Us va agafar preparats tecnològicament?
La veritat és que ens en vam sortir prou bé perquè ens ho veiem a venir. Setmanes abans del tancament, ja veiem què passa a altres països com Itàlia. Així que, ens vam posar a treballar amb els informàtics per tenir-ho tot llest en cas d’haver de treballar des de casa, tal com va passar.
I va arribar aquell divendres, crec que era el 13 de març. Vam enviar tothom cap a casa amb tot allò necessari per afrontar el teletreball. I quan vam poder tornar, ho vam fer de forma molt gradual. Ho recordo com un moment molt dur per a tots.
Com t’has fet un lloc com a dona directiva en un sector on la majoria de càrrecs directius els ocupen homes?
En el meu cas, el càrrec directiu em va venir per les circumstàncies, no perquè jo hagués fet carrera a l’empresa. Com saps, això es una empresa familiar i la meva arribada va venir accelerada per la ràpida malaltia del meu pare, que se’l va endur en pocs mesos. El que sí que és veritat és que arribava jo, una dona, a substituir al meu pare, un home, amb una trajectòria molt llarga, amb un estil de lideratge molt personal i admirat per tota la seva gent.
Va ser difícil perquè, a més, havia de posar-me al front de l’empresa amb la tristesa pel dol que estava fent, molt a dins meu i de forma molt abrupta, sense quasi temps per reflexionar. Però te’n surts i, quan passa el temps i veus tot el que has fet, tots els obstacles que has superat, et sents empoderada com a dona i tens una injecció brutal de confiança en tu mateixa.
Com és el teu estil de lideratge?
Crec que va molt lligat a la figura del meu pare. Els primers anys d’estar aquí jo m’esforçava per intentar ser com ell. Però un dia em vaig adonar que havia de ser jo mateixa, reivindicar-me amb els meus defectes i les meves virtuts, i acceptar-me. I com que m’ho vaig creure, també s’ho van creure la resta de l’empresa. Estava segura de mi mateixa i de què feia i la gent va entendre que a l’empresa hi havia hagut un canvi.
Així que el meu lideratge va començar per reafirmar-me, per acceptar-me com a persona i com a professional. Des d’aquest punt de partida crec que el meu lideratge és molt proper, com sooc jo. Crec molt en l’equip i en la responsabilitat compartida però sóc molt autocrítica i crec que la responsabilitat final dels errors està en les persones que dirigim l’empresa i no en la persona en concret que l’hagi pogut cometre. També amb els anys he après que no puc agradar a tothom per igual i que, dins l’empresa, hi haurà gent que em valorarà positivament, que empatitzarà amb mi i d’altra que potser no ho farà tant. I crec que és important entendre això, acceptar-ho amb naturalitat i pensant que és bo que hi hagi pensament crític amb la feina que faig perquè això m’ajuda a millorar.
Què en penses de les noves lleis sobre l’habitatge?
La veritat és que tot és bastant caòtic perquè va sortint una llei rere l’altra.
Ara el Constitucional ha invalidat la regulació dels preus dels lloguers. Sembla tot massa improvisat. És evident que hi ha un problema d’habitatge, però no em sembla raonable que es faci corresponsables d’això a un segment de propietaris al qui se’ls mal anomena grans tenidors quan són propietaris de més de 15 habitatges. No sembla lògic que l’administració talli pel mateix patró a una persona que té 10 habitatges que a una que en té 100 o a un fons d’inversió o un banc que en té 1.000. No té sentit tractar a aquests col·lectius com si fossin el mateix perquè no té res a veure una realitat amb l’altra.
Jo seria molt partidària de posar normes molt estrictes a les grans corporacions, però els petits propietaris, que ja contribueixen amb un munt d’impostos associats als béns immobles, que han d’invertir diners en el manteniment de les finques i que al cap de l’any paguen també pel patrimoni que tenen, no estan en situació de poder assumir les conseqüències de les darreres disposicions i normatives.
El problema de la manca d’accés universal a l’habitatge s’ha de resoldre, evidentment, però són les administracions públiques les que ho han de fer de forma autònoma o amb col·laboracions públicoprivades, on administració i promotors poden assolir acords per construir edificis per habitatge social. I n’hi ha moltes més de sortides viables per arribar a l’objectiu desitjat en quant a habitatge. Crec que si tenim un problema com el que tenim, seria de sentit comú flexibilitzar una mica les lleis i, d’aquesta manera, ampliar el parc d’habitatge de la ciutat.
En general, no s’ha escoltat a totes les parts implicades abans de prendre aquestes mesures i això ha provocat errades importants en les darreres lleis que, lluny de produir l’efecte buscat, redunden directament en la retirada de molts pisos de petits propietaris del mercat de lloguer.
Tu estàs a FIABCI i a altres entitats. Creus que la dona és cada cop més present en aquest tipus d’organitzacions?
Si, crec que poc a poc ens estem fent un lloc, tenim més visibilitat, però perquè ens hi hem esforçat, no perquè ens ho hagin posat fàcil.
Crec que vivim un moment en què hem posat en valor les nostres capacitats i ens estem fent valorar. I això és molt important. Jo no soc gens radical, en el sentit que no vull ni m’agrada que en aquest tipus d’organismes es forci que hi hagi més dones que homes o a l’inrevés. Penso que tenim formes diferents d’afrontar els temes i que és enriquidor que els dos enfocs es posin sobre la taula. Penso que el millor és un bon equilibri entre tots, amb gent preparada.
Explica’m que és LOV habitatges.
LOV és l’acrònim de Llars On Viure. És una iniciativa que neix del problema que trobem els administradors i és que els nostres clientes no ens veuen com els seus API, ens veuen només com a gestors. Fem les tasques administratives, portem la comptabilitat de les seves finques, els solucionem problemes, però quan han de vendre el seu pis, truquen una immobiliària abans de recordar que nosaltres som els que millor coneixen la seva finca i la persona de confiança des de fa anys.
Per solucionar això, ja fa uns tres anys vaig posar en marxa LOV com a forma de diferenciar l’activitat de Cafur, com a administradors de l’activitat d’API. La veritat és que li estem donant un nou impuls. La meva voluntat és que ens vegin com dues entitats desvinculades, una fent tasques d’administració i l’altre d’API. Crec que amb una mica de temps ho aconseguirem!
Quin consell donaries a aquelles persones que volen comprar un habitatge?
Sens dubte, que es posin en mans d’un professional. Tot i que avui en dia hi ha molta informació a l’abast de tothom i els clients estan molt ben informats, hi ha coses que només les pot solucionar un professional. És un procés on intervenen diferents temes tant de negociació com aspectes jurídics que poden anar des de l’assessorament fiscal com la cancel·lació d’una càrrega. En fi, hi ha molts aspectes diferents que s’han de dominar si vols que el procés sigui un èxit.
Tot i que la compra d’un habitatge és una de les decisions més rellevants que una persona pren a la seva vida, sovint no se li atorga aquesta importància. Així que, un únic consell: posar-se en mans d’un bon professional.
I quina creus que hauria de ser la formació que cal que rebin aquest professionals per donar un bon servei?
Jo crec molt en les professions reglades per un col·legi o associació que vetlla perquè tots els professionals exerceixin la seva professió sota el paraigües d’un codi ètic basat en bones pràctiques. Crec que és molt necessari pel nostre sector a nivell de professionalitat, imatge i credibilitat. La formació contínua és imprescindible per mantenir-nos al dia amb un reciclatge permanent.
Com valores el projecte d’API?
Estic molt satisfeta de formar-ne part. Vull ressaltar la innovació i l’aposta tant forta per la tecnologia que s’està fent. Els esforços per digitalitzar la professió, per tenir traçabilitat de tot allò que es fa en una operació, per donar aquest segell de qualitat que tanta falta ens fa són molt rellevants. Crec que mitjançant la tecnologia s’ha trobat l’escletxa per elevar el nivell de la professió. I també em sembla molt rellevant l’expansió a la resta d’Espanya i a nivell internacional, ja que és una forma d’exportar la nostra forma de treballar, el nostre producte.
Sé que t’agrada el màrqueting. Quina importància li dones dins de la teva empresa?
Sens dubte és molt important, però encara estem lluny de dedicar-hi els esforços que requereix una comunicació ben segmentada. Nosaltres, concretament, fem campanyes cada Nadal de les quals n’estem molt orgullosos perquè sempre busquem una causa solidària i fem partícips als nostres clients.
Fem diferents accions, però sempre hi ha camí per a millorar per assolir un màrqueting i comunicació de qualitat. En el nostre cas, sempre hem intentat oferir continguts diferents, tant a la newsletter com en altres canals, toquem temes diversos en el nostre blog, com ara la ciutat, els articles jurídics del nostre advocat o la nostra secció d’”Edificis amb Història”, que a mi personalment m’encanta.
Aquesta idea va néixer de la molt bona relació que tenim amb l’organitzadora del festival Barcelona 48 hores Open House, que obre edificis emblemàtics al públic per poder-los visitar. Vaig pensar que seria bonic explicar la història d’aquells edificis, però no la història que la gent pot trobar a internet, sinó les històries amagades, aquelles que no tothom sap. I li vaig encarregar la feina a una periodista que ja col·laborava amb el festival.
Ens agrada això, vincular el màrqueting als nostres valors. El gran repte que tenim ara és aterrar bé tot això i fer que arribi a molta més gent. El màrqueting té una importància brutal si està ben portat i crec que aquí tenim camp de millora.
Què poden aportar els agents immobiliaris a la societat ara i en el futur?
Garanties i seguretat en el procés de compra d’un habitatge, que és una de les decisions més importants en la vida d’una persona. I també aportar el compromís ferm de representar a tothom per igual: compradors, venedors i llogaters. Hem de fugir de què se’ns vegi com a representants només d’una de les parts perquè la nostra feina també consisteix en què totes les parts sentin que s’ha arribat a un acord just i satisfactori per a tots.
Què diries als joves que es volen incorporar en aquest sector?
Que tinguin la ment, els ulls i les orelles ben obertes. Que captin i absorbeixin tot allò que passa al seu voltant. Que escoltin bé el que uns i els altres volen i que no tinguin por de compartir amb la resta de companys de professió. Jo hi crec molt en la gent jove. Tenim gent jove emprenedora i amb molt talent que segur que transformarà el sector perquè són ells qui s’hauran de centrar en les noves necessitats de les properes generacions.
Parlem de futur, de nous projectes.
Els nous projectes pel futur crec que estan resumits en tota l’entrevista. M’agradaria seguir construint el Cafur que m’he imaginat: més modern, digital, transversal i alineat amb els nous temps.
