A dia d’avui és molt habitual utilitzar diferents mitjans de missatgeria instantània a través del telèfon mòbil per fer gestions relacionades amb la feina, però una cosa tan banal com enviar un missatge de text pot tenir repercussions legals inesperades.
Recentment, el Faro de Vigo assegurava en una de les seves notícies que el Jutjat de primera instància número 13 de Vigo va considerar que els missatges de WhatsApp enviats entre demandant i demandat constituïen una prova legal de que existia un contracte verbal d’arrendament entre les parts.
En aquest sentit, cal no oblidar que la Llei d’Arrendaments Urbans permet la llibertat de forma en la formalització del contracte d’arrendament.
Aquesta resolució judicial del Jutjat de primera instància número 13 de Vigo no és aïllada, atès que ja han estat diversos jutjats i tribunals els que han donat validesa a aquest mètode de comunicació, entre altres resolucions: STS de 19 de maig de 2015; SAP Astúries de 26 de juliol de 2016 o la Sentència 172/2015 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 19 de València, entre d’altres.
Finalment, puntualitzar que el Tribunal Suprem va dictaminar que, en cas d’impugnació sobre l’autenticitat dels WhatsApp, “serà imprescindible […] la pràctica d’una prova pericial que identifiqui el veritable origen d’aquesta comunicació, la identitat dels interlocutors i, en fi, la integritat del seu contingut”.
En conclusió, cal prestar especial atenció als missatges que s’envien per aquests mitjans perquè podran ser usats tant a favor com en contra.
