Avui tinc l’honor d’entrevistar en Sergi Ripoll, fundador, juntament amb la seva dona i sòcia, d’Immobiliària Barcelona. Des de la seva creació el 2011, l’empresa s’ha convertit en referent en el sector, destacant per la seva capacitat d’adaptació i resiliència. Ha prosperat gràcies a la seva professionalitat, innovació i un enfocament centrat en el client, una manera de treballar que li va ser inculcada pel seu pare a la fusteria familiar.
La seva formació i experiència en obra civil, juntament amb un bon equip multidisciplinari li han permès abordar cada comanda com un projecte complet, assegurant els més alts estàndards de qualitat. També la tecnologia i el màrqueting juguen un paper crucial en el seu èxit, amb un ús creatiu de les eines digitals per mantenir-se competitius en un mercat en constant evolució.
Sergi destaca l’ambient familiar i proper de l’empresa, amb clients fidels que els tracten com a amics de confiança, testimoni de la dedicació i el compromís de tot l’equip.
Amb en Sergi, podrem conèixer més sobre els valors, desafiaments i visions que han guiat Immobiliària Barcelona al llarg d’aquests anys.
Què et va motivar a fundar Immobiliària Barcelona el 2011?
Nosaltres provenim de l’obra civil i les telecomunicacions. L’any 2010 estàvem en el punt baix de la crisi immobiliària, però encara que tothom ens deia que el mercat immobiliari era impracticable, que la crisi era asfixiant, la situació a l’obra civil era infinitament pitjor. Havíem passat en 6 mesos de facturar entre 1 i 2 M d’euros mensuals a les obres a 60.000€ mensuals.
Després de fer plans d’empresa en diferents sectors i activitats, vam concloure “contra viento y marea” que diuen els castellans, que el sector immobiliari era perfectament viable, si bé, li faltava professionalització. I fins avui, hem anat progressant.
Podries explicar quins són aquests valors i com es reflecteixen en el vostre treball diari?
Creiem de veritat en Customer centered (el client al centre) però, no perquè estigui de moda actualment per influència dels “marquetinians”, sinó perquè així m’ho va inculpar el meu pare, quan entre els 13 i els 17, vaig treballar a la seva fusteria.
A més, el fet de provenir del sector “enginyeril”, fa que entenguem que cada comanda que rebem és un projecte a executar i que, per tant, en primer lloc, hem de tenir recursos per resoldre qualsevol contratemps que aparegui en el camí (jurídic, tècnic, comercial, administratiu…) i, per altra banda, que hàgim de complir els procediments habituals de la direcció de projectes.
La certificació americana Project Management Professional que vaig tenir durant dos anys estableix deu àrees de coneixement que has de tenir en compte per dirigir un projecte. De totes elles, jo sempre he considerat clau l’àrea de comunicació amb els clients i és on invertim una part molt i molt important del nostre dia a dia.
Quins desafiaments vas enfrontar a l’inici de la teva empresa i com els vas superar?
En iniciar un nou projecte, sempre t’enfrontes a un desafiament que compren obligacions financeres i individuals. La nostra capacitat de treball, la meva i la de la meva sòcia, són molt grans, a més, crec que la nostra formació és excel·lent, així que el nostre hàndicap va ser financer.
Imagina’t arribar a un banc, a principis de 2011 i presentar un projecte relacionat amb el mercat immobiliari. La resposta sempre era: no financem res relacionat amb aquest sector. Vam haver de prendre la nostra primera decisió important. Com no hi havia finançament, la meva sòcia i jo vam demanar targetes de crèdit amb el màxim límit possible i vam finançar la creació de l’empresa amb les 7 targetes de crèdit que vam aconseguir. Per sort, sempre hem sigut gent solvent i sense deutes i els bancs no van tenir problemes a emetre targetes amb els límits de crèdit que els vam demanar.
Després vam haver de seguir la planificació econòmica de l’empresa “fil per randa”.
A l’agència s’ofereix un assessorament de 360º des del primer moment. Podries descriure l’equip de professionals amb qui treballeu i com col·laboren en el procés de compra, venda o lloguer d’immobles?
Tal com explicava abans, el nostre “modus operandi” té molt a veure amb la direcció de projectes. Tal com deia Queen en la seva cançó: “The show must go on”, doncs els projectes també. No importa quin és l’entrebanc que sorgeix. Hem d’estar preparats per resoldre’l.
En el nostre equip, que barreja personal propi de l’empresa i col·laboradors, hi ha titulats en direcció d’empresa, advocacia, arquitectes, hi ha caps d’obra, un equip jove de comercials amb molta empenta i adaptats a la digitalització, un cap de serveis tècnics i digitalització i jo que soc doctor en mètodes estadístics de la física, màster en màrqueting digital i comerç electrònic, i amateur del dret civil i la música.
Però tot això no tindria cap valor sense tenir en compte el perquè fem les coses. L’objectiu és sempre que el client quedi content i parli bé de nosaltres, que ens recomani.
Podries explicar com la tecnologia juga un paper crucial en el vostre èxit immobiliari i en què consisteix el vostre sistema de màrqueting imbatible?
Bé, no sé si el nostre sistema de màrqueting és imbatible (ja, ja, ja). Al final, som una empresa familiar i cada cop és més difícil competir amb els grans capitals, sobretot en el món digital.
Recordo que en 2011-2012, ens citaven en un màster de la Universitat Carlos III de Madrid, com a exemple d’empresa que amb pocs recursos aconseguia bons resultats a les xarxes. Però en els últims anys, tots els proveïdors (Meta, Google, Microsoft…) han prioritzat monetitzar, per sobre de qualsevol altre objectiu i, això fa que hagis d’invertir una quantitat cada cop més gran de diners per tenir presència “on-line”.
No obstant això, si et puc dir que quan ens fan una comanda, utilitzem tots els mitjans i canals de màrqueting existents per complir amb el que ens han encomanat i que també, quan es tracta de la nostra promoció sempre hi ha solucions imaginatives que et permeten estar a primera línia.
Quin ha estat l’èxit més significatiu d’Immobiliària Barcelona des de la seva fundació?
Destacaria sense dubtar-ho que encara que hem crescut molt en els 13 anys que portem treballant, l’ambient de treball continua essent fantàstic, com el d’una família. Tenim una taula de reunions que moltes vegades sembla el menjador de casa amb tots asseguts i parlant de qualsevol cosa professional, personal o rient-nos de qualsevol ximpleria. És fantàstic!
També m’encanta que clients pels quals vam treballar fa 10 o 12 anys, continuen trucant-nos i ens tracten més com una persona de confiança que com una empresa de serveis.
N’hi ha fins i tot, que entren a l’oficina, preparen un cafè a la sala de reunions sense ni tan sols preguntar si poden i ens fan parar per prendre’ns-el amb ells. Et genera una satisfacció difícil d’explicar quan els clients es comporten amb tu d’aquesta manera.
Quines estratègies utilitzeu per assegurar-vos que totes les parts implicades estiguin satisfetes?
Segurament, queda explicat en tot el que us he dit abans. Només hi ha una regla i procediment necessari: has de fer-ho tot pensant en què totes les parts implicades estiguin contentes amb la teva feina i pensant a resoldre qualsevol problema que pugui sorgir sense provocar-los cap patiment.
Ah! I una altra cosa: “l’últim euro que el guanyi un altre”! No es pot ser egoista i mirar només per la teva butxaca. Els dic moltes vegades a l’equip que el nostre objectiu és tenir clients demà, abans que negociïs avui.
Com veus l’evolució de les vendes en el mercat residencial d’aquest any? Quines tendències o factors influeixen en aquesta evolució?
Crec que les oficines que treballem amb un cert nivell de qualitat, no ens estem veient massa afectades per la caiguda en el nombre d’operacions que mostren els indicadors econòmics i les estadístiques. Per descomptat, que el fet que hi hagi tipus d’interès elevats fa que tinguis més contactes de cercadors de propietats, si bé, els que contacten estan molt més decidits.
També ens influeix el fet que hi hagi poca oferta d’habitatge. Això fa que moltes immobiliàries hagin decidit abaixar els preus dels seus serveis per intentar captar producte per vendre o que hagin decidit treballar sense exclusivitat. Les dues decisions van en contra del nivell de servei que pots oferir.
Tots sabem que el “low cost” va associat a una baixa qualitat i quant a la no exclusivitat, és impossible donar un bon servei sense un compromís entre les parts. No funciona.
Jo crec que les immobiliàries que han pres algun d’aquests dos camins s’estan “suïcidant”.
Finalment, la inseguretat jurídica en la qual vivim, amb continues modificacions de la llei del dret a l’habitatge, canvis continus en el mercat de lloguers. Lleis que s’aproven i 30 dies després cauen perquè el parlament no les ha ratificat, com l’última modificació de la regulació dels lloguers de temporada que va presentar el govern just abans de les eleccions i després no es va ratificar. O lleis que es presenten i es retiren abans que les voti el congrés dels diputats, com la modificació de la llei del sol, tan necessària. Tot això no fa més que posar bastons a les rodes. Cal recordar que els diners són porucs i quan no dones estabilitat fugen.
Quin consell donaries a aquelles persones que volen comprar una propietat? I a aquelles que volen vendre?
En els dos casos el diria el mateix. Comprar o vendre un immoble és una transacció que segurament serà la més gran que facin a la seva vida des del punt de vista econòmic. Donada la magnitud de l’operació en l’economia de les persones, és imprescindible estar ben assessorat, tant si compres, com si vens.
Els recomanaria sempre, que busquessin algú que els acompanyés, algú que els generés prou confiança per a escoltar els seus consells, algú que tingués un equip que pugui respondre en cas de problemes. Que no confiessin en aquells que treballen sols o com a freelance d’una franquícia, doncs una sola persona és pràcticament impossible que domini tots els vessants que té una operació immobiliària. Necessites un equip.
Els diria que cal valorar bé el que es farà, que això no és comprar/vendre unes sabates.
Quina formació consideres necessària per poder respondre adequadament a les necessitats del sector immobiliari i oferir un servei professional?
No crec que hi hagi una formació única que et validi com a Gestor/assessor/comercial/gerent immobiliari. Per descomptat, estar especialitzat en dret civil o ser un expert en fiscalitat, fa que dominis una de les potes, però la nostra professió és molt pluridisciplinària. Necessites tenir coneixements elevats de dret civil, de fiscalitat, però també de tècniques comercials, coneixements tècnics d’edificació, coneixements administratius de com es fan els diferents tràmits a les administracions. Per descomptat és essencial tenir bons coneixements de màrqueting i ser molt creatiu per desenvolupar continguts (copywriting, disseny visual, redacció de textos, storytelling, edició de vídeo i foto …) i un llarg etcètera d’altres coneixements que et seran necessaris en operacions concretes.
Segurament, més que uns coneixements específics, diria que és necessari saber crear un equip de persones que cobreixin aquesta pluridisciplinaritat i ésser capaç de coordinar-lo.
Què creus que els agents immobiliaris poden aportar a la societat i com creus que evolucionarà el seu paper en el futur, d’aquí a 10 anys?
Crec que els agents immobiliaris aportem seguretat al mercat. Som els millors coneixedors del mercat.
En el futur, segurament evolucionarem cap a un assessorament més global. Les persones requeriran sempre que ens ocupem de la totalitat del que envolta l’operació: temes financers, fiscals a futur, etcètera.
Crec que, a més, del que ja cobrim, les persones vindran a nosaltres i no ens demanaran un pis a tal o tal altre lloc o amb tantes habitacions, sinó que ens explicaran qui són i quin estil de vida volen tenir i haurem de ser capaços d’assessorar-los sobre quina opció immobiliària és la més adient per a ells. O potser ens diran que tenen un immoble i ens explicaran com voldrien estar en el futur i haurem de saber explicar-los quina és la millor opció per l’immoble: vendre, llogar, vendre la nua propietat, tokenitzar…
Què destacaries del projecte de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i com us beneficia a vosaltres i als vostres clients?
L’AIC ens ajuda de diverses maneres.
En primer lloc, és un punt de reunió amb altres professionals que ens permet compartir experiències i coneixements.
A més dels altres professionals, la seva funció analitzant la ingent quantitat de modificacions jurídiques que existeixen, ens estalvia molt de temps d’anàlisi dels diferents decrets. També és un vehicle per canalitzar les necessitats del sector davant de les administracions.
Pels clients és una assegurança imprescindible saber que darrere de l’API hi ha una institució que cobrirà els errors que hagi pogut cometre un API tant en l’àmbit civil com de caució. Imprescindible.
Què els diries als joves que volen incorporar-se a aquest sector immobiliari? Quins consells o orientació els donaries?
Que és un sector creatiu, divertit, en què és difícil avorrir-se però també un sector exigent, molt exigent.
Que s’oblidin de la imatge que algunes persones tenen que un immobiliari és un intermediari que treballa poc i guanya molt, perquè és totalment falsa. És cert que si treballes molt i bé, tens recompensa i et pots guanyar bé la vida, però has de fer que passi.
Hom va dir que l’èxit abans del treball només es troba al diccionari.
Quins són els teus projectes i reptes de futur com a professional del sector immobiliari? Què et motiva i què esperes aconseguir en els pròxims anys?
Doncs sincerament, aspiro al fet que tot el que l’empresa fa actualment es faci sense la meva participació, que jo només sigui un “òrgan consultiu” però, no pas per fer menys coses sinó per desenvolupar altres projectes en paral·lel relacionats amb el sector.
En els últims dos anys he estat iniciant dos nous projectes: per una banda, hem creat una empresa canal d’inversió immobiliària que va començar a operar el 2023 i, per una altra banda, em vaig proposar impartir formació. Actualment, ja soc professor de valoracions del col·lectiu API i professor d’inversió immobiliària en un màster de la UEMC i estic preparant un nou curs bastant més extens d’inversió immobiliària per un col·lectiu. Vull continuar fent créixer aquests dos projectes.
Em motiva poder jubilar-me abans dels 60 i, a partir d’aquell moment, fer tan sols aquelles coses que en vinguin de gust, tant des d’una perspectiva professional, com personal.
Però també em motivava jubilar-me abans del 50 i aquí segueixo 😂😂😂😂. Diu la meva dona i sòcia que soc incapaç de parar quiet sense imaginar-me un nou projecte, així que … “Larga vida al Rock’n’Roll”.
