«Visc en un pis de Barcelona de mida mitjana amb vistes a la muntanya del Carmel i del Tibidabo, per a mi, un paradís»

Fa un temps que la Ruth Gumbau ens captiva entrant cada vespre a les nostres cases a través de la televisió per informar-nos sobre l’esport de casa i del món. El que molts no saben és que ella és una jove emprenedora, compromesa, lluitadora per i en pro dels drets de les dones. Ella forma noves generacions de periodistes que, seguint les seves passes, lluitaran per informar amb rigor, equitat i sense censures. Xerrar amb ella sempre t’aporta i t’enriqueix perquè descobreixes a través dels seus ulls que un nou món és possible.

Com et defineixes?

Una motivada de la vida. Quan faig coses intento donar-ho tot. M’encanta aprendre i envoltar-me de persones de qui puc aprendre.

Què és per a tu la llar?

El lloc on puc estar tranquil·la. És refugi.

Com vas descobrir la teva vocació?

Des de molt joveneta vaig tenir clar que volia dedicar-me al periodisme i a la tele. Era un món que m’apassionava, el món de l’audiovisual en general.

Quins propòsits tenies quan vas escollir aquesta professió?

Ser rigorosa.

Quan vas triar que volies dedicar-te al periodisme esportiu?

No va ser una decisió i tampoc és l’únic que m’agrada fer. He treballat tants anys a informatius com a esports i em motiven els dos tipus d’informacions, però és cert que ara a la redacció d’esports de TV3 i Esport3 soc molt feliç.

Parlant de primeres vegades, com va ser el teu primer dia que vas presentar un programa de TV?  Quan vas escriure el teu primer article? Quan vas donar la teva primera classe a futurs periodistes?

El primer programa que vaig presentar van ser les notícies a Ràdio Televisió d’Andorra. D’articles n’he fet ben pocs, sempre he fet tele.

A la UOC soc professora des de 2016 i també m’agrada molt ajudar a formar els futurs comunicadors.

Com va ser la primera vegada que vas escollir la teva casa?

La primera casa que vaig llogar per a mi va ser a Andorra, quan me n’hi vaig anar a treballar a la tele.

Has fet ràdio també?

Sí, a RTVAndorra vaig fer bastanta ràdio i a La Xarxa de Comunicació Local també una mica.

Has pensat alguna vegada en fer de corresponsal en algun país?

Ho he pensat, però de moment no m’ho he plantejat seriosament.

Com et prepares les notícies d’esports?

Ara estic presentant les notícies d’esports i el que fem és amb l’editor revisem les previsions del dia, les imatges que ens arriben per agències, decidim l’obertura i els temes que ens entraran a l’escaleta.

Ara amb els noves tecnologies tothom té accés a la informació, quins consells ens donaries per no caure en fake news?

Ser crític i posar en quarantena aquelles informacions que ens sobtin. Seguir mitjans seriosos i fonts oficials (per exemple amb el tema de la covid).

A mi m’encanta llegir el diari en paper. Creus que els diaris digitals els faran desaparèixer?

Els nous mitjans sempre conviuen amb els antics durant molt de temps. No crec que desapareguin en un temps proper.

Com veus el sector de comunicació i la llibertat d’expressió tu que estàs a l’Observatori Crític dels Mitjans?

Hi ha periodistes que pateixen censura i hem de visibilitzar aquestes situacions.

Encara es pot innovar en el món del periodisme o ja està tot inventat?

Sempre es pot innovar, és clar. Per això és molt important el treball en grup. Entre tots sempre surten idees noves.

Et veiem molt vinculada a la dona i a les noves tecnologies. Què ens falta per trencar el sostre de vidre?

El suport de tots, no solament de les dones sinó dels homes i de les administracions. Lleis de paritat, llistes cremallera… cap dona voldria que existissin i que fossin necessàries, però malauradament ho són.

En quin format de programa de TV t’agradaria treballar? I de ràdio?

Estic molt a gust en el format de notícies i actualitat.

Aquests dies a TV3 els adolescents van participar en la confecció d’un telenotícies, creus que caldria que des de petits aprenguessin a fer de reporters?

No, no crec que sigui necessari. Això és un ofici. L’experiència va estar molt bé, però s’han de dedicar a jugar, a estudiar i a aprendre de tots els oficis que vegin.

Com veus les noves fornades de periodistes?

Hi ha gent que ho fa molt molt bé i hi ha gent que arriba menys preparada. Sempre hi ha hagut casos de les dues bandes. Però sí que arriben sabent molt més què volen. I amb un nivell d’idiomes i tecnologia molt més alt.

Quins consells donaries a aquells que ho volen ser?

Que es deixin ensenyar, que siguin humils però que alhora no tinguin por de proposar coses. I que preguntin!

Tornem a parlar de tu, has viscut a moltes cases? Quins records en guardes de cada una?

A un parell amb els meus pares. Després un parell més els anys que vaig viure sola quan em vaig independitzar als 21 anys. I amb la meva parella a dues més.

Com és la casa de la Ruth d’ara?

Un pis de Barcelona de mida mitjana amb vistes a la muntanya del Carmel i del Tibidabo. Per a mi, un paradís.

Que és allò que no falta mai a casa teva?

Soroll! Amb una nena de 7 anys hi ha poca calma, però és el que toca!

Què és el que més valores quan en busques una?

Prefereixo un menjador gran més que no pas les habitacions. El menjador és l’espai comú on ens trobem tots, així que m’agrada que sigui espaiós. I les vistes. Prefereixo no tenir un edifici al davant si és possible.

Et veus deixant la ciutat per viure a prop del mar o de la muntanya?

De moment no, però qui sap. De totes maneres estic bastant a la muntanya a Barcelona, així que tinc la necessitat coberta.

Tens una casa minimalista o plena de mobles?

Plena de mobles, joguines, roba, llibres i tot el que et puguis imaginar.

Hi ha algun objecte que sempre t’has endut amb tu a totes les cases?

Un nino de quan era petita i una ràdio que era del meu pare.

A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o el blanc?

Blanc. Necessito llum.

Tens un racó de la casa on t’inspires per crear?

Tinc un escriptori al meu dormitori on m’agrada molt posar-m’hi, però sovint acabo al menjador amb el portàtil mentre vigilo la nena.

Ets molt ordenada o tens el teu ordre a casa?

Soc ordenada però no una histèrica de l’ordre, però sí que necessito saber on són les coses.

Si tornessis a començar, et dedicaries al mateix i ho faries de la mateixa manera? Què canviaries?

Crec que sí que faria el mateix.

Quins són els teus projectes i reptes de de futur?

Seguir a la tele i compaginar la feina amb presentacions d’esdeveniments i moderació de taules rodones. Em dona l’oportunitat de conèixer gent molt interessant. M’interessen tots els aspectes de la comunicació.