Hi ha persones que entren a la vida com una alenada d’alegria, positivismes i bones vibracions. I la Yolanda Fuster, aconsegueix això i molt més. Tots nosaltres gaudim de la seu apassionant treball sense ser-ne conscients. Per què darrere d’una gran pel·lícula, d’un fantàstic spot, ella hi posa el seu toc de màgia. Amb La Faràndula, ella representa a grans actors i actrius, que donen vida a molts dels nostres somnis. Amb delicadesa i entrega els acompanya per fer-los brillar amb força.
- Com et defineixes?
Soc optimista, sociable, inquieta culturalment, divertida i lluitadora.
- Què és per a tu la llar/la casa?
Per mi és el meu lloc segur, on carrego piles i on em permeto descansar. On acullo als amics. És un reflex de qui soc.
- Com vas descobrir la teva vocació i com et vas preparar?
Des dels cinc anys vaig voler ser actriu. Els meus pares varen viure amb aquella certesa del fet que als 18 marxaria a Barcelona per estudiar interpretació. Vaig estudiar a l’institut del teatre i quan vaig acabar, vaig començar a treballar en la representació.
- Com neix la Faràndula? Quant de temps portes dedicant-te al món de la representació d’actors?
La Faràndula neix el 2007, amb la idea d’una agència de veritat en representació exclusiva d’actrius i actors en el món audiovisual. La vam fundar l’agost del 2007 amb la meva sòcia, la Jess. Jo porto treballant com a representant des de fa vint-i-cinc anys.
- Després de tant de temps portant la teva pròpia cartera d’actors i actrius, com defineixes la teva tasca com a representant d’actors?
Per mi, representar és acompanyar en el camí. Enfoco la meva feina des de la part més humana, des de les emocions i la constància en la feina.
- Quins són els valors de la Faràndula?
Els valors de la Faràndula són la transparència, la comunicació, la confiança, el respecte i la professionalitat.
- Veiem la passió que sents per la teva professió, però què és el més gratificant de ser representant d’artistes?
Per mi, el fet de sentir que som un equip i que compartim les alegries i les penes amb algú que confia en nosaltres al 100%
- On trobes els càstings?
Les directores i directors de càsting són els que ens escriuen sol·licitant el que estan buscant.
- En què et fonamentes per seleccionar els actors als càstings, a més de les exigències del guió?
En el que sé que poden donar. Quan veig una separata o una descripció de personatge, immediatament ja al meu cap tinc a les persones adequades, tot i que sempre ho reviso tot per no oblidar-me de ningú que pugui optar en aquell paper.
- Parlant de la relació que mantens amb els teus representats. És important per tu mantenir el contacte amb ells?
És important saber que van fent, com van evolucionant en l’àmbit professional. No s’estableix una relació d’amistat, tot i que la vida a vegades fa que amb aquella persona es creï un vincle especial. Per mi no és necessari per poder treballar junts. Intento separar la meva vida personal de la feina, i aquest és un dels meus límits.
- Quin és el millor moment per buscar representant i què necessita un actor des del vostre punt de vista per progressar en la seva carrera?
Jo sempre recomano fugir del setembre i del gener, que és quan tothom ho té com a propòsit d’inici de curs o d’any. L’agost tampoc és un bon moment, pel tema vacances.
Per evolucionar, és bàsic treballar cada dia, formar-te i practicar, entrenar tant si treballes com si no.
- Els productors arrisquen a contractar nous talents?
Hi ha de tot. A vegades, dir que no es treballa perquè la indústria no s’obre a nous talents és el més fàcil, per no assumir responsabilitats. Però jo no ho crec.
- Ara es parla de la importància que els teus actors es cuidin per poder enfrontar-se a qualsevol situació. Consideres que la salut física i la salut emocional són igual d’importants?
Ho considero necessari com en qualsevol professió. Cos i ment van de la mà. La salut mental és bàsica per funcionar, per ser feliç, independentment de si ets actriu/actor o no.
- Sabem que reps molts correus electrònics diàriament a la recerca de representació. Què és el que més valores del primer contacte amb un actor? Contestes a tothom?
Contesto a tothom. Per mi algú que ens escriu es mereix el respecte i l’educació de rebre una resposta.
Un email personal, i la humilitat, són de les coses que més valoro, tot i que el talent és el principal.
- Estàs oberta a descobrir nou talent? Quins perfils necessitaries a La Faràndula?
Ara mateix estem ampliant perfils d’actrius i actors de 16 a 19 anys, que és el que el mercat ens demana.
- Quin consell donaries als nostres actors lectors per impulsar la seva carrera?
Que no tinguin pressa, que es formin, que busquin representant i no confiïn en ofertes d’internet que no tenen cap ni peus. Cal professionalitat i assessorament.
- Què és el més curiós que t’ha passat en aquesta professió?
Anècdotes, en tinc mil. Sempre dic que podríem escriure un llibre. De fet, hi ha un parell de sèries que parlen de la nostra feina i la realitat, sempre supera la ficció.
- Quin és aquell perfil més estrany que t’han demanat?
També et podria fer una llista, però no vull entrar en detalls per no ofendre a ningú.
- Hi ha molta competència en aquest sector?
La competència és bona sempre que sigui ètica i respectuosa amb el sector. Hi ha competència en qualsevol negoci, en aquest també. Però hi ha tant talent que cada actriu/actor pot trobar el seu lloc.
- Què et fa riure i què et fa plorar…
Ric i ploro molt. Em fan riure els meus fills, les meves companyes i les amigues. M’agrada molt el teatre de comèdia i les pel·lícules còmiques també.
- Quins són els teus hobbies?
Teatre, cinema, cuinar i escriure a totes hores.
Parlant de les cases…
- Has viscut a moltes cases? Quins records guardes de cada una?
Vaig néixer a Mallorca i vaig viure allà fins als 19. Primer vivíem en una planta baixa on la meva mare tenia un estanc, i hi vivíem allà. Es feia molt això als anys setanta. Tinc molts bons records d’aquella etapa. Recordo un llimoner al pati i un gat sobre la teulada que ens venia a rebre.
Després vam estar en un pis, al costat del mar, i finalment els meus pares varen construir una casa preciosa on vaig viure fins que vaig marxar a Barcelona i on he estiuejat fins fa poc, que els meus pares volien alguna cosa més petita. Tinc records de dinars familiars amb molts nens banyant-se a la piscina.
A Barcelona vaig aterrar a Gràcia, en un pis d’estudiants, després cap a Sants a viure en parella i finalment tornada a Gràcia, a Vallcarca on he viscut a dues cases diferents.
- Com és la casa de la Yolanda?
Visc a un pis petitet amb molta llum i una terrassa preciosa, al barri de Vallcarca. Soc molt feliç allà.
- Què és el que més valores quan en busques una?
La llum i la terrassa. No podria viure a una casa sense sortida. Que estigui en un barri que tingui de tot i que estigui ben comunicat, també és molt important per mi.
- Et veus deixant la ciutat per viure a prop del mar o de la muntanya?
Soc molt urbanita, el mar el necessito sentir a prop. Imagino que el fet de ser mallorquina et marca en aquest sentit. Però no em veig fora de Barcelona per ara.
- Tens una casa minimalista o plena de mobles?
És molt petiteta. M’agrada el caliu, no et podria contestar en això per què és un mix de les dues coses.
- Hi ha algun objecte que sempre t’has endut amb tu a totes les cases?
Tinc uns quadres antics que tenia la meva mare a casa i els recordo de tota la vida. I un molt gran que vaig comprar fa uns deu anys que va amb mi sempre. També un mirall dels anys setanta que em va regalar un amic, que estava al rebedor de casa dels seus pares.
- A l’hora de pintar una casa, t’agraden els tons càlids o el blanc?
M’agraden els colors clars, blanc o pedra, sobretot pels espais petits. Mai m’han agradat els colors a les parets, ni quan estaven tan de moda.
- Tens un racó de la casa on et sent com al cel?
Em sento molt bé a casa. Per a mi, estic al cel, amb una bona música, sobretot jazz o bossa, i estar cuinant mirant cap a la terrassa amb el sol que entra. És un moment màgic!
- Si tornéssiu a començar, et dedicaries al mateix i ho faries de la mateixa manera? Què canviaries?
Penso que m’agraden moltes coses i que seria feliç treballant en altres professions també. No em penedeixo mai del que faig. A més a més, crec que la feina que tinc se’m dona bé i després de tants anys encara m’emociona fer-la. Em sento afortunada d’haver trobat el meu camí.
- Quins són els teus projectes i reptes de futur?
No hi penso gaire en el futur, vaig patir una malaltia que em va fer connectar molt amb la vida, amb el present. Soc una persona generadora de projectes i en constant moviment. Vaig acabar la formació com a terapeuta gestat fa tres anys i l’any passat vaig obrir un centre de teràpies. Facilito grups de teràpia, que també m’omple moltíssim.
Al futur li demano salut per poder continuar fent coses que m’omplin, per veure als meus fills créixer i per continuar gaudint d’aquest regal que se’ns presenta cada dia.
També tinc un projecte entre mans d’un llibre que s’està gestant i perquè no, trobar un apartament davant del mar, a la costa brava on marxar i reconnectar de tant en tant.
